Què tenim? Doncs tenim una societat que durant l'últim any ha tastat en carn pròpia una crisi econòmica que està fent estralls i colpint de mica en mica sense descans cada vegada més gruix de la població. Tenim un sistema -des del poble ras fins al mandatari més important-, que ha causat aquesta crisi fruit de voler mantenir un nivell de vida i de despesa inacceptable i impossible d'allargar indefinidament. Malfieu-vos dels que diguin que la crisi l'han provocada només uns. I, políticament, tenim una Espanya que ja no dissimula el seu jacobinisme barroer, un independentisme més fort que mai, però desorientat i esbotzat sense incidència administrativa -#usfelicitofills-, i una CiU que arrasa al territori tot fent promeses sobiranistes sense acabar de concretar-les.

Doncs bé, la meva pregunta és aquesta i ara què? M'ho pregunto perquè l'Estat està a punt de presentar la darrera envestida contra Catalunya en forma de LOAPA econòmica quan el veritable responsable de la situació i qui està més endeutat són ells i no nosaltres. A ningú no se li escapa que, pel mateix preu, un mal dia ens podrem llevar esmorzant amb una altra reforma exprés de la Constitució espanyola que danyi encara més l'autogovern i així anar fent fins que no ens quedin ni les engrunes, que és el que tenim ara.

Compatriotes de CiU -em dirigeixo només a ells perquè el PSC ja s'ha autoexclòs de la centralitat del catalanisme-: suposo que ara ja heu entès que el negoci amb Espanya té els dies comptats i que la fractura social és una realitat fefaent a causa de la poca liquiditat que tenim, ara que regneu al país ja no us queda més sortida que fer el pas definitiu i cridar a Estats Generals per exercir, abrigallats pel poble, el dret a decidir que tant exclameu.

La comissió del Parlament pel concert econòmic s'haurà de pronunciar l'octubre, i després actuar amb fermesa perquè ja no hi haurà marxa enrere, les circumstàncies ho fan impossible, estem massa atrapats. Si no és que torna a passar allò de l'Estatut: sí home! Allò d'anar a Madrid a pactar la retallada amb nocturnitat sense dir-ho a ningú, ni tan sols al pobre Duran... Però bé, va, deixem-ho! Això ja és passat i hem de mirar endavant, oi?

Doncs tornem-hi, que no ha estat res -total, portem 300 anys-, que ens espera una altra tardor calenta i aquest cop l'hem d'encarar sense paüra i amb determinació, puix tots hi estem cridats, en la defensa del nostre dret de decidir. Altrament, si no fem les coses amb valentia i lideratge, la desafecció, la demagògia, el passotisme i les baralles entre nosaltres s'incrementaran encara més, i ja sabeu que això només atrau friquis i populistes.