Això només seria posible si Catalunya fos espanyola per acord de les parts, però això no es el cas, Catalunya es espanyola per la força de les armes i la represió de 300 anys.

Estic d'acord en què cal tenir paciència i cal fer les coses a poc a poc (encara que així ja anem acumulant 300 anys) però un gest, una acció simbòlica, un acte trascendental d'impacte mediàtic, col·locaria una fita més en el camí de la llibertat.

I ho dic ara que ens estem quedant arruïnats. En aquest sentit proposo dos actes o gestos arrauixats però valents:

1-Concentrem-nos tots els catalans davant de la delegació del govern espanyol, ajuntament o comissaria de policia espanyola i llencem als peus de la porta, els nostres DNI.
Qui té pebrots per fer-ho?
Així deixarem de ser espanyols simbòlicament.

2-A qui li hagi sortit positiva la declaració de la renda, que no la pagui. Tindrà problemes? si és un sol ciutadà sí, però si això ho fan centenars i milers de catalans, el problema el tindrà Espanya.

Siguem valents i fem actes de sobirania que ja estem cansats de pidolar, de ser educats i legals, de ser pacífics i democràtics i bons jans.

Resten 74 dies per votar una UNIO PER LA INDEPENDENCIA de CATALUNYA. Però menys temps encara per a construir-la!!!!

Estic segur que a cap de nosaltres, perquè estimem a Espanya, se'ns pot ocórrer formular la més petita cosa que envolti la menor ombra de greuge per a Catalunya. Hi ha moltes maneres d´agreugar a Catalunya, com hi ha moltes maneres d´agreugar a totes les terres d'Espanya, i una de les maneres és precisament no voler entendre-la.
Ho dic perquè per a molts aquest problema és una mera simulació; per altres aquest problema català no és més que un plet de cobdícia: l'una i l'altra són actituds perfectament injustes i perfectament maldestres. Catalunya és moltes coses, molt més profundament que un poble mercantil; Catalunya és un poble profundament sentimental, el problema de Catalunya no és un problema d'importació i exportació, és un problema dificilíssim de sentiments.
Però també és maldestre l'actitud de voler resoldre el problema de Catalunya artificialment. Jo no conec manera més estúpida d'ocultar el cap sota l'ala, que la de sostenir, com hi ha qui sostenen que Catalunya ni té llengua pròpia, ni té costums propies, ni té història pròpia, ni té res. Si això fos així, naturalment, no hi hauria problema amb Catalunya i no hauríem de molestarnos ni a estudiar-lo ni a resoldre'l, però no és això el que passa i tots ho sabem molt bé. Catalunya existeix amb tota la seva individualitat, i moltes regions d'Espanya hi son amb la seva individualitat, i si volem conèixer com és Espanya, i si volem donar una estructura a Espanya, hem de començar per aprendre el que Espanya en realitat ofereix, i precisament el negar-ho, a més de la malaptesa que abans us deia, envolta la de plantejar el problema en el terreny més desfavorable per als qui pretenen defensar la unitat d'Espanya, perquè si ens obstinem a negar que Catalunya i altres regions tenen característiques pròpies, és perquè tàcitament reconeixem que amb aquestes característiques es justifica la nacionalitat, i llavors tenim el pleit perdut si es demostra, com és evidentment demostrable, que molts pobles d'Espanya tenen aquestes característiques.
Per això sóc dels que creuen que la justificació d'Espanya està en una cosa diferent: que Espanya no es justifica per tenir una llengua, ni per ser una raça, ni per ser un patrimoni de costums, sinó que Espanya es justifica per una vocació històrica per unir llengües, per unir races, per unir pobles i per unir costums en una destinació universal; que Espanya és molt més que una raça i és molt més que una llengua, perquè és una cosa que s'expressa d'una manera de la que estic cada vegada més satisfet, perquè és una unitat de destí en l'universal. Amb només això, veureu que en la posició que estic sostenint no hi ha res xoc d'una manera profunda amb la idea d'una pluralitat legislativa. Espanya és així, ha estat diversa, i la seva varietat no es va oposar mai a la seva grandesa, però el que hem d'examinar en cada cas, quan avancem cap a aquesta varietat legislativa, és si està ben asseguda la base inconfusible del que forma la nacionalitat espanyola, és a dir, si està ben assentada la consciència de la unitat de destinació. Això és el que importa, i és molt important repetir-ho una i moltes vegades, perquè en aquests temps s'ha exposat, des de diferents llocs, una doctrina de les autonomies que jo anomenaria temerària. S'ha dit que l'autonomia ve a ser un reconeixement de la personalitat d'una regió; que es guanya l'autonomia precisament per les regions més diferenciades, per les regions que han assolit la majoria d'edat, per les regions que presenten caràcters més típics… Jo agrairia, i crec que Espanya ens ho agrairia a tots, que meditessim sobre això: Si donem les autonomies com a premi d'una diferenciació, correm el risc gravíssim que aquesta mateixa autonomia sigui estímul per aprofundir en aquesta diferenciació. Si es guanya l'autonomia distingint amb caràcters molt fondos de la resta de les terres d'Espanya, correm el risc que en lliurar l'autonomia convidem a aprofundir aquestes diferències amb la resta de les terres d'Espanya. Per això entenc que quan una regió demana l'autonomia, en comptes de inquirir si té les característiques pròpies més o menys marcades, el que hem de inquirir és fins a quin punt està arrelada en el seu esperit la consciència de la unitat de destinació amb Espanya. Si la consciència de la unitat de destinació està ben arrelada en l'ànima col.lectiva d'una regió, no ofereix cap perill que donem llibertats a aquesta regió perquè, d'una manera o d'un altre, organitzi la seva vida interna com passa als Estats Federals dels EEUU, Mèxic, Brasil o Alemanya. És aquest el cas de Catalunya? Els que li van concedir l'Estatut van haver de presumir que sí. 0 els que li van concedir l'Estatut van ser traïdors a Espanya, sospita per a la qual hauríem tots tenir els nostres motius, o els que li van concedir l'Estatut van pensar que la consciència de la unitat de destinació estava tan arrelada a Catalunya que l'Estatut no seria mai instrument de disgregació i podia posar-se en les seves mans sense cap perill per a la unitat. Ara bé: allò que, en el millor cas, va ser una presumpció dels que van concedir l'Estatut a Catalunya, ha estat evidentment destruït per la prova en contra. Els anys d'experiència de Catalunya han estat anys de “deshispanizació”, i si en aquests anys es va avançar el que es va avançar en el camí de la “deshispanizació”, amb l'instrument posat en mans dels que van exercir el govern de Catalunya no és ja temerari , sinó que, per contra, la presumpció s'inverteix, pensar que si deixem lliurat aquest Estatut en mans semblants probablement comprometem, posem en trànsit de pèrdua definitiva, el sentit de la unitat de destinació nacional que hem d'exigir arrelat a totes les terres d'Espanya. No hi ha en això el més lleuger greuge a Catalunya, la més petita sospita per a aquells catalans a qui suposem que van a caure les regnes del poder dins el territori català. Podria passar que les seves promeses fossin susceptibles després de diferents interpretacions; pogués passar que, contra totes les previsions optimistes, no fos el poder a les seves mans i romangués en mans semblants a aquelles que tan malament ho van exercir, mentre això no estigui aclarit, jo crec que nosaltres, el que hem de mantenir per sobre de tot és la seguretat que Espanya no se'ns va a marxar entre els dits, no podem mantenir viu l'Estatut de Catalunya.

