Em diu un amic que els senyors del PP han entrat a la Diputació de Barcelona trepitjant fort; que han reclamat els despatxos de dos en dos i els cotxes oficials i uns quants papers que expliquin què s’hi cou i quina feina s’hi fa. Com si fossin els (p…) amos. Vol dir que CiU els ha regalat la Diputació. Ha fet més coses, CiU: els ha donat, als senyors del PP, el primer poder real que tasten a Catalunya. Fins ara, el fet de situar-se ideològicament i nacionalment fora del pacte de mínims del catalanisme els deixava fora del poder; això s’ha acabat, ara toquen cuixa. És clar que és també gràcies als vots que les vacil·lacions del PSC els regala en l’amplíssima vall metropolitana. Aquest transvasament de fidelitats (sempre amb música espanyola) ha aconseguit que el PP sortís de les cledes de Sarrià i Pedralbes, on pasturava sense fer mal.

Vots traspassats i pactes interessats han fet que ara siguin al mig del joc. Però alhora veiem que, en la recuperada Àrea Metropolitana, Xavier Trias ha assumit la presidència amb el suport unànime de l’antic tripartit. Aquest és un pacte intel·ligent, perquè si hi ha una realitat metropolitana és la de la preeminència municipal (tot i que declinant) del PSC i, molt enrere, la sintonia progre d’ICV i ERC (hola, alcalde Oriol Junqueras!). De manera que aquí s’ha actuat amb naturalitat. L’àrea té molta gestió i molt poder estratègic, també perquè es nodreix del PEM, el pla que, si aconsegueix adonar-se que Barcelona no és el centre del món, i tampoc del món local, afinarà futurs promissoris i compartits.

Doncs mirem l’equació: l’AMB, que endreça i pensa, per CiU + tripartit. La Dipu, que presta serveis, amb el pressupost escapçat per voluntat zapateril, per al PP. No està malament. Ah! ¿I els consells comarcals del Barcelonès i del Baix? S’han constituït? Existeixen? Per fer què?

I, ja que hi som, ¿notem que tot aquest poder, tot, tot, l’any passat estava a mans del tripartit, amb majoria absoluta arreu, sense pactes, i ningú no deia ni piu?