Actualitzat el 19/09/2011 a les 00:02h
Els morts vivents
De tant en tant, gràcies a una recomanació o tan sols perquè el títol em fa patxoca, llegeixo algun clàssic de la literatura escrita en català. Així mateix he descobert un munt d'autors tan originals com impressionants –Prudenci Bertrana, Pous i Pagès, Carles Soldevila, Pin i Soler...- els quals (al contrari d'altres autors clàssics, com la Rodoreda o el Pla) no són, per dir-ho suaument, gaire llegits avui en dia.
Fa poc, justament, en vaig descobrir un altre, d'aquests autors clàssics però obviats –Joan Puig i Ferreter- tot llegint el seu Camins de França. Aquest relat autobiogràfic d'una infantesa i adolescència passades al Camp de Tarragona, seguides d'un viatge atzarós a l'estat veí, és, ras i curt i al meu parer gens humil, una obra mestra a nivell europeu. Escrit el 1934 sobre uns esdeveniments que van tenir lloc al tombant del segle dinou, anticipa –de vegades amb unes semblances extraordinàries- el Tròpic de Càncer de Henry Miller i fins i tot A la carretera de Jack Kerouac i la filosofia vagabundista de la Generació Beat en general. Com l'obra d'aquests autors, Camins de França barreja una honestedat brutal amb epifanies quasi-surreals: Puig i Ferrater explica com va ser abusat sexualment a l'escola, dormia amb delinqüents franceses i pidolava pels carrers alhora que experimentava exaltacions i al·lucinacions generades pel paisatge, per la fam...
D'aquest llibre meravellós, però, ja no se'n parla gens: jau al cementiri metafòric de la cultura catalana, ple fins a rebentar d'obres colgades des de fa dècades, tot i ser ben vives. El cas de Camins de França és dels més greus: l'última edició va ser la del MOLC, el 1982. Des d'aleshores no s'ha reeditat ni un sol cop (vaig trobar el meu exemplar per casualitat a una parada de llibres de vell). O sigui, aquesta narració excepcional és si fa no fa invisible. Si us plau, editors, reviscoleu-nos-el, que aquest és un cadàver català que realment mereix una segona vida. Com tants altres...
Fa poc, justament, en vaig descobrir un altre, d'aquests autors clàssics però obviats –Joan Puig i Ferreter- tot llegint el seu Camins de França. Aquest relat autobiogràfic d'una infantesa i adolescència passades al Camp de Tarragona, seguides d'un viatge atzarós a l'estat veí, és, ras i curt i al meu parer gens humil, una obra mestra a nivell europeu. Escrit el 1934 sobre uns esdeveniments que van tenir lloc al tombant del segle dinou, anticipa –de vegades amb unes semblances extraordinàries- el Tròpic de Càncer de Henry Miller i fins i tot A la carretera de Jack Kerouac i la filosofia vagabundista de la Generació Beat en general. Com l'obra d'aquests autors, Camins de França barreja una honestedat brutal amb epifanies quasi-surreals: Puig i Ferrater explica com va ser abusat sexualment a l'escola, dormia amb delinqüents franceses i pidolava pels carrers alhora que experimentava exaltacions i al·lucinacions generades pel paisatge, per la fam...
D'aquest llibre meravellós, però, ja no se'n parla gens: jau al cementiri metafòric de la cultura catalana, ple fins a rebentar d'obres colgades des de fa dècades, tot i ser ben vives. El cas de Camins de França és dels més greus: l'última edició va ser la del MOLC, el 1982. Des d'aleshores no s'ha reeditat ni un sol cop (vaig trobar el meu exemplar per casualitat a una parada de llibres de vell). O sigui, aquesta narració excepcional és si fa no fa invisible. Si us plau, editors, reviscoleu-nos-el, que aquest és un cadàver català que realment mereix una segona vida. Com tants altres...
Navega per les etiquetes
literaturaCOMENTARIS
+1
-1
Miquel d'Amsterdam, 20/09/2011 a les 11:24
Matthew no pares!
