Actualitzat el 20/02/2007 a les 23:07h

També hauríem d’'esbrinar perquè aquesta formació rep un suport tan majoritari en territori flamenc. És evident que si únicament i exclusiva fos un partit d’'extrema dreta el seu recolzament seria molt menor. Un recolzament que té molt a veure amb el menyspreu i la marginació secular vers la població flamenca per part de la burgesia francòfona brusselenca, i que ha fet que molts flamencs hagin vist, a manca d’'altres alternatives, el Vlams Belang com l’'única esperança per al ple respecte dels seus drets nacionals. Per tant, sembla clara la responsabilitat  dels partits tradicionals a l’hora d’explicar l'’expansió del Vlams Belang, ja que no han sabut -o potser no han volgut?- recollir les inquietuds de la ciutadania davant fets concrets provocats per la nova realitat global, com per exemple la percepció d’'amenaça de la pròpia identitat nacional i cultural.

En política mai tot no és blanc o negre, res no impedeix que sota etiquetes suposadament progressistes es puguin ocultar interessos inconfessables o tan objectivament reaccionaris com els propugnats per qualsevol organització declaradament feixista. Un cas històric evident és el proporcionat pel procés d’'instauració d’'un aparell estatal liberal dins el marc de l’'Estat espanyol durant el segle XIX, en què una mesura tan suposadament “progressista” com la desamortització dels béns eclesiàstic de fet només serví per augmentar el poder dels membres amb més recursos econòmics de la burgesia i la classe terratinent, cosa que permet explicar el gran recolzament que obtingué la causa carlina en amplis sectors populars, malgrat ser un moviment aparentment reaccionari.

Compte, doncs, amb les etiquetes. Cal separar molt bé el gra de la palla i no tallar pel mateix patró tota una sèrie de nous moviments polítics, ja que se’'ls pot condemnar a caure irremissiblement en braços de la dreta més extrema, com malauradament ha ocorregut amb el Vlams Belang. Per a alegria de determinats membres de l´”establishment”, que així poden desqualificar el malestar difús de la ciutadania que apunta cap a ells -ben legítim, encara que mal encarrilat-, el que els permet continuar remenant les cireres, fins i tot instrumentalitzant demagògicament la immigració a fi de mantenir la unitat de l'’Estat belga amb pràctiques que recorden les polítiques estalinistes vers les repúbliques bàltiques.

Davant l’'aparició i reconfiguració, doncs, de nous tipus de moviments polítics a nivell europeu cal tenir molt clar que una cosa és el malestar, i fins i tot el desconcert, dels ciutadans, davant l’aparició de noves problemàtiques que els afecten de prop i a les quals els partits tradicionals són incapaços de donar respostes, i una altra la seva plasmació, a manca d'’altres opcions, en organitzacions polítiques concretes. Això comporta el perill que certes aspiracions legítimes siguin recollides, juntament amb d’altres no tan legítimes, per organitzacions de dubtós tarannà democràtic i que han evolucionat, com és el cas del Vlams Belang, cap a un extrem de l'’espectre polític, a diferència, en canvi, de la Lliga Nord, integrada en el grup europeu Unió per l’'Europa de les Nacions, amb partits, per exemple, com el Fianna Fail irlandès, o a diferència també, i per descomptat, dels radicals italians, integrats a través de la llista Emmma Bonino en el Grup per l'’Aliança dels Demòcrates i els Liberals per Europa.

Hem d’'estar molt atents i molt alerta, i no menystenir  els motius pels quals un nombre creixent de ciutadans decideix votar formacions diferents a les tradicionals. La seva aparició constitueix un sever toc d’'atenció i ens obliga a fer un esforç imaginatiu i de comprensió, amb la vista posada en la seva reconducció amb la finalitat que siguin realment una alternativa nova i “radical” a les velles formacions polítiques, tot evitant la seva deriva cap al populisme i el feixisme, plantejant-nos, fins i tot, la creació, en cas necessari, de noves organitzacions, per poder recollir els anhels de la ciutadania, lluny de rèmores reaccionàries i de la corrupció i la inèrcia del passat.