ESTAN DICIENDO muchas mentiras de Catalunya.
Me da asco que critiquen una tierra que nos ha dado trabajo y posibilidades de llevar la familia adelante. Mis hijos i nietos hablan y escriben el catalán. Estoy muy orgulloso de ello, aunque yo no lo escriba -perdonen- por culpa del fascismo. Nunca he tenido ningún problema al contrario todo han sido palabras amables de este pueblo catalan tan noble y educado.

Hay que ser borde -con perdon- para hablar mal de esta tierra. Creo que los politicos catalanes deberian pedir la independència, pues nos estan quitando toda la riqueza, i encima nos insultan i desprecian. Pero el dinero si que lo quieren para malgastarlo en trenes que no llevan pasajeros, aeropuertos que no tienen aviones, ... etc.

Echale huevos, yo el primero, y a por la INDEPENDENCIA DE CATALUNYA. Por el bien de los hijos y su futuro.

S HAN INVENTAT UNES MENTIDES QUE CORREN DE BOCA EN BOCA:
1- LLENGUA COMUNA: LA GRAN MENTIDA: JO PARLO EN FRANCES I ANGLÈS, I ENTENC EL GALLEC. I ELS CASTELLANS ENTENEN EL CATALÀ MOLTES VEGADES JA QUE SON ROMANIQUES.
2- LLENGUA GLOBAL: LA LLENGUA NO ÉS GLOBAL, ÉS GLOBAL L'IMPERI ANGLES QUE VA MATAR MOLTS INDIGENES ARREU DEL MON, I L IMPERI ESPANYOL QUE ASSASSINÀ MOLTS HABITANTS DE SUDAMERICA I CENTRAMERICA.
2- LLENGUA DE CONVIVÈNCIA: FALS, CAR L ESPANYOL S HA IMPOSAT ARREU, PROHIBINT ALTRES LLENGúES I CASTIGANT NENS A L ESCOLA, I FINS HI TOT MATANT.
3- LLENGUA FACIL APRENENTATGE I MODERNA: MENTIDA GROSSA, L ESPANYOL TÉ MOLTS VERBS IRREGULARS -MES DE 950- I TE EXPRESSIONS RARISSIMES. QUALSEVOL LLENGUA ES MES FACIL O IGUAL. EL BASC NOMES TE 2 VERBS IRREGULARS -QUE FACIL OI!-

ANEU EN COMPTE QUE NO US ENSARRONIN AMB ELS ROTLLES QUE GASTEN, KE INTENTEN COLAR-NOS TOPICS FALSOS, CREATS PER IMPOSAR L' ESPANYOL A TOT ARREU.

