Molt abans que les càpsules posessin bon gust al cafè de la feina, el cafè formava part de les nostres vides d’una manera més amarga. Quants grups de treballadors no s’han organitzat a les seves feines per fer el salt al cafè de màquina, i s’han pagat una cafetera de càpsules que han fet aquest moment més saborós?

Però en clau política el cafè ha estat tradicionalment més amarg pels catalans, o les seves aspiracions d’autogovern, gràcies al senyor Manuel Clavero Arévalo, que va ser l’inventor de la fórmula. Aquest dilluns el 30 minuts de TV3 es va capbussar en el passat més immediat i va explicar com es va dibuixar l'estat de les autonomies.

A més de buscar l’autor, aquest professor de dret Constitucional de Felipe González, i ministre para las Regiones de Suàrez, entre d’altres va explicar que en el fons tot el disseny autonòmic es fonamenta en l’enveja. El pecat capital que pateix en carn pròpia Cristiano Ronaldo, per ser ric, formós, i un gran jugador. Això mateix és el que li va passar a Catalunya, i per frenar que sigui rica i plena, es va posar en marxa la cafetera. El cafè per a tothom, que neutralitza el fet diferencial.

Tots volen el pa amb oli, que té Catalunya, i competències de pesca encara que no tinguin ni una trista piscina. I és clar com que Catalunya és insaciable, com que no en tenim mai prou, hi ha hagut qui com el president Camps es va fer una clàusula a mida (al marge dels vestits) per tenir automàticament el mateix que l’Estatut català.

El mateix, menys allò que se’ns retalla. Perquè ja sabeu que el Constitucional toca articles del nou Estatut que en canvi respecta a l’andalús, En fi, del 30 minuts dues perles, l’himne de Madrid. Adequat als temps moderns, i fet a mida, segons Leguina, per un autor irònic i llibertari. Tampoc és que se’l sàpiguen els madrilenys, com a mínim no me’l va cantar cap madrileny durant els set anys que hi vaig treballar com a corresponsal.

I el segon la reacció del propi president Tarradellas, que trobava excessiva la despesa de 17 comunitats autònomes. I és clar que el cafè és insostenible, i que deixa insomnes a dojo. Tot bé d’un pecat: sóc jo menys que el meu veí?

Però vaja si allò era a la transició, ara que també es parla de transició nacional, la política espanyola, s’ha passat  al cafè expres per reforma la Constitució.

No és d’estranyar doncs que al final la militància d’ERC a les primàries s’hagin decantat per Alfred Bosch, per anar a Madrid. Ell va escriure Les set aromes del món , la història del cafè vaja.