Si per alguna cosa ha servit la sentència sobre la immersió lingüística és per obrir els ulls a molts catalans. Quan ho han fet s’han trobat amb l’intent clar i barroer de fer desaparèixer la nostra llengua. “Per què?”, alguns encara es pregunten.

Per aclarir les coses cal dir-los-hi que la famosa sentència és nomes un pas més en la continuada estratègia de reduir el nostre idioma a un simple “patois” des de fa molt de temps. Desprès de gairebé tres-cents anys de procés de substitució lingüística, els espanyols  han arribat a aconseguir que tots els catalans entenguem i parlem el seu idioma. Però no contents amb això ara pensen que si tots nosaltres dominem l’espanyol, perquè dimonis hem de continuar també parlant i escrivint en una altra llengua? És allò d’aquell acudit que circulava fa uns anys on un espanyol deia que “podiendo llamarle queso porquè los franceses le llaman fromage?” Pensen que el món conspira contra ells donat que existeixen altres llengües diferents a la seva. Conclusió: cal acabar definitivament amb aquesta nosa del català.

Per fer efectiu el seu objectiu calia atacar l´únic lloc on l'estatus de la nostra llengua conserva una certa normalitat com ho és l’escola del país. No han estalviat cap mitjà i la ofensiva ha estat per terra, mar i aire. Diaris, televisions, ràdios, partits polítics estatals (PP) i “regionales” (C’s), tribunals i fins i tot associacions que ells en diuen cíviques i de convivència presidides per desequilibrats que al capdavall han esdevingut els artífexs de la famosa sentència espanyola. Amb tot,  calia fer-ho amb la disfressa de la democràcia i la defensa dels drets individuals per adaptar al segle XXI el llegendari “habla en cristiano”.

Mentre els catalans generalment estem a la inòpia quan es tracta d’analitzar a aquell que vol fer-nos desaparèixer, ells, els espanyols, se les pensen totes per tal de poder executar amb èxit el seus plans contra nosaltres. Fixeu-vos que el que volen imposar-nos no són pas dues línies educatives en cada llengua. Si així fos, sempre quedaria un sector notabilíssim dels nostres infants que seria format exclusivament en l’idioma del país i en el qual no només hi haurien els Puig o els Rosselló. Serien majoria els Gómez o Garcia. Per tant, la cosa no ha d’anar per aquí perquè es crearien dues comunitats lingüístiques i no podrien assolir el seu objectiu genocida. Cerquen la substitució lingüística total, i res millor que posar ambdós idiomes a la mateixa alçada en matèria educativa. D’aquesta forma, i gràcies a l'aclaparadora presència de l’espanyol en tot allò que envolta la vida dels infants fora de l’escola o la llar (videos, jocs, revistes, televisions, espectacles…), la llengua de Calderón de la Barca va guanyant terreny fins a fer prescindible el català. Perquè, és clar, si amb un sol idioma ja ho fas tot des de petit, quin sentit té mantenir-ne una altre?

Estic convençut que desprès de les eleccions espanyoles faran mans i mànigues per fer efectiva la sentència i el govern de CiU tindrà a les seves mans el futur de la pervivència de la nostra llengua. Què faran? Claudicaran o desacataran? Els recordo que molts dels nostres connacionals en un passat no massa llunyà van haver de patir presó per ensenyar català a la nostra canalla. Com també els recordo que han estat elegits per defensar els drets d’aquest poble. Si no estan disposats a fer-ho que ho diguin aviat perquè aquí ens hi juguem l’ànima i la supervivència d’una nació. D’altres tenim molt clar que ara és l’hora d’atacar.