Proposo el llatí com a llengua vehicular a les escoles. El llatí és la mare de totes les llengües romàniques i a tots ens vindrà bé ressuscitar-lo. Crec que els nostres joves haurien de fer matemàtiques, biologia i física en llatí. Penso que seria una bona manera de reintroduir aquesta gran llengua que omple tants i tants llibres de saviesa i que tenim tan i tan oblidada.

El meu interessantíssim projecte serà relativament fàcil d'aconseguir, pel que veig: buscaré tres o quatre pares que estiguin d'acord amb mi, i presentaré una sol·licitud al Departament d'Ensenyament de la Generalitat perquè la llengua que ens van ensenyar els romans sigui declarada vehicular a les nostres escoles. Si no em fan cas, aleshores presentaré un recurs davant dels tribunals, perquè això no pot ser: tots els pares tenim dret a ser escoltats i atesos, nosaltres també som el poble de Catalunya i al meu grupet i a mi ens sembla que els nostres fills han de sortir de l'escola xerrant pels colzes aquesta llengua, exclamant Ave, amici! quan es trobin amb els amics, i veni, vidi, vici, cada cop que facin una conquesta amorosa.

Si no ens fan cas, anirem al Tribunal Suprem, que segur que ens dóna la raó: com no hauria de donar la raó a uns pares que volen defensar una educació de qualitat per als seus fills? Si el Suprem falla a favor nostre, i el TSJC obliga el país a acatar la sentència del llatí a classe, que diguin el que vulguin els altres. Sempre tindrem a Ciutadans i al Partit Popular de la nostra banda, que aquesta gent saben fer bé les coses, i ja em veig la senyora Camacho i el senyor Rivera barrejant català i rosa rosae en els seus fantàstics discursos bilingües. I per bé que els altres partits i el govern de Catalunya estan obsessionats amb el català –quina mania que tenen!- sempre ens quedarà el senyor Duran, que, encara que estigui molt enfadat, també dirà amb la boca petita que una sentència és una sentència i s'ha d'acatar.

Tindrem el país remogut, amb amenaces de manifestacions i d'insubmissió. Molt bé, que es remoguin tant com vulguin, que nosaltres aconseguirem la immersió llatina, gràcies als nostres tribunals que no es deixen intimidar i que defensen sempre els drets dels febles i dels oprimits, encara que siguin quatre.

Jo, de moment, ja vaig fent pràctiques amb el llatí per poder-lo parlar amb aquella fluïdesa amb els meus fills a l'hora de sopar. Ara per ara, ja he après a dir: Quo usque tandem abutere, Espanya patientia nostra? No cal que us ho tradueixi, oi?