El problema de determinats polítics d’aquest país és que es creuen molt llestos, però alguns d’ells cada cop que obren la boca ja tots sabem el què diran. El programa de TV3 Polònia ho reflecteix molt i molt bé. Suposo que, precisament perquè determinats polítics no són tan llestos com es pensen, es posa en evidència que insulten la intel·ligència de l’elector. Aquest elector s’hi torna, i no va a votar. Vull dir que la viu-viu que van fent determinats polítics té un límit: que l’abstenció un dia arribi al 50% i el ridícul (que ja es va deixar entreveure quan el “indignats” van bloquejar el Parlament) sigui inevitable. Quan la dignitat estigui irremeiablement perduda.

Ara, sense anar més lluny, ja comencem altre cop amb en Duran i el seu equip de fantàstics a Madrid. I dic que ja comencem perquè ja xerra altre cop d’entrar al govern. La seva dèria. Després passarà a la història com un ministre nefast (com nefast va ser el seu pas per una conselleria). No entenc com no s’adona que fa el ridícul, aquest home. Parlar d’entrar al govern amb el concert econòmic que esperem negociï Convergència (esperem que no es deixi aquest tema en mans dels incontrolats d’Unió a Madrid) i amb un munt de reticències que s’hauran de superar (i que jo veig insuperables), són ganes de xerrar per no callar. Observo que, des que la mala educació va impulsar aquest home a propagar el que ell es pensa que havia votat la vicepresidenta de la Generalitat, la seva incontinència verbal s’ha consolidat. Com que ningú li crida l’alto, és normal.

A mi, no els he d’enganyar, el senyor Duran i la seva colla (que inclou l’inefable senyor Sánchez) em semblen perillosíssims per Catalunya. A més d’incapaços de fer res útil. Fa temps que a Madrid els han pres la mida. Saben que el catalanisme d’aquesta colla es dóna per satisfet quan els concedeixen el privilegi que, al tap del porró, els catalans hi puguem posar la barretina. I, sempre i quan -conditio sine qua non, sigui la colla Duran la que es begui el contingut del porró. A galet.

Els militants d’Unió haurien de començar a treure’s la caspa de sobre. Farien un servei al país. Alguna alternativa hi ha d’haver! No es pot seguir sent, permanentment, la pedra a la sabata del catalanisme polític. No es pot seguir sent una mena de sangonera que, quan toca, es renta la cara amb les entrevistes que els fa “l’amiguet” de La Vanguardia. I no es pot, sobretot, seguir deixant en mans de gent de tant poc fiar els interessos de Catalunya. Perquè Unió representa avui les traves d’una possible regeneració del catalanisme. I, mentre no hi hagi un millor sistema electoral a nivell espanyol, l’espectacle d’Unió provoca l’abstenció. Entre d’altres, la meva.