Les relacions de parella no són senzilles. Però les persones tenim tendència a creure que ens hem d’esforçar molt per conquistar a algú i que, un cop ja està fet, llavors les coses surten bé per si soles. Malauradament, podem confirmar que aquest fet no és així.

En el moment en que s’inicia una relació de parella comença un camí que no és senzill i que està format per molts esforços i també alegries, evidentment. Però les alegries no venen donades per art de màgia. Fixem-nos en el nostre voltant... tot el que hem d’aconseguir requereix cert esforç i les relacions de parella no estan exemptes d’aquest esforç. Però no venim amb manual d’instruccions i, normalment, no ens ensenyen com relacionar-nos correctament amb els altres i això fa que, sovint, costi molt més entendre’ns amb algú, sobretot si parlem de la parella amb qui hem de conviure-hi.

Cada persona gaudeix d’individualitat i això la fa ser un ésser irrepetible. Per tant, quan formem una parella ens trobem a dues persones amb la seva motxilla d’experiències carregada a l’esquena plena de creences, valors, maneres d’actuar, etcètera. I cada motxilla és única. I precisament com que cadascú viu aprenentatges diferents, sovint no sabem com entendre a l’altre i ens costa assimilar que cadascú té el seu propi “sentit comú”.

Quan les dificultats apareixen dins d’una parella es poden fer moltes coses: intentar-ho resoldre dins de la mateixa parella, demanar algun consell a algú que hagi passat per una situació similar, a un amic, a la família... però, de vegades, les dificultats que ens trobem dins d’una parella són difícils de resoldre i es necessita una ajuda professional per intentar trobar solucions a allò que està succeint. Precisament per això existeix la teràpia de parella: per donar un cop de mà en situacions un pèl més complexes.

En aquest cas, el professional, el psicòleg o la psicòloga dóna un cop de mà en desfer mites associats a la parella, en veure els punts conflictius de la relació, les mancances en la comunicació, etcètera. I el treball és conjunt: per part del psicòleg, investigar en quins són els aspectes a treballar i, per part de la parella, en dedicar el temps i l’afany que les descobertes dins la teràpia es mereixen. No és treball senzill, però amb una mica d’esforç...

De totes maneres sempre em demano per què sovint estem disposats a dedicar temps a moltes d’altres coses i, en canvi, incloem la parella a la rutina monòtona per la que no ens plantegem, tan sols, que val la pena esforçar-nos i il•lusionar-nos... Està allà, senzillament, per sempre (com en els contes de fades). I aquests és un dels factor que, moltes vegades, deterioren les relacions de parella: tenir la certesa de que sempre estarà allà... però això com es pot saber? Potser millor si ens esforcem una mica per fer que es converteixi en realitat...