Ja sé que bona part de la gràcia, o, més ben dit, de l’èxit del futbol rau en tot el que es comenta i es diu abans i després de cada partit. I que moltes declaracions que es fan són part de l’estratègia. Però tanta xerrameca arriba un punt que cansa. Llavors, s’agraeixen períodes com aquest en què els partits se succeeixen un darrera l’altre, de dissabte a dimecres i tornem-hi. M’imagino que aquells aficionats que són capaços d’estar-se de seguir què diuen els uns i els altres i passen d’un partit a l’altre com si no hagués succeït res, m’imagino, dic, que deuen ser feliços.

El Barça ha guanyat l’Osasuna. Tornem-hi: El Barça ha esclafat l’Osasuna. Amb una hora de futbol ja li havia fet mitja dotzena de gols que si haguessin estat una dotzena tota sencera tampoc hagués estat estrany; al final, li n’ha fet vuit. I ha esvaït qualsevol mena de dubte que s’hagués pogut generar després dels dos empats seguits a dos gols contra la Reial Societat a Anoeta i el Milan al Camp Nou. A mi m’ha semblat que no n’hi havia per tant. De les crítiques dels uns i les reaccions dels altres, vull dir, i encara menys de la broma sense gràcia del que faltava pel duro.

Les dues ensopegades, la manera com es van produir sobretot, eren inesperades, certament, i destrempadores després dels dos títols i el 5 a 0 al Vila-real. Però tampoc són tan difícils d’explicar i comprendre. Cada temporada els blaugranes l’han arrencada semblantment, i en aquesta encara hi hem d’afegir tot el desgast físic i emocional de jugar-se un campionat a doble partit contra un Reial Madrid que havia fet de la Supercopa d’Espanya una mena de ser o no ser.

La pallissa a l’Osasuna no canvia res d’essencial. De pífies sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi hauran. Amb les pretemporades d’ara i aquests calendaris tan bèsties, els equips grans sempre tindran moments de feblesa. Però no hi fa res ni hi ha res a fer. El Barça i el Madrid l’espifiaran ben poc. Aviat posaran la directa i si enguany no arriben al centenar de punts i de gols ben poc els en faltaran. El títol se’l jugaran tots dos i es decidirà en els seus enfrontaments. Un altre escenari qualsevol és possible, és clar, però se’m fa inimaginable i ja goso dir que no es produirà.