Si jo fos compromissari del FC Barcelona tindria una sensació contradictòria davant de la decisió de la Junta directiva del club de sotmetre a votació de l’assemblea de socis compromissaris l’acord de patrocini amb la Qatar Foundation. D’una banda, em sentiria cofoi de la confiança que se’m fa i reconeixeria la valentia i l’encert del president Sandro Rosell de donar-me veu i vot en una qüestió de tanta transcendència. Però, d’una altra banda, pensaria que se’m carrega d’una responsabilitat que potser no em pertoca, vull dir que no és el mateix pronunciar-se sobre un acord de 30 milions d’euros que encara no s’ha firmat que haver de decidir tirar enrere un patrocini que ja s’ha incorporat a la samarreta i als pressupostos amb tot el cost econòmic i logístic que causaria.

Ara: com que no sóc compromissari i la meva feina és fer de periodista, no m’he de plantejar quina papereta agafaria a l’hora de votar i m’he de cenyir a analitzar la decisió de la Junta de Sandro Rosell. I m’adono que, de fet, penso exactament el mateix que aquest soci compromissari que no sóc amb la diferència que el dia 24 de setembre, dia de Santa Mercè i Sant Gerard, no hauré de votar: la directiva blaugrana ha pres una decisió valenta però molt difícil de votar. Probablement, perquè s’hi ha vist forçat per la pressió social, d’un cert gruix, que s’ha fet des de la plataforma Consulta Qatar. Tant se val, encara que sigui una rectificació és encertada. Indubtablement, hagués estat molt millor haver fet un referèndum entre tots els socis i haver-lo fet abans de l’entrada en vigor de l’acord, que és el que s’havia suggerit, però ara ja hi som.

I es fa molt difícil pensar que l’assemblea pugui tirar enrere l’acord amb la Qatar Foundation. I no només perquè, com m’imagino, la junta directiva jugarà fort perquè el patrocini no es trenqui i mirarà de posar la por al cos dels socis exposant-los les conseqüències negatives d’un trencament. No conec cap enquesta, però em fa l’efecte que els qui valoren els diners per damunt d’altres consideracions votaran que sí sense desercions i que als qui la Qatar Foundation els genera problemes d’índole moral es dividiran perquè temeran, efectivament, les conseqüències d’un vot contrari.

A mi em sembla que la Qatar Foundation no és el patrocinador més adequat per al FC Barcelona. De fet, el trobo incompatible amb els valors fundacionals de la institució i amb els quals es va bastir el Barça com a “més que un club al món” i que tan bé es va poder representar amb el patrocini de l’Unicef. També crec que el FC Barcelona podria haver trobat un altre patrocinador més neutre, ni que fos per uns pocs milions menys. Tanmateix, la junta de Rosell va fer una aposta, bé perquè de veritat es creu que el Qatar no és cap dictadura i que a l’emirat s’hi viu molt bé i tothom hi és molt feliç, bé perquè no veu que hi hagi ni cap diferència ni cap contradicció en passar de l’Unicef a la Qatar Foundation, i l’ha feta passar amb la legitimitat obtinguda a les urnes. El més positiu de la decisió de sotmetre el patrocini de la Qatar Foundation a l’assemblea és el que té de rectificació, perquè demostra que la legitimitat no es guanya i es perd d’elecció en elecció sinó que s’ha de renovar diàriament.