Texas va aprovar fa uns mesos una llei que requeria que les dones, abans d’avortar, veiessin una ecografia del fetus i que el metge els fes una explicació detallada de les característiques del fetus (si té extremitats, òrgans, etc). Ara un jutge federal a Austin, la capital, ha suspès temporalment l’aplicació de la llei i decidirà aviat si l’anul·la definitivament per inconstitucional.

El cas és interessant perquè posa de manifest fins a quin punt la jurisprudència federal ha pervertit el significat de la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que diu senzillament que “el Congrés no aprovarà cap llei que restringeixi la llibertat d’expressió”. Entenc que pot sonar estrany que sigui precisament aquesta clàusula la que impedeix a l’estat de Texas aprovar la llei sobre el procediment per avortar. El cas és que un grup de metges ha denunciat l’estat perquè, segons diuen, el requeriment d’explicar detalladament a les dones la situació del fetus “vulnera la seva llibertat d’expressió”. I el jutge, a priori, els ha donat la raó. El primer que crida l’atenció sobre la relació entre la Primera Esmena i la llei texana és que el text de l’esmena diu ben clarament “el Congrés...”. No diu res dels estats.

La idea, quan es van reunir a Filadèlfia els pares fundadors per repensar la manera d’organitzar-se que tenien les tretze colònies acabades d’independitzar, era impedir que el Congrés federal fiqués el nas en assumptes que havien de quedar entre els estats i els individus. Cada estat té la seva pròpia constitució, que en la majoria de casos garanteix també la llibertat d’expressió contra la interferència de l’estat. Més endavant els tribunals, després que s’aprovessin noves esmenes amb l’objectiu de garantir que els esclaus alliberats després de la guerra civil no es veurien privats de determinats drets als seus estats respectius, van anar incorporant a l’àmbit estatal algunes de les restriccions que la Constitució imposava a l’actuació del govern federal.  

I aquí hem arribat, a considerar que obligar els metges a donar determinades informacions a les seves pacients atempta contra la seva llibertat d’expressió. Seria interessant, per seguir en aquesta línia garant de la llibertat d’expressió, que algun activista mirés d’invalidar, per exemple, les advertències que les tabaqueres han de posar als paquets de cigarrets, al·legant que són una vulneració de la seva llibertat d’expressió. Seria interessant veure la posició d’alguns dels activistes “pro llibertat d’expressió” que amb tanta força s’han oposat a la llei texana. Passa sovint que aquests activistes, amb algunes excepcions, defensen només la llibertat de dir (o no dir) allò que creuen que s’ha de dir (o no dir).