Està previst que avui es reuneixi la subcomissió antimonopoli de la comissió judicial del Senat dels Estats Units per decidir si Google és una amenaça per als seus competidors del mercat dels buscadors per internet; dit d'una altra manera, per decidir si Google abusa del seu poder.

Jo no sé com han d'anar les lleis per a les noves tecnologies, que ja no són tan noves i que ni tan sols les ments nord-americanes, quan es van convertir en una nova nació ja fa més de dos segles, van poder imaginar que un dia existirien i que dominarien el món. Però sí que sé que, de vegades, els que ens dediquem d'alguna manera a treballs d'investigació, ens demanem què fèiem quan no hi havia el Google. I d'això no fa pas gaire.

Quan no existia el Google, allà on jo treballo, a Catalunya Ràdio, hi havia gent que feia de Google, que retallaven amb unes tisores tota la informació dels diaris que consideraven interessant cada dia, i amb aquesta informació construïen carpetes que tenien classificades segons temes o segons personatges. Quan entraves al departament de documentació, sempre t'atenia, tisores en mà, un company que et buscava immediatament el que necessitaves, perquè nosaltres, els que fèiem guions, sempre anàvem amb presses.

Inconvenients del sistema: potser no hi havia carpeta d'alguna cosa i llavors havies de fer servir l'enginy per trobar un altre tema que s'hi assemblés i que sí que tingués carpeta, o directament buscar via telèfon qui et pogués ajudar. Avantatges del sistema: tenies el garbellat fet, tot el que estava retallat provenia de diaris o de revistes, tot publicat, i, per tant, totes les fonts eren ben clares, no hi havia viquipèdies ni blocs personals confusibles, amb informació enganyosa d'aquella que no saps si, qui ho ha escrit, s'ho ha inventat.

Al capdavall, però, els companys-google d'abans feien la mateixa feina que el Google d'ara. I, si ara es mesura la importància d'algú pel nombre d'entrades que hi ha en aquest buscador, en aquells temps, es mesurava per si tenia carpeta i per si era més o menys gruixuda. De fet, els companys de les tisores també tenien traductors –diccionaris per a tots els gustos i necessitats- i fins i tot algun mapa.

Si un dia –passava poques vegades- no hi havia carpeta d'alguna cosa que consideràvem important, ens miràvem els companys de les tisores amb cara de voler-nos-els menjar, i exclamàvem: “Però com és possible que no hi hagi carpeta d'X?!”, exactament amb la mateixa cara que ara ens volem menjar el Google quan la seva resposta, després de fer clic a “Cerca”, és aquella que fa tanta ràbia: “Ho sentim molt, s'han donat 0 resultats de la vostra recerca”. Amb tisores o sense, tot continua igual.