Actualitzat el 23/07/2011 a les 20:15h
Uns consells desaconsellables
No és la primera vegada que em queixo de la gran quantitat d'administracions que hem de mantenir, algunes oficials i obligatòries i altres voluntàries. Les primeres acostumen a no servir per res i les segones fan el seu servei. Si comencem des de sota i anem pujant la més propera seria les despeses de l'escala i la obediència deguda al president, seguiria l'associació de veïns i la seva secció d'enterraments, que és el que, paradoxalment, les manté vives , començaríem ja amb les oficials com l'Ajuntament, que apart de cobrar taxes, impostos i multes i cobrar per travessar el carrer o agafar el vehicle, poca cosa més, a continuació els Consells Comarcals, les Diputacions, el govern de la Generalitat i el govern Estatal. Diuen que també volen afegir-hi les vegueries...no creieu que hi ha molta roba per a tan poc sabó?.
Per a no ser qualificat de demagog separaré les oficials, que són les que ens interessen, de les voluntàries i particulars. Ningú t'obliga a ser de cap associació ni de cap club, però sí és obligatori dependre d'un Ajuntament, si és que estàs empadronat en alguna banda. Aleshores has de mantenir a tot el reguitzell de persones, personatges i personetes que de mala gana van a passar l'estona. Fixeu-vos fins a quin punt s'ha arribat que fins i tot per cobrar alguna taxa et deriven a una entitat bancària, d'aquestes que només cobren rebuts alguns dies i algunes hores, no fos cas que s'esqueixessin, i el funcionariat de l'Ajuntament a jeure. Sana finalitat. Si l'assumpte sobrepassa les competències locals tenim el mateix sistema en l'administració autonòmica amb el valor afegit que sovint t'has de desplaçar a Barcelona ja que aquí només posen el segell però no la signatura i si parlem de l'Estat, ja són figues d'un altre paner. Tant se val que et posis en contacte amb un advocat i que ell es baralli amb el “departamento o negociado” que correspongui.
A propòsit de tot plegat em pregunto, de fa temps, perquè carai serveixen les Diputacions i, sobretot, els Consells Comarcals. Se suposava que aquests substituirien a aquelles, però com que ningú vol perdre la cadira i el sou, aquí estem tots fen xerinola, cantant i ballant, tot passant per caixa a final de mes. La crisi, en tot cas, la patim els que hem d'omplir-la no pas els que la buiden per no fer res, absolutament res. D'acord que no sóc un expert en administracions locals i comarcals, ho reconec, sóc un humil ciutadà que per l'únic que m'han fet anar al Consell Comarcal ha estat perquè confirmin l'opinió d'un arquitecte i em donin la cèdula d'habitabilitat d'una vivenda, cosa que abans era l'Ajuntament el responsable. Resum?, duplicitat de funcionaris per a una sola tasca. I calceu-se quan vinguin les vegueries, quans més serem més riurem.
Per acabar-ho d'adobar, en la foto de constitució del Consell Comarcal del Bages s'ha demostrat una vegada més la seva inutilitat, recolzant un tripartit que a fet aigües per tot arreu, en totes les administracions i que aquí es nega a desaparèixer. Hi deu haver força a repartir, sobretot per alguns ex regidors, defenestrats claríssimament de l'Ajuntament i que en la foto del Consell allarga el braç com si volés dir: “Ajuntament, quin Ajuntament?”. Jo ho troba patètic, innecessari, despeses afegides per mantenir un cementiri de succedanis de polítics obsolets i apartats de la vida pública per desig de la ciutadania, encara no ho han entès?