Actualitzat el 11/11/2005 a les 21:33h

Amb aquesta pregunta un pèl frívola sembla que s'estiguiplantejant el futur dels nostres infants i joves. Com aquell que vol unrefresc o demana un entrepà, o es canvia de camisa, així estem demanantel que ha de ser l'esdevenidor de la nostra societat. Massa devem ja demodels caducats. En el moment de la instauració de l'ESO, amb tots elsbeneficis que no hem de negar, ja estava anunciat que aquest era unmodel que declinava: a França, d'on es copiava el model, es deia que noresponia a la societat ni a les necessitats de la societat, i noobstant es va continuar per aquest camí.

 

Ara hi tornem a ser, i en un moment carregat detensió a l'estat veí, continuem picant allà mateix. Els nostrespolítics i ideòlegs es posen als llavis la ‘laïcitat de l'estat', unalaïcitat inspirada justament en França i d'una altra banda volen negara les noves generacions l'educació en uns principis morals iespirituals que hem deixat tant de banda.

El més preocupant, i podríem dir hipòcrita, és que moltes persones quedemanen la laïcitat han estat educades religiosament, amb uns principisque han orientat la seva vida i que, gràcies a ells en bona part, sónel que són i han arribat allí on han arribat.

Per tant, i si volem ser malèvols, podríem dir: és que aquestespersones s'han tornat tan geloses que no volen que siguin d'altres elsqui assoleixin el seu nivell, el seu equilibri, el seu benestar, el seudesenvolupament? Massa vegades, un pot acabar pensant que realment ésaixí.   

On volem anar sense principis? Sense motivació? Sense ganes? Sensesentit a la vida? La persona no es pot donar sentit a ella mateixa.Així com la persona no es pot donar la vida, com tampoc no té cap dreta treure-se-la, així mateix el sentit profund de la nostra existènciano ens lelpodem donar nosaltres mateixos. Volem un futur desencantatper als ciutadans del dia de demà?

A Catalunya, ja avui, hi ha 65.000 joves que no estudien ni treballen,per manca de motivació, per manca de rumb a la seva vida. És aquest elfutur que volem per a la nostra societat, per a la nostra cultura?

Efectivament, cal una instància superior, i aquesta instància no ésaltra que Déu, ja és hora que ens traguem la bena dels ulls i que noens deixem enganyar. De fet, serà segons el nostre concepte, idea iexperiència de Déu que la nostra vida serà d'una manera o d'una altra.
   
Necessitem una escola pública de qualitat   

La nostra societat la necessita. Ara bé, quan diem escola pública, noens enganyem un altre cop, volem dir tant l'escola subvencionada al100%, com l'escola que només està subvencionada en una part, sigui detitularitat pública o privada, sigui en mans de particulars od'entitats religioses, sigui d'iniciativa governamental o social.

Si per alguna cosa es destacarà aquesta segona, serà justament, pel seuideari, serà justament perquè la totalitat de les famílies que la triïnl'hauran escollida i n'hauran fet opció, i aquest, desenganyem-nos ésl'argument que anirà una vegada més a favor de la privada i en contrade la pública.

Els pares que optin per l'educació s'aniran decantant per la religiosai, en canvi, els que portin els nens a l'escola, només perquè estanobligats a dur-los-hi o perquè els han de deixar en algun lloc mentresón a la feina, aniran a la laïcista. És aquest el model que volem?

Fixem-nos en d'altres models que no són el francès, com són l'alemany ol'anglès, on la titularitat privada i religiosa té els mateixos puntsde partida que la d'iniciativa governamental. Aleshores sí que es potjugar amb les mateixes cartes, aleshores sí que en l'educació delsfills no ens deixarem res al tinter.

Però aquest és un debat que molts temem que tenim mal plantejat i quees fa massa cas de quatre cridaners i demagogs, que no pas de l'interésgeneral de la població. Per aquest camí, quan tardarem a tenir unasocietat desmotivada i deseducada? Només és qüestió de temps.