Actualitzat el 20/07/2011 a les 00:01h
Sentís, catalanista i demòcrata?
Vaig veure com informava el TN Vespre d’ahir de la mort de Carlos Sentís i em vaig tornar a indignar en comprovar quin tractament tan esbiaixat feia la televisió nacional de Catalunya a la seva biografia: grans elogis per la trajectòria com a periodista i ressaltant el paper de polític de la UCD durant la transició i el retorn de Tarradellas. Cap paraula crítica pel seu falangisme del qual mai no es va penedir ni pel seu destacat paper al capdavant d’organismes franquistes com ara l’agència EFE durant els anys 60.
Tampoc no van fer, és clar, cap menció al rebombori que va aixecar en un sector important de la professió la medalla al mèrit del treball lliurada pel ministre Corbacho a la seu del Col·legi de Periodistes just el dia que feia setanta anys que Sentís havia entrat amb les tropes franquistes que van ocupar Barcelona. Tot al contrari, la veu en off del TN justificava que lluités al bàndol franquista amb un tall de veu del mateix Sentís en què venia a dir que no hi havia elecció, o estaves amb els uns o amb els altres. “D’acord”, penso, “i per què amb els feixistes aixecats en armes i no amb els que es van mantenir al costat de la legalitat republicana?”
TV3 l’ha arribat a qualificar de catalanista! El mateix que van dir de Samaranch el dia que es va morir, ara fa pocs mesos. Si aquests dos senyors eren catalanistes (ells que no van fer res a favor de la dignitat nacional de Catalunya, ans al contrari, la van combatre frontalment donant suport a un règim totalitari que la negava i la volia destruir), és que aquest terme ja no vol dir absolutament res. Em sap molt de greu que TV3 sigui tan poc equànime en aquestes qüestions. Ja entenc que, quan algú es mor, sempre es tendeix a destacar-ne les virtuts i a amagar-ne els defectes, però d’aquí a esborrar qualsevol ombra crítica, hi ha un llarg camí.
I un últim apunt: sí, és veritat, Sentís va ser degà del Col·legi de Periodistes, però justament perquè era el president de l’antiga Associació de la Premsa de Barcelona (d’arrels franquistes), que va dissoldre’s per esdevenir col·legi professional, no pas perquè fos escollit mai pels socis en cap elecció. En Ramon Barnils i d’altres periodistes antifranquistes no hi van voler entrar mai, al CPC, fins que ell va deixar el càrrec i el va substituir en Josep Pernau, col·lega de tarannà i ideologia ben oposats.
Tampoc no van fer, és clar, cap menció al rebombori que va aixecar en un sector important de la professió la medalla al mèrit del treball lliurada pel ministre Corbacho a la seu del Col·legi de Periodistes just el dia que feia setanta anys que Sentís havia entrat amb les tropes franquistes que van ocupar Barcelona. Tot al contrari, la veu en off del TN justificava que lluités al bàndol franquista amb un tall de veu del mateix Sentís en què venia a dir que no hi havia elecció, o estaves amb els uns o amb els altres. “D’acord”, penso, “i per què amb els feixistes aixecats en armes i no amb els que es van mantenir al costat de la legalitat republicana?”
TV3 l’ha arribat a qualificar de catalanista! El mateix que van dir de Samaranch el dia que es va morir, ara fa pocs mesos. Si aquests dos senyors eren catalanistes (ells que no van fer res a favor de la dignitat nacional de Catalunya, ans al contrari, la van combatre frontalment donant suport a un règim totalitari que la negava i la volia destruir), és que aquest terme ja no vol dir absolutament res. Em sap molt de greu que TV3 sigui tan poc equànime en aquestes qüestions. Ja entenc que, quan algú es mor, sempre es tendeix a destacar-ne les virtuts i a amagar-ne els defectes, però d’aquí a esborrar qualsevol ombra crítica, hi ha un llarg camí.
I un últim apunt: sí, és veritat, Sentís va ser degà del Col·legi de Periodistes, però justament perquè era el president de l’antiga Associació de la Premsa de Barcelona (d’arrels franquistes), que va dissoldre’s per esdevenir col·legi professional, no pas perquè fos escollit mai pels socis en cap elecció. En Ramon Barnils i d’altres periodistes antifranquistes no hi van voler entrar mai, al CPC, fins que ell va deixar el càrrec i el va substituir en Josep Pernau, col·lega de tarannà i ideologia ben oposats.
