Actualitzat el 10/02/2007 a les 08:00h

Per bruixa i metzinera” és el títol d’'una exposició que se celebra -fins al 27 de maig d’enguany- al Museu d’'Història de Catalunya, a Barcelona. Se centra en la persecució i cacera a què foren sotmeses certes dones com a suposades bruixes al nostre país, la qual  arribà al seu punt més àlgid a la fi del segle XV i començaments del segle XVII. Casualment” la repressió quasi sempre la patien pobres dones grans i sense recursos, que, com a boc expiatori, rebien tot el descontentament i la ira de les masses populars, incapaces d’'analitzar l’'origen concret de la seva opressió, la qual, a més, s’'agreujà per tot un seguit de desastres naturals que incidiren negativament en les activitats econòmiques.

Aquest fou un fenomen comú a l'’Europa de l´època, tot i que a les zones on l'’Església catòlica exercia un ferri control, com era el cas de la Península ibèrica, el fenomen tingué un abast molt més reduït. Això es degué, paradoxalment, al poder de la Inquisició, que com a mantenidora de l’ortodòxia catòlica, i acceptant la premissa que tot el que hi ha en aquest món és obra de Déu, es decantà, en línies generals i després d’'alguns anys de dubtes, per no concedir credibilitat a l'’existència de dimonis i bruixes, i situà el fenomen com una manifestació més de la superstició popular.

De tota manera, i fins que no s'’accepta la bruixeria com a superstició d’'una manera clara -el 1622, quan la reial Audiència del Principat, a instàncies dels bisbes, revoca totes les causes pendents per bruixeria-, es calcula que tan sols al Principat de Catalunya foren mortes acusades de bruixeria prop de quatre-centes dones, la majoria penjades a la forca. Així, bàsicament Catalunya es configura com l’'excepció de l'’excepció -almenys fins a finalitzar el primer quart del segle XVII-, ja que, llevat del procès de Zugarramurdi, la majoria de processos dins els territoris ibèrics de la Monarquia hispànica foren iniciats a Catalunya, on sens dubte la gran autonomia que fruïen els consells municipals hi tingué molt a veure.

Cal fer notar, però, que a l’'esmentada exposició no es fa cap referència a l'’important procés de les Paüls, a la Ribagorça, en unes terres que si bé no estaven dins els límits estrictes del Principat si que poden ser considerades catalanes per moltíssims conceptes, des dels antropològics als històrics i jurídicoinstitucionals. Quant a aquest darrer punt és sabut que la Ribagorça conservà fins a l’'Época Moderna una peculiar personalitat institucional i administrativa dintre del regne d’'Aragó i restà molt influida per les institucions jurídiques i costums catalans, per tant no seria gens il·lògic considerar el procés de les Paüls com una manifestació més de la cacera de bruixes que es desenvolupava a l'’adjacent Principat.

Si bé en aquesta exposició no s’'esmenta aquest procès és just dir que en un dels plafons, on es fa referència a les zones amb més tradició “bruixistica” de Catalunya, juntament amb el Montseny i les Guilleries, o la serra de Madres, apareix el Turbó, muntanya situada a no gaire distància de les Paüls i indret mític pel que fa a tradicions relacionades amb la bruixeria, del qual es deia que al seu cim i a l'’immediat coll de les Ares s’hi congregaven les bruixes per fer els seus “akelarres”, i on no falten a la toponímia menor, amb exemples com “la Torre de les Bruixes”.

Si tornem al procès de les Paüls forçosament ens haurem de referir als anomenats “manuscrits de les Paüls”. Aquests manuscrits aparegueren amagats al campanar de l´església de la localitat. Són un total de cinc-cents seixanta-vuit documents dels segles XVI i XVII que en reflecteixen fidedignament la llengua, els costums, l’'antroponímia i la toponímia, entre d´altres aspectes. La immensa majoria han estat escrits en llengua catalana si bé un petit nombre són en castellà. Respecte a aquesta darrera qüestió, segons l´investigador Walter Heim, de la Universitat de Heidelberg «els textos castellans traspuen en la morfologia i en el lèxic el català de l´escrivà, i és natural que així sigui, atès que durant els segles XVI i XVII, en especial abans de la creació del bisbat de Barbastre, el castellà devia còrrer poc per les Paüls”».

Aquests documents reflecteixen la vida quotidiana i la cultura material de l´època, amb interessantíssims lèxics específics de les diferents activitats. No s´oblida tampoc la vida religiosa, ni les referències a l´estructura social, o a l´organització de la defensa del terme. El més interessant, però, és la informació proporcionada sobre els processos de bruixeria. Segons afirma l'’investigador Santiago Subias, amb data del 19 de febrer de 1593 hi ha un foli que mostra “com prengueren i afogaren per «bruyxas” una vintena de dones de Sempere» (l´antiga denominació de les Paüls i rodalies). El document esmenta el nom de les dones, la casa i el poble. No ens informa del per què de les execucions, però sí sabem, per petites notes de despeses, que es van plantar forques al Roder de Sant Roc i que es van gastar dos càntirs de vi per convidar els capellans els dies d´execució.

Tots aquests valuosos documents han estat publicats en edició facsímil dirigida pel propi Subias. A més, ell mateix es planteja la representació de les dades i fets històrics citats en els manuscrits. D´altra banda, es preveu d´assenyalar els camins que duen als llocs on s´esdevingueren aquests fets. Caldrà veure, però, si tot això es farà en català, i amb quin model lingüístic. Motius per dubtar-ne, malauradament, no en falten, començant pel desconeixement generalitzat d’'uns fets que els hauríem de sentir com a ben propers.