ESCOLA CATALANA ARA I SEMPRE!

Molt bon article, m'ha agradat. En els darrer anys crec que mai ha existit uns moments amb tant sentiment catalanista, sentiment de menyspreu pels catalans,l'espoli, la manca de respecte, etc. Vivim uns moments històrics que no podem desaprofitar per aconseguir la llibertat. Els polìtics seran jutjats per la ciutadania i passarán a l'història pel fets i les accions que es produirán a partir d'ara. MOLTA ATENCIÓ. !!Visca Catalunya!!

sr. carod rovira, alias josep lluis I de la china, a veces es bueno un poquito de velocidad en los movimientos.
a no ser que a usted le venga bien el movimiento lento para llegar a los 65 años, siendo profesional del movimiento "libertario".
P.D. confunde usted algunos conceptos basicos como son territorio e ideologia.

Una de les solucions seria rectificar la política a les escoles i començar a parlar de Llibertat lligada a la independència.Llibertat per a reconèixer dues llengues Locals a Catalunya i fer escoles bilingues català-anglès i espanyol-anglès,obligant a que per a la funció pública sigui obligatori ser trilingue.El no tenir l'obligació de saber l'espanyol (i tampoc obligar a conèixer el català) ho canviaria tot. En quina línia escolar aniria la majoria a l'Hospitalet? I a Berga? Sense por a la Llibertat hi sortirem guanyant.
D'altra banda,m'estranya que el nostre Govern no dóni argumentacions millors per a defensar el català.Ahir vaig llegir a El País un català que donava els seguents arguments: (en castellà que faug un copy&paste)

El hecho de que en un determinado territorio se hablen dos o más lenguas no implica que no sea una "comunidad lingüística", tal como la entiende las Naciones Unidas. Este espacio no permite demasiado desarrollo, pero son múliples las declaraciones internacionales en defensa de las lenguas minoritarias del planeta. Es incomprensible que algo que es un tesoro en sí mismo, en lugar de ser apoyado a muerte, sea permanentemente cuestionado. Yo he estudiado en catalán y mi nivel de castellano no tiene nada que envidiar al del resto. En cambio, me cuesta mucho más escribir y leer en catalán. ¿Por qué? Porque la fuerza y la penetración del castellano es potentísima. Sin acciones de discriminación positiva todo lo minoritario muere fagocitado por la fuerza uniformadora de lo mayoritario. Al final, la foto es la de "Un mundo feliz" de Huxley. De verdad que no vale la pena. Y esto no es ir contra nada ni contra nadie, sino todo lo contrario, y debería poder defenderse con naturalidad sin recibir improperios y ser tildado de nacionalista casposo. En mi humilde opinión

Por si tienes alguna duda de lo que dice la ONU en relación al concepto de "comunidad lingüística", puedes acudir al artículo 1 de la Declaración: "Esta Declaración entiende como comunidad lingüística toda sociedad humana que, asentada históricamente en un espacio territorial determinado, reconocido o no, se autoidentifica como pueblo y ha desarrollado una lengua común como medio de comunicación natural y de cohesión social entre sus miembros. La denominación lengua propia de un territorio hace referencia al idioma de la comunidad históricamente establecida en este espacio.

Defender lo indefendible, como hace la DECLARACIÓN UNIVERSAL DE LOS DERECHOS LINGÜÍSTICOS DE LAS NACIONES UNIDAS (auspiciada por la UNESCO): Artículo 23.1 : La educación debe contribuir a fomentar la capacidad de autoexpresión lingüística y cultural de la comunidad lingüística del territorio donde es impartida" Artículo 23.2: La educación debe contribuir al mantenimiento y desarrollo de la lengua hablada por la comunidad lingüística del territorio donde es impartida" Artículo 24: Toda comunidad lingüística tiene derecho a decidir cuál debe ser el grado de presencia de su lengua, como lengua vehicular y como objeto de estudio, en todos los niveles de educación dentro de su territorio: preescolar, primario, secundario, técnico y profesional, universitario y formación de adultos"


Penso que els diaris catalans (com van fer amb l'Estatut) hauríen de publicar a primera plana no pas una editorial conjunta sinó la transcripció de la carta de drets linguistics de les nacions unides...No tallaria en sec el debat almenys de manera interna al país?

Només una plataforma per la independència pot portar forces independentistes a Madrid, i fer tremolar les corts espanyoles, aplegats sense voler ser la figureta.

s'han de renunciar a les sigles i buscar l'unió independentista.

VIA FORA!! LA FALÇ AL PUNY! VISCA LA TERRA LLIURE !

T'expliques. Jo crec que ja ho som.