Referències a Internet
SentísCOMENTARIS
+0
-0
Anònim, 31/08/2011 a les 19:37
Mucho mas que H. Barrera
+2
-0
Ignorant, 22/07/2011 a les 14:32
Era tan catalanista com els que manen. La tropa de la Vanguàrdia, és a dir, la dreta casposa catalana, comandada per CiU. I CiU, comandada pels hereus dels que no només van mantenir l'estatus amb el franquisme, sino que el van enfortir fins a perpetuar-lo. Casualitat que Sentís treballés per "La Vanguardia Española", i que el President Mas hi publiqui articles en exclusiva com el 15J? Casualitat que els que Puig o Oriol Pujol prefereixin una "entrevista" a La Vanguardia abans que fer una roda de premsa? No...les casualitats no existeixen.
+3
-0
Anònim, 21/07/2011 a les 00:14
Jo tampoc veig la novetat per enlloc. Les classes benestants catalanes eren franquistes, potser unes més i d'altres menys, però TOTES simpatitzaven amb el règim que els va salvar la vida i van respirar tranquiles quan en Franco va entrar a Barcelona. I eren tots tan catalans com els de l'altre bàndol, ja n'hi ha prou d'anar repartint carnets de catalanitat a tort i a dret.
+3
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 23:19
Demà pel matí els trobareu a tots fent-se la foto. Els enterraments de coneguts esdevenen actes socials. I ara li penjaran medalles. Fou camaleònic com tots els demés aprofitats del franquisme que van canviar la camisa en veure trontollar la trona.
+2
-0
Arisdot, 20/07/2011 a les 19:31
Tothom sap que s'ha de morir, tothom desitja deixar un bon record. Hi ha qui treballa per fer-ho, i procura que el camí de la seva biografia no estigui farcit de fets a retreure-li. En canvi hi ha qui no, perquè va en contra dels seus interessos. Sospito que d'aquesta darrera mena son aquells que qualifiquen de catalanista un franquista rematat. Tots aquells que volen fer i desfer al seu aire, però que no volen deixar un record impopular. Ara fan homenatge i entronitzen la memòria del finat segurament confiant que, en la seva darrera hora, ells seran tractats amb els mateixos guants blancs.
+2
-0
Joanet, 20/07/2011 a les 19:01
Algu sap si existeix algun llibre sobre la "genealogia" de les élits econòmiques, politiques i mediàtiques barcelonines entre la dictadura de Franco i avui ? Godo, Sentis, La Caixa, Samaranch, Rosell, CiU, el PSC ? Perque a mi, pobre català nascut lluny de Barcelona, de vegades em sorprenen certes complicitats...
+11
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 18:45
Aquest matí, a la tertúlia d'en Basté parlaven d'aquest individu i el que m'ha extranyat més ha estat que una persona que considerava catalanista (Francesc Marc Àlvaro)tractés de disimular el tarannà del Sr. Sentís perque una vegada va anar a casa seva , junt amb en Marçal Sintes, i van ser obsequiats amb un wiski mentre xerraven amb ell...
No podem anar bé...
No podem anar bé...
+10
-3
Anònim, 20/07/2011 a les 18:41
Els audiovisuals catalans, inclòs TV3, continuen en mans del PSC-PSOE. Va ser un acord postelectoral entre CyU i els sociates. I els sociates s'ho fan valer. TV3 fa fàstic. La manipulació és escandalosa, gairebé tant com el silenci del poble català, com sempre a la inòpia dels gols espanyolitzadors que els claven.
+12
-0
utòpiq, 20/07/2011 a les 18:20
Anava aquest matí cap a treballar, encara traient-me la son de les orelles, quan sento que s’ha mort un tal Carles/Carlos Sentís. I he de reconèixer que la meva ignorància sobre aquest personatge era absoluta. Però tampoc és d’estranyar perquè últimament l’únic que feia eren col·laboracions amb La Vanguardia, un diari que ni ara amb català ni abans en castellà, m’interessa en absolut.
Escoltava Rac1, i les paraules afalagadores d’en Basté ja m’han fet mala espina quan deixat anar molt d’esquitllèbit que havia treballat pel règim franquista, i més encara quan ha dit que era amic del seu ‘amo’ el Javier “el Conde” de Godó. Em temia que fos un altre cas com el del Samaranch, que l’opinió publicada oblida el seu passat franquista i el qualifica fins i tot de catalanista. I així ha sigut. Un fet gens estrany si tenim en compte que a dia d’avui forces polítiques com CiU, el PP i el PSOE-PSC, es neguen a jutjar els crims del franquisme.
