El primer dilluns d'octubre comença, com cada any, la temporada al Tribunal Suprem dels Estats Units. Els jutges atendran arguments orals fins a finals de juny i tenim a la llista alguns casos que prometen llegar-nos decisions importants.

A principis de novembre els jutges analitzaran el cas que enfronta el ciutadà Zivotofski, nascut a Jerusalem, amb el Departament d’Estat, que es nega a escriure “Jerusalem, Israel” al seu passaport. Des de Harry Truman que el Departament d’Estat no reconeix la sobirania d’Israel sobre la ciutat de Jerusalem (i evidentment no volen reconèixer-la implícitament als passaports) però el Congrés va aprovar una llei l’any 2002 que ordenava a l'administració que procedís a incloure “Jerusalem, Israel” al passaport de tots aquells ciutadans nord-americans que hi haguessin nascut i així ho demanessin. Tant Bush com Obama s’han negat a complir la llei, al·legant que és una intrusió inconstitucional en les prerrogatives del poder executiu (en aquest cas, la gestió de les relacions exteriors). Zivotofski va acudir als tribunals per forçar el compliment de la llei, i el cas ha arribat finalment al Suprem després que la cort d'apel·lacions inferior donés la raó a l'administració. Els mantindré informats.

A la llista tamé hi ha el cas Estats Units vs Jones. El ciutadà Jones, que regentava una discoteca a Washington, va ser condemnat fa uns anys a cadena perpètua per tràfic de drogues. La prova principal que va permetre condemnar-lo va ser la informació sobre els seus moviments recollida per un GPS que la policia va instal·lar al fons del seu cotxe i que va registrar els seus moviments 24 hores al dia durant 30 dies seguits. El problema és que la policia va fer-ho sense ordre judicial (de fet, sí que hi havia una ordre, però ja havia caducat i a més la policia va instal·lar el dispositiu a Maryland i no, com especificava l’ordre, al district of Columbia). El pres al·lega que això vulnera la protecció constitucional contra “registres excessius, no raonables” (unreasonable searches). El cas ha atret el soroll habitual equiparant l'actuació del govern amb situacions descrites a 1984, però els mateixos defensors de la seva causa admeten que no hi hauria problema si un policia l’hagués seguit durant tot aquest temps, amb la qual cosa no sembla clara la lesió addicional que suposa que el seguiment es faci amb una tecnologia més sofisticada si la informació recollida és substancialment la mateixa.

Un parell de casos també interessants posaran a prova els límits del control governamental sobre l’obscenitat i les expressions grolleres a la televisió (FCC vs Fox) i els límits a l'exempció de què gaudeixen les organitzacions religioses a l’hora de complir la llei sobre discriminació laboral (són les úniques que poden discriminar, a l’hora de contractar, per motius de religió). El cas és Hosanna-Ta​bor Evangelica​l Lutheran Church and School vs EEOC and Perich.