Els inversors estan completament desorientats perquè esperaven una crisi mitjanament curta i que algú (els sectors públics contra els que acostumen a pronunciar-se) n'assumiria no només el cost inicial, sinó que faria pagar a la resta de la població el cost de restabliment del sistema a les coordenades d’acumulació de beneficis als que s'havien acostumat. Error de càlcul respecte del primer; enorme dificultat del segon sense un cost polític que els partits no volen assumir, i error d’anàlisi general. Si no hi ha guerra de les grosses, calen molts anys i canvis de comportament en tots els actors econòmics per reabsorbir el desgavell.

Recordem el què deia el professor Ch. P. Kindleberger en el seu llibre sobre la crisi del 1929: “el grueso de la explicación de la profundidad de la depresión mundial, radicó en la incapacidad de los británicos para continuar en su papel asegurador del sistema y en la mala disposición de Estados Unidos para desempeñar el mismo hasta 1936.” Canviem les tornes i on deia britànics posem Estats Units i on deia Estats Units posem la Xina i podríem tenir un paral·lelisme de la situació actual. Ara mateix es dubta que Estats Units pugui garantir el sistema i es fa creïble allò que circulava per Internet que es fabrica als Estats Units una moneda nova i que s’emmagatzema per substituir el dòlar. S’ha d’entendre que es posaria en circulació amb descompte al canvi pel dòlar nord-americà i que els principals creditors (Xina, Japó i països àrabs amb petroli) en sortirien perjudicats. És clar que sempre és millor perdre el 20% del valor ordenadament que perdre no se sap quant amb desordre monetari.

Hi ha experiències alternatives a considerar. Són minoritàries i no se sap què poden donar al concert internacional per tal de millorar la situació actual. Sense que s'hagin d'excloure suposen caminar en direcció contrària a l’actual respecte a la integració monetària. És la que defensa l’economista belga Bernard Lietaer, antic alt funcionari del Banc Central de Bèlgica i membre del Club de Roma: diversificar el ventall de monedes en un país introduint-ne una que serveixi de mitjà d’intercanvi en paral·lel sense substituir la moneda nacional convencional, essent l’exemple el sistema WIR a Suïssa, utilitzat segons ell, per un quart de les empreses d’aquest país.