No només això, sinó que Tv3, la seva, també ha fet el mateix. I per acabar-ho d’adobar a Nació Digital, un diari que consulto -o almenys consultava- força últimament, ha succeït un cas d’autocensura, presumiblement per pressions externs. Però tot i essent així és de ser covards i traïdors.
L’article en qüestió ha estat el·liminat i n’han publicat un de més neutre i descafeïnat, però afortunadament un dels comentaristes de Nació Digital n’havia guardat una còpia que transcric aquí per a que quedi constància de quin peu calçava el “demòcrata” Sentís.
Article complet amb enllaços i imatges:
http://www.utupia.com/blog/som-i-serem/carlos-sentis-ha-mort-un-altre-franquista-menys/
Escoltava Rac1, i les paraules afalagadores d’en Basté ja m’han fet mala espina quan deixat anar molt d’esquitllèbit que havia treballat pel règim franquista, i més encara quan ha dit que era amic del seu ‘amo’ el Javier “el Conde” de Godó. Em temia que fos un altre cas com el del Samaranch, que l’opinió publicada oblida el seu passat franquista i el qualifica fins i tot de catalanista. I així ha sigut. Un fet gens estrany si tenim en compte que a dia d’avui forces polítiques com CiU, el PP i el PSOE-PSC, es neguen a jutjar els crims del franquisme.
No només això, sinó que Tv3, la seva, també ha fet el mateix. I per acabar-ho d’adobar a Nació Digital, un diari que consulto -o almenys consultava- força últimament, ha succeït un cas d’autocensura, presumiblement per pressions externs. Però tot i essent així és de ser covards i traïdors.
L’article en qüestió ha estat el·liminat i n’han publicat un de més neutre i descafeïnat, però afortunadament un dels comentaristes de Nació Digital n’havia guardat una còpia que transcric aquí per a que quedi constància de quin peu calçava el “demòcrata” Sentís.
Article complet amb enllaços i imatges:
http://www.utupia.com/blog/som-i-serem/carlos-sentis-ha-mort-un-altre-franquista-menys/
+8
-0
Realista, 20/07/2011 a les 18:05
A veure les funeràries, son un negoci, (i molt bó per cert, doncs no els hi manquen mai clients), i fan uns serveis especials de maquillatge dels difunts. Jo tenia una tieta meva molt digna, que la veig veure morta i maquillada i la pobra semblava "una Pepona de les Rambles". Doncs amb els curriculums de personatges (sobre tot polítics), fan el mateix, (Samaranch, Sentís, etc). Ho sigui que ara es maquilla tot, l'aspecte físic, l'ètica, la història, etc.
Es el que es porta. Veeees, que s'ha de fer, el pobre home, ja no pot fer cap mal. No li tinguem en compte. I punt final. Som així, perdonem, oblidem, i encara que moltes vegades a desgrat nostro, tampoc ens ha anat tan malament. Al menys evitem rancúnies, odis, i confrontacions. En el fons, en el fons, si no ho fesim així no viuriem tranquils. I.... com deia aquell, "pelillos a la mar".
Es el que es porta. Veeees, que s'ha de fer, el pobre home, ja no pot fer cap mal. No li tinguem en compte. I punt final. Som així, perdonem, oblidem, i encara que moltes vegades a desgrat nostro, tampoc ens ha anat tan malament. Al menys evitem rancúnies, odis, i confrontacions. En el fons, en el fons, si no ho fesim així no viuriem tranquils. I.... com deia aquell, "pelillos a la mar".
+11
-0
Carles Viñals Casado, 20/07/2011 a les 17:44
Al funeral per Lluis Mª Xirinacs, la Catedral del Mar era petita per encabir la gernació que acomiadava l'heroi amb llàgrimes i pregàries, talment no volgués deixar-lo marxar; talment li demanéssim perdò per no haver-lo acompanyat de més a prop quan era el moment de fer-ho. Era el poble; un poble feble, poruc i sovint panxacontent, sí, però tot i així el poble, amb virtuts i defectes, conscient de la pèrdua de l'amic, del germà, del mestre, conscient de la seva solitud, i, malgrat tot, el poble de debó; EL POBLE, amb majúscules.
