És un motiu de satisfacció, veure o adonar-se de cert canvi de perspectives d’organització territorials a Catalunya, en algunes persones que van estar al capdavant d’una administració comarcal com la d’Osona. En concret parlo del senyor Ramon Vall, reconeguda personalitat lluçanenca.

Es bo adonar-se que les actuals comarques, almenys la majoria, no representen prou bé els municipis que legalment gestionen, ni arriben a administrar prou d’aprop els afers que afecten a les persones i a les seves dinàmiques. Ja fa temps, anys,  que alguns ho anem veient. Ja fa temps que es va estirant la corda de la prudència i l’immobilisme per arribar a que el reconeixement dels territoris històrics i eficients  sigui una realitat. Per això em sento realment contenta que persones com el Ramon Vall ara se n’adonin i en parlin públicament (article del Nou 9 del passat dilluns 18 de juliol de 2011).

El reconeixement del  Lluçanès de ben segur serà una realitat dins d’aquest context d’acció  territorial. Des del Consorci del Lluçanès s’ha fet una gran tasca perquè això sigui possible. Un Consorci que no s’ha arronsat quan ha calgut i que ha estat capaç d’aglutinar els seus municipis per tal de fer el pas per sol•licitar formalment el reconeixement  comarcal davant el govern de Catalunya. Aquest pas, perquè tothom ho sàpiga, no es va fer fins el passat 13 d’octubre de 2010, després de la presentació d’un estudi de viabilitat comarcal presentat a Lluçà el 2008, que va donar fe que aquest pas era possible i convenient. I després de tota una trajectòria de moltes persones que es van començar a mobilitzar com a plataforma (“El Lluçanès és Comarca”) ara ja fa més de deu anys en resposta al conegut Informe Roca. No s’ha arribat a aquest punt de forma gratuïta, ha calgut il•lusió i feina i al final els municipis, a través del Consorci, n’han estat el principal motor.

Totes les forces del Lluçanès anem cap a aquest cantó perquè sabem que l’autogestió, la interlocució directa amb les administracions superiors ens ha de beneficiar i sabem que els serveis que aquí tenim per nombre d’habitants, potser no ens toquen i els podem compartir amb d’altres territoris. L’experiència davant del Consorci ens ha ensenyat que el desenvolupament del nostre territori  passa per uns mecanismes o rutes diferents als de zones més urbanes i centrals d’Osona. És bo poder-ho dir sense embuts ni mals entesos i és molt bo que entre tots en parlem públicament. La gent d’Osona i el Lluçanès ha de saber on passem i com ens movem com a representants polítics que som o hem estat.

En una reunió recent, l’actual director general d’Administració Local de Departament de Governació, el senyor  Joan Cañada, el president del Consorci del Lluçanès, jo mateixa com a vicepresidenta i el gerent del  mateix Consorci vam poder manifestar les nostra necessitat d’autogestinar-nos i la veritat és que la demanda va ser molt ben acollida. L’actual manera de veure les comarques com a ens més útils i eficients crec que és el camí encertat que emprendrà l’actual govern de CiU. Cal ajudar-los a tirar endavant aquesta iniciativa.

Per tant, es deixa de banda l’argument, en ocasions, demagògic, que ha imperat fa anys en els debats dels polítics, que diu que quan més administracions més despesa, fent referència a un nou Consell Comarcal del Lluçanès. En aquest cas és l’eficiència en la gestió que ha vingut fent el Consorci durant tots aquest anys la que esdevé clarament una mesura anticrisi. Els actuals consells comarcals són molt cars per la feina que acaben fent per als municipis i hi ha massa càrrecs que cobren, potser seria el moment de canviar-ho no trobeu?

Quan el Parlament entri a debat aquesta qüestió de la creació del Lluçanès com a comarca serà un moment històric del qual haurem d’estar ben pendents. Esperem que entri conjuntament amb la demanda del Moianès i que abans d’un any en tinguem notícies. N’estarem alerta, tal i com hem fet sempre.