Groetjes uit Holland,
Miquel
Groetjes uit Holland,
Miquel
+1
-1
Xavier, 19/09/2011 a les 19:01
Moltes gràcies per la recomanació, senyor Tree. Llegiré aquest llibre. Per cert, l'obra de Prudenci Bertrana tampoc és fàcil de trobar a les llibreries
+2
-1
Anònim, 19/09/2011 a les 18:58
Jo també he llegit fa poc Camins de França i és un gran llibre, encara que al meu parer lluny dels grans prosistes catalans del segle XX com ara Pla, Sagarra i Gaziel.
Bona part d'aquests excel·lents llibres estan editats a la MOLC d'Edicions 62 a un preu molt econòmic. L'únic problema és que cal posar-se ulleres de vista cansada encara que no la tinguem gaire
Bona part d'aquests excel·lents llibres estan editats a la MOLC d'Edicions 62 a un preu molt econòmic. L'únic problema és que cal posar-se ulleres de vista cansada encara que no la tinguem gaire
+2
-1
innisfree, 19/09/2011 a les 16:51
Tens tota la raó del món en això del "pal". A mi m'ha fet un salt el cor quan ho he llegit, però no he gosat dir res, perquè al final passaré per mastegatatxes.
Pel que fa a Pedrolo, al cel sigui, permeteu-me dubtar de la seva qualitat literària. Hi ha coses que fan autèntica mandra de llegir pel pastitx de llengua que fa servir. Per mi, estilísticament és fallit.
Matthew: ara que han tancat Radio Vaughan, no t'has plantejat mai la idoneïtat de muntar una ràdio en anglès per a catalans, tan faltats com anem de coneixements de la teva llengua materna?
Pel que fa a Pedrolo, al cel sigui, permeteu-me dubtar de la seva qualitat literària. Hi ha coses que fan autèntica mandra de llegir pel pastitx de llengua que fa servir. Per mi, estilísticament és fallit.
Matthew: ara que han tancat Radio Vaughan, no t'has plantejat mai la idoneïtat de muntar una ràdio en anglès per a catalans, tan faltats com anem de coneixements de la teva llengua materna?
+3
-2
ASE, 19/09/2011 a les 13:43
Aquest és un títol que tinc pendent de llegir. Ho faré aviat.
Només apuntar que hi ha una edició d'Edicions 62 de 1995 i està disponible a un fotimer de biblioteques municipals de la província de Barcelona. Al menys això és el que diuen aquí:
http://sinera.diba.cat/
Per tant, "animus" i a llegir!
Només apuntar que hi ha una edició d'Edicions 62 de 1995 i està disponible a un fotimer de biblioteques municipals de la província de Barcelona. Al menys això és el que diuen aquí:
http://sinera.diba.cat/
Per tant, "animus" i a llegir!
+3
-2
Anònim, 19/09/2011 a les 13:06
Jo també vaig tenir el plaer de llegir Camins de França ja fa una pila d'anys. El títol de l'article m'ha fet pensar en un altre clàssic, en aquest cas rus, que també vaig tenir el plaer de llegir en una traducció editada dintre de la col·lecció MOLC: "Animes mortes" de Gògol.
+4
-2
Anònim, 19/09/2011 a les 13:01
Crec que és un error fer servir "pal" amb el mateix sentit que el castellà "palo" quan es vol dir "cop", "garrotada", "clatellada", "bastonada", etc.. En català un pal és un tros de fusta allargada, i prou. No té el significat metafòric que té "palo" en castellà.
+6
-2
Cínic, 19/09/2011 a les 11:56
Gràcies, Matthew.
Què podem esperar quan en Pedrolo, un dels més grans escriptors que ha donat la literatura catalana, ha estat mensytingut pels propis catalans. És vergonyant que se'l conegui només pel "Mecanoscrit del segon origen", que sense desmereixe'l, es troba literàriament per sota de la major part de la seva desconeguda obra literària: "Estrictament personal", "Cròniques", "Cendra per Martina", "Crèdits humans", "Estat d'excepció", "Cal protestar fins i tot quan no serveix de res", ...
Però això només passa en un país sotmés, no tan sols políticament, sinó ideològicament.
En un país on les principals empreses de la indústria literària de Catalunya
- publiquen deu cops més volums en castellà que en la llengua del propi país,
- paguen quatre rals per unes traduccions de merda al català, que resulten insultants,
- que han transformat una manifestació cultural en un negoci que queda sotmés a les lleis del marketing,
- que la producció literària tracta de cuidar més el client que el producte, de manera que un llibre queda absolutament oblidat al cap de dos anys,
- que l'etiqueta de català ven molt poc, però la de català de segles anterior encara ven menys,
Un cínic com en Quim Monzó va dir que el 85% dels llibres que hom troba en una llibreria són una absoluta porqueria, i desafortunadament, en aquest sentit estic d'acord amb ell.