Xirinacs fou seguidor lliure de Jesús i predicador lliure del seu Evangeli. S'enfrontà als seus superiors perquè -entre altres coses- no volgué passar per la vergonya d'acceptar els diners tacats de sang amb què el règim pagava -i comprava- persones i consciències. Per denunciar obertament el dictador i el seu règim passà anys a les presons de Zamora i Carabanchel. Per amor als represaliats per la dictadura es plantà un any i mig, -fés sol o plogués- davant la Model. Per amor al seu poble invertí els diners de la seva paga de senador en la creació d'un partit independentista, el BEAN, que, com no podía ser d'altra manera, fracassà electoralment. Pacífic, més que no pas pacifista, en aplicació de les doctrines de Gandhi desemmascarà la hipocresía del "denunciem la violència vingui d'on vingui" i afirmà pùblicament que, "davant d'un conflicte violent, el no violent no pot restar neutral; ha de ser enemic del violent que ataca i amic del violent que es defensa." Finalment, quan les forces i la salut l'abandonaven, s'acomiadà oferint a Déu la seva vida per la llibertat de la nació catalana.
Mereixía un funeral d'Estat, amb presència del govern en ple, i així hauría estat sens dubte en qualsevol país que no fos Catalunya. El govern català no el distingí amb més medalles i honors que l'ostracisme, la marginació i el silenci. Cadascú rep en veritat l'homenatge dels seus, i al capdavall és bó que així sigui. Xirinacs, Joan Solà... reberen l'homenatge del poble; Samaranch i Sentís en tenen prou i massa amb el del govern.
Xirinacs fou seguidor lliure de Jesús i predicador lliure del seu Evangeli. S'enfrontà als seus superiors perquè -entre altres coses- no volgué passar per la vergonya d'acceptar els diners tacats de sang amb què el règim pagava -i comprava- persones i consciències. Per denunciar obertament el dictador i el seu règim passà anys a les presons de Zamora i Carabanchel. Per amor als represaliats per la dictadura es plantà un any i mig, -fés sol o plogués- davant la Model. Per amor al seu poble invertí els diners de la seva paga de senador en la creació d'un partit independentista, el BEAN, que, com no podía ser d'altra manera, fracassà electoralment. Pacífic, més que no pas pacifista, en aplicació de les doctrines de Gandhi desemmascarà la hipocresía del "denunciem la violència vingui d'on vingui" i afirmà pùblicament que, "davant d'un conflicte violent, el no violent no pot restar neutral; ha de ser enemic del violent que ataca i amic del violent que es defensa." Finalment, quan les forces i la salut l'abandonaven, s'acomiadà oferint a Déu la seva vida per la llibertat de la nació catalana.
Mereixía un funeral d'Estat, amb presència del govern en ple, i així hauría estat sens dubte en qualsevol país que no fos Catalunya. El govern català no el distingí amb més medalles i honors que l'ostracisme, la marginació i el silenci. Cadascú rep en veritat l'homenatge dels seus, i al capdavall és bó que així sigui. Xirinacs, Joan Solà... reberen l'homenatge del poble; Samaranch i Sentís en tenen prou i massa amb el del govern.
+7
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 17:31
Quan la gent del País era represaliada aqui, per veïns, amics, clients, etc.. col.laboradors passius del règim franquista/feixista, quan no et donaven feina si no agupies el cap o el teu germà malalt de tuberculosi no el deixaven entrar a l´hospital si no feies els cursets dels anomenats de "colores", els nacional.catolicismo o n´hi havia que es tornaven bojos per les pressions dels FEIXISTES. El Sr. sentis es passejava amb el braç enlaire i cantant el cara al sol. No tenien pena per ningú, o passaves per allà o ja havies begut oli i encara el volen justificar? FEIXISTA ESPANYOL ÉS EL QUE ERA AQUEST senyor Sentís.
+5
-0
Salvador, 20/07/2011 a les 17:23
Gràcies per l'article!
