Actualitzat el 02/09/2011 a les 00:01h
L'estelada vigatana
El ple de l'Ajuntament de Vic va aprovar penjar una bandera estelada el dia 11 de setembre. I això... hi fa poc o hi fa molt?
Home, d'una banda, què voleu que us digui: una estelada, en un ajuntament, no té gaire importància i, al capdavall, és a l'Ajuntament de Vic, que tothom sap que és el capdavanter en tots els temes independentistes del país i que ja no sobta que faci aquestes coses. I és un ajuntament amb un alcalde que està disposat a encapçalar la iniciativa separatista de tots els ajuntaments catalans. I, al cap i a la fi, una estelada, ens ho mirem com ens ho mirem, no és més que un tros de roba que no ens portarà la independència.
Però home, d'una altra banda, l'estelada no deixa de ser una provocació en tota regla, i per part d'un dels ajuntaments més importants de Catalunya on hi ha un alcalde que és del mateix partit polític que l'únic polític nacionalista no-independentista que deu quedar en aquest país i que diu que defensa els interessos dels catalans a Madrid, tots els que no siguin la independència, és clar, segurament perquè, si fóssim independents, ell es quedaria sense Madrid.
A més, l'estelada no és constitucional -que no sé si vol dir anticonstitucional- i això no deixa de ser una mena de desobediència civil que s'afegeix a un munt de desobediències civils, cada vegada més, que passen per aquest tros de roba que té quatre barres i una estrella; una estrella de l'esperança que cada vegada es veu més a tot arreu quan fa uns anys era impensable treure-la al carrer, i en canvi ara fa de coixí d'un munt d'iniciatives cíviques i polítiques que tampoc no s'havien vist mai fins ara i que és possible que al final ens portin a fer un gran salt endavant; iniciatives que necessiten el suport com el de l'Ajuntament de Vic i el de tota la resta d'estelades que s'han tret fins ara i que es puguin treure a partir d'ara.
Estaria bé que, ajuntaments i societat civil, secundéssim la iniciativa vigatana. Perquè diuen que pot no dir res però a mi em sembla que pot voler dir molt, com va voler dir molt a les espatlles de Cesc Fàbregas, i la prova és en els comentaris en contra que va rebre i, fins i tot, en les amenaces de mort. Gràcies Cesc, gràcies Vic, i gràcies a totes les estelades per ser el punt de suport que ens cal per moure el món.