Per la capital de l'estat hi ha gent que encara creu amb els reis – els d'orient – amb les animetes que deixen castanyes pels racons per tots Sants i deixen una llaminadura sota el coixí quan et cau una dent. Són l'exemple de la ximplesa més ridícula que evidencia que estem a anys llum d'identificar-nos amb segons qui, malgrat tinguin sucursals a totes les nacions i autonomies. Els socialistes ja fa temps que han perdut el nord, les cartes de navegació i, si m'apureu, fins i tot la vergonya.

Ara que se'ls hi ha escapat entre els dits la poca substància que els quedava no han tingut més remei que convocar, abans d'hora, unes eleccions que els traslladarà a la història com un dels governs més inútils i ridículs que han dirigit les regnes de l'estat. Amb un president de govern que no volien ni ells mateixos, recordeu que Felipe González ha reconegut més d'una vegada que el seu candidat era Bono, que tampoc és un prodigi, i amb el vent de cara van iniciar un viatge amb el vaixell fent aigües per tot arreu i ni els salvavides estaven inflats. La raó, o la necessitat, ha pres possessió del qui mani allà dins el batibull socialista i decideixen plegar. Com que la dreta està al damunt, han considerat oportú escollir una data que creuen màgica per espantar els dubtes dels que no saben, gaire bé, on inclinar el seu parer.

Això, malgrat la seva ridiculesa, demostra que viuen ancorats en el passat i que els hi cal una regeneració total, de cap a peus, i posar al capdavant persones joves que visquin i coneguin l'actualitat d'un estat valorat per molts pocs dels seus habitants, i menys quan l'has d'estimar segons els diners que et donin per no fer res. Podeu demanar-ho als andalusos i als extremenys, feus del partit des dels segles dels segles.

Imaginar que posar questa data pot recordar la figura d'un general mort fa trenta sis anys, és com imaginar-se al dimoni dels pastorets fent malifetes i l'àngel tot nomenant el nom del Messies, o de Rubalcaba, fa que en Rajoy, el dimoni, caigui una altra vegada a les profunditats d'un infern nefast i merescut per recolzar la figura dictatorial d'un senyor amb uniforme militar.

Ni la dreta és franquista, ni l'esquerra comunista. Ambdues han desaparegut, o quasi, i voler fer reviure la por d'ideologies mortes és una última aspiració a retallar unes diferències insalvables i aconseguides a base d'esforços per fer les coses malament. Recordeu, amics socialistes, que en Franco és mort i sembla ser que l'únic que l'ha enterrat és la dreta. Què faríeu si no hagués existit?, de qui seria l'excusa per carregar amb la culpa de la vostra ineptitud?. Sigueu seriosos, feu-vos  grans i treballeu per assolir, una altra vegada, la confiança d'un poble que us ha girat l'esquena perquè està tip de pedaços, canvis de criteri, retallades i, sobretot, de que s'intenti tant descaradament prendre-li el pèl. Ni sóc franquista ni socialista, insisteixo el ser antipolític, però hi ha coses que clamen al cel. Per vosaltres fareu.