Decidir desplaçar Joan Ridao per posar-hi Alfred Bosch és una opció estratègica, un missatge. Posa l’accent en l’independentisme com a procés unitari més que no pas en l’esquerra com a opció prioritària, i això, es miri com es miri, és un canvi. Vol dir que el paper d’ERC no és, com ho ha estat fins ara, anar a Madrid a “tunejar” les lleis del govern perquè quedin més mones; quan fas això, acabes votant un acord de finançament “estratosfèric” que després resulta ser un nyap. Diu Alfred Bosch, el ponderat gestor de les consultes: hem d’anar a Madrid a plantar-nos. No sabria què dir-ne, perquè a Madrid, de les plantacions en fan poc cas, i el poc que en fan és per ridiculitzar-les, però millor això que anar a Madrid a pactar acords de mínims.

Vol dir que a ca l’ERC hi ha novetat. Conec l’Oriol Junqueras de fa temps, de coincidir en diverses iniciatives, i ara he llegit amb gust i profit el llibre-entrevista que li ha fet Bernat Ferrer i que té un subtítol molt encertat: “Una actitud per fer avançar el país”. Precisament la clau de l’Oriol Junqueras és l’actitud. Aquí hi ha tot el canvi. I potser és un canvi que ens farà bé a tots plegats. Avançar junts. Ser d’esquerres és una opció ideològica però la unitat és una opció estratègica: exactament el que ha fet Oriol Junqueras a Europa al costat de Raül Romeva i Ramon Tremosa, el triumvirat que ha anat alhora per defensar Catalunya.

El llibre ens dóna un personatge dens, obert, sincer i savi; una persona que coneix molt bé el país d’avui i l’històric; que sap que en qualsevol temps i lloc la complexitat social resta cohesió, però que cal treballar a favor de la cohesió i no pas contra la complexitat; que tenim encara molta societat per convèncer; que els ressentiments no haurien de tenir lloc en el procés sobiranista; que l’emoció hi pesa tant com la raó; que la llibertat s’ho val per si mateixa… En fi, podria continuar però no cal. Oriol Junqueras és una actitud. Nova. A veure si així ens en sortim.