Què podem esperar quan en Pedrolo, un dels més grans escriptors que ha donat la literatura catalana, ha estat mensytingut pels propis catalans. És vergonyant que se'l conegui només pel "Mecanoscrit del segon origen", que sense desmereixe'l, es troba literàriament per sota de la major part de la seva desconeguda obra literària: "Estrictament personal", "Cròniques", "Cendra per Martina", "Crèdits humans", "Estat d'excepció", "Cal protestar fins i tot quan no serveix de res", ...
Però això només passa en un país sotmés, no tan sols políticament, sinó ideològicament.
En un país on les principals empreses de la indústria literària de Catalunya
- publiquen deu cops més volums en castellà que en la llengua del propi país,
- paguen quatre rals per unes traduccions de merda al català, que resulten insultants,
- que han transformat una manifestació cultural en un negoci que queda sotmés a les lleis del marketing,
- que la producció literària tracta de cuidar més el client que el producte, de manera que un llibre queda absolutament oblidat al cap de dos anys,
- que l'etiqueta de català ven molt poc, però la de català de segles anterior encara ven menys,
Un cínic com en Quim Monzó va dir que el 85% dels llibres que hom troba en una llibreria són una absoluta porqueria, i desafortunadament, en aquest sentit estic d'acord amb ell.
+6
-2
Araki, 19/09/2011 a les 09:18
No m'estranya pas que Camins de França no estigui reeditat. Imagina't que jo fa un parell d'anys vaig tenir la idea d'anar a comprar l'Escales de Llevant d'un autor tan "irrellevant" llegit com Pla i vaig haver d'anar a petar a una llibreria de vell, també, i comprar una edició si no m'equivoco dels anys 60.
+28
-2
Anònim, 19/09/2011 a les 08:01
Senyor Tree, per la tasca que fa en favor de la cultura del nostre país. És vostè més util a la nostra causa que tot el Departament de Cultura de la Cheneralitá de CaCalunja.
Amb un parell d'anglesos més com vos, estaría disposat a oblidar la traició del Pacte de Gènova, miri el que li dic!!
Una abraçada i ànims, seguim lluitant junts per salvar aquesta nostrada i trepitjada terra catalana!
Amb un parell d'anglesos més com vos, estaría disposat a oblidar la traició del Pacte de Gènova, miri el que li dic!!
Una abraçada i ànims, seguim lluitant junts per salvar aquesta nostrada i trepitjada terra catalana!
+14
-3
Anònim, 19/09/2011 a les 07:49
Ja ho pots ben dir, Tree. Aquest és un país que ha rebut molts pals al llarg de la història (i en continua rebent) i això fa que no s'estimi a si mateix. El catalanet mitjà, inclosos els editors, troben fantàstic el que ve de fora i en canvi menyspreen allò d'excel·lent que tenim a casa. Trist, però és així. Però això acabarà aviat quan tinguem un estat propi.
+8
-2
Anònim, 19/09/2011 a les 06:34
A mi em va agradar moltíssim, sobretot la segona part, la que fa de rodamón. A partir d'aquest llibre vaig buscar tot el que vaig poder sobre l'autor. Però la segona part de Camins de França és fantàstica.
+10
-1
Toni, 19/09/2011 a les 05:42
Gràcies, Matthew. Ja ni m'indigno ni em poso trist. Només m'apunto el títol (jo sí, humilment) per si tinc la sort de trobar-lo algun dia en una parada del mercat de Sant Antoni o per si mai se m'acudís entrar a una biblioteca.
Autor
Matthew Tree
Va néixer a Londres al final de 1958, es va ensenyar el català el 1979 i va començar a escriure en aquest idioma el 1990. Ha publicat dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, una diatriba contra la feina i un assaig sobre el racisme, entre d'altres coses. El seu últim llibre és un recopilatori de textos sobre Catalunya, publicats en anglès, i inèdits fins ara en català: Com explicar aquest páis als estrangers (2011).
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
