Què poden fer, els indignats, un cop que hagin mostrat la seva indignació (per la impunitat de què gaudeixen els que ens han enfonsat en la pitjor crisi econòmica; per l'enfonsament particular de Catalunya a mans de l'estat; pel finançament públic d'unes entitats financeres que es passen les necessitats del públic directament per l'entrecuix)?

Una resposta possible és el que està passant actualment: la formació arreu del país de petits grups que s'impliquen a nivell local en tota mena d'activitats sense ser adscrits a cap formació política.

Com ara Identitat, un grup d'una desena llarga de persones de Cornellà de Llobregat a les qui vaig tenir el plaer de conèixer el mes d'abril passat. Ganduls, no ho són pas: en un sol any, han organitzat un homenatge a Lluís Companys, quatre conferències sobre temes diversos, un tió nadalenc en ple carrer amb xocolatada inclosa i una recollida d'aliments per al 20% de catalans amb ingressos de menys de 380 euros mensuals; i per Sant Jordi, a més a més, van muntar una parada de llibres amb la presència de diversos autors. Mantenen lligams estrets amb d'altres associacions civils a Cornellà i no cobren mai cap subvenció: quan necessiten un cop de mà (xocolata per a la xocolatada, per exemple) demanen una col·laboració desinteressada a alguna de les botigues o supermercats de la ciutat. Tot i que Identitat la conformen votants de tots els partits polítics (menys un) pengen els barrets partidistes abans d'ajuntar-se, cosa que podria explicar l'ambient distès que caracteritza les seves reunions. I tot i que molts dels socis provenen de famílies provinents de totes les Espanyes (i més enllà) són culturalment catalanocèntrics alhora que volen fer tots els possibles perquè els cornellanencs nous de trinca –marroquins i llatinoamericans, la majoria- se sentin com a casa. Els d'Identitat, doncs, són indignats, incloents, orgullosos i no desitgen sinó més democràcia: uns “noruecs”, per dir-ho així, al cor de Cornellà.