Una de les condicions més preuades en qualsevol polític és "saber llegir" el clima polític que es respira. Fer-ho equival a preveure cap a on poden anar els esdeveniments futurs i requereix, abans de res, un profund coneixement de l'ànim col·lectiu de la teva gent. Però quan dic "la teva gent" no em refereixo als companys de partit. Aquests ja sabem prou bé com pensen. No té cap mèrit discernir el pensament dels que comparteixen les teves mateixes sigles. Si hom creu que les executives dels partits són el reflex del sentir popular està cavant la seva tomba política.

Arribar a saber llegir políticament una situació social necessita de moltes hores de carrer i al marge del seguici del partit. Cal saber escoltar al poble. Des d'aquell petit empresari al qui les vendes han baixat a la meitat fins a l'autònom que fa més hores que un rellotge per poder mantenir la seva família. Són ells els qui marquen el pols del país. Volen la independència? Senten el país? Saben que ser espanyols és un negoci ruïnós? Bona part d'ells, sí. Ara bé, la pregunta és: i per què no voten majoritàriament una formació netament defensora d'un Estat català independent?

Estic absolutament convençut que la resposta és que, ara per ara, les sigles independentistes no generem prou confiança en l'electorat com per reflectir en el Parlament de Catalunya l'independentisme anomenat sociològic. Possiblement hi ha més d’un motiu però, per sobre de tots, destacaria la divisió entre les diverses formacions com la base sobre la qual es sustenta aquest clima de mirar de cua d'ull gran part de l'oferta secessionista.

L'electorat no entén que existeixi una mateix producte electoral amb marques diferents. Pensa que algú que es incapaç de posar-se d'acord amb d'altri que persegueix el mateix difícilment podrà solucionar problemàtiques molt més complicades com pot ser la construcció d'un Estat català. I més quan en una època de competitivitat en tots els ordres, les aliances, ja siguin empresarials, ja siguin polítiques, es manifesten com a indispensables. Són l'eina per a la supervivència i la manifestació clara d'una visió de futur. Qui no ho sap veure així, perd.

L'independentisme català viu una situació com la que acabo de descriure. Si estiguéssim parlant d'una marca comercial de colònies o de roba interior el màxim que podria passar és el tancament de la companyia fabricant. Però aquí ens hi juguem, ni més ni menys, que el futur de Catalunya. Sabrem llegir el temps polític actual?