La temporada tot just comença. Per com ha quedat dissenyat el calendari els últims anys, la Supercopa d’Espanya no és l’inici del curs futbolístic que hauria de ser sinó un torneig de pretemporada ara que els trofeus clàssics com el Joan Gamper, el Carranza o el Teresa Herrera ja no són el que eren ni s’hi assemblen. Per Santa Maria no es pot jugar a futbol seriosament.

Ara: tot això deixa de ser vàlid quan els qui es disputen el primer títol oficial són el FC Barcelona i el Reial Madrid, oimés si el partit arriba a escassos mesos que els dos equips es disputessin a mata-degolla els títols de més prestigi de cada any. Per al Reial Madrid aquesta Supercopa és gairebé vital després del bany que ha rebut les últimes temporades. Per a ells, començar l’any perdent un títol contra el FC Barcelona deu ser frustrant i insuportable. Per al Barça, no tant però també, perquè contra el Madrid qualsevol enfrontament té una transcendència que va més enllà del resultat i qualsevol avantatge que agafa l’un va en detriment directe de l’altre.

Ja s’ha vist durant la pretemporada i l’inici del partit en va ser un calc, tot el matx, de fet, amb uns merengues més intensos i decidits, també en més bona forma física, i amb un onze titular ben conjuntat perquè no hi havia cap dels fitxatges que ha fet aquest estiu. Els blaugranes, en canvi, s’ho van agafar amb una mica més de calma, més per força que per convenciment i ganes. Van posar un onze de garanties, és clar, però Guardiola va optar per tirar dels jugadors que van acabar més tard la temporada, els de la Copa Amèrica, amb Alexis, el nou fitxatge, inclòs, perquè no havent descansat pràcticament i sense haver fet pretemporada, són els que menys forma física han perdut.

Doncs, ni així. El Barça ha empatat a dos gols (Villa i Messi) i s’ha endut un bon resultat de cara al partit de tornada de dimecres. El resultat no reflecteix de cap manera el futbol que es va veure al Santiago Bernabéu. Per ocasions de gol, els merengues haurien d’haver guanyat molt clarament. Però no hi fa res. La lectura que se’n pot fer és molt positiva per als blaugranes perquè que ni així el Madrid els pugui vèncer diu molt en favor seu. És clar que en l’aspecte psicològic el Barça li té la moral guanyada. De fet, més que la copa que hi ha en joc, en aquest torneig el que es ventila és la capacitat que pot tenir el Madrid per veure’s en cor de superar el Barça.

A aquestes alçades, de conclusions futbolístiques, se n’han de treure les justes per no dir cap. Ara: fa tot l’efecte que ningú, vull dir el Madrid, no ha après res de res i que si la temporada passada van fer de tot per guanyar fos com fos, en aquesta no faran curt. Les declaracions prèvies potser han estat més mesurades, però el comportament al camp dels jugadors blancs ha estat tan dur o tan brut com ho va ser a l’abril i els gestos de Mourinho exactament els mateixos. Això sí, van regar i van tallar la gespa com cal.