+2
-2
Anònim, 20/07/2011 a les 15:41
¿Se arrepintió Sentís alguna vez de su juvenil racismo?, cuando en 1932, bajo el título de "El Transmiserià", escribía esos artículos que -según Jordi Pujol- "hacían entender la inmigración en Catalunya" y en los que el joven Sentís afirmaba que los inmigrantes eran una raza primitiva con una cultura «previa», que vivían en estado de naturaleza y eran el origen de todos los problemas sanitarios y sociales de La Torrassa, como el tracoma y la delincuencia juvenil, que atribuía a la promiscuidad de la mujer murciana y un «régimen de amor libre». Desgraciadamente -valoraba Sentís- para el resto de los parados, estos inmigrantes «vegetantes» eran una carga «asfixiante» sobre unos recursos de asistencia social ya de por sí al límite de sus posibilidades: «Cuando llegan a la ciudad lo primero que preguntan es dónde está la oficina de beneficencia», «robando el pan a nuestros niños catalanes» y convirtiendo Barcelona en un enorme «asilo para pobres». Sin duda, las vomitivas apreciaciones racistas del joven Sentís, hay que valorarlas en su contexto histórico, pero fueron droga dura para un adolescente Pujol cuando -según confiesa- las leyó con 14 tiernos añitos. El mismo Pujol siguió la senda xenófoba del maestro Sentís cuando cuarenta y cuatro años después, en 1976, escribió un hoy inencontrable libro titulado “La inmigració, problema i esperança de Catalunya”, en el que estigmatizaba a los andaluces como “vagos, indolentes, desaliñados, carentes de seriedad, incapaces para empresas de envergadura, y muy dados a la bebida y al folclore” (SIC). Pero, en fin, paz a los muertos, aún a aquéllos que como Carlos Sentís han tenido la suerte de llegar a ese puerto tras una travesía vital de cien años. Descanse en paz Carlos Sentís. Los murcianos no le olvidan.
+5
-0
Pere, 20/07/2011 a les 15:32
Això és el que diuen que son els del psoe d'aqui, oi?, collons, quines casualitats...
+1
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 14:42
Avui dia tenim internet i qui més qui menys pot llegir els articles que uns i altres anem escrivint en aquests espais on cadascú hi diu la seva amb un grau de llibertat que jo qualificaria de bastant remarcable però dir totat en molts casos. Penso que cada cop són menys els qui viuen la realitat a través dels mitjans oficialistes, on tot t'ho donen mastegat i pensat, i on fins i tot el to de les veus en OFF és infantil, amb un toc gracioset i simpàtic, com si l'espectador fos imbècil. La xarxa està donant un impuls, fins ara inèdit, al món de la informació i en uns quants anys ves a saber quina serà l'opinió de la majoria. El PSC era un partit majoritari en un no res ha quedat reduït a pràcticament no res degut a que la gent ens hem adonat què hi ha, realment, darrere aquest partit pretesament progressista i tal però en el fons espanyolita fins el moll de l'os. Arriben mals temps pels manipualdors i els encatadors de serps, perquè fabricar veritats des dels mitjans cada cop és més car i complicat, més que res perquè la realitat la fabriquem directament les persones amb els nostres comentaris i valoracions.
+1
-9
Anònim, 20/07/2011 a les 14:14
Sentis no era catalanista, I QUÈ? molts catalans tampoc ho són.
Sentis va ser franquista, I QUÈ? molts catalans també. Sentis era monàrquic, I QUÈ, molts catalans també.
On és la notícia? enlloc
Sentis va ser franquista, I QUÈ? molts catalans també. Sentis era monàrquic, I QUÈ, molts catalans també.
On és la notícia? enlloc
+0
-10
Marc3, 20/07/2011 a les 13:50
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+38
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 12:03
Avui escoltant RAC1 i Catalunya Ràdio tots els tertulians (fins i tot el Benach, que no gosava portar la contrària) deien que els fets de la guerra civil eren molt complexos, que l'haurien pelat els de la FAI si s'hagués quedat al bàndol republicà, què el règim és el que hi havia si volies desenvolupar la teva professió, etc. etc. tot disculpant el seu col·laboracionisme.
Doncs la veritat, que em fa fàstic. Crec que hi van haver molts herois anònims que es van apartar de la seva professió per no haver de col·laborar amb la repressió franquista, ni difondre la seva ideologia, ni maltractar Catalunya. Quants professors van renunciar a la seva vocació per no incrustar amb sang els principis del movimiento en els nanos, quants periodistes, metges, escriptors, artistes van veure's apartats per no combregar amb els fatxes. A ells els hauríem de recordar. No els que es van acomodar quan no col·laboràven entusiastament.
Doncs la veritat, que em fa fàstic. Crec que hi van haver molts herois anònims que es van apartar de la seva professió per no haver de col·laborar amb la repressió franquista, ni difondre la seva ideologia, ni maltractar Catalunya. Quants professors van renunciar a la seva vocació per no incrustar amb sang els principis del movimiento en els nanos, quants periodistes, metges, escriptors, artistes van veure's apartats per no combregar amb els fatxes. A ells els hauríem de recordar. No els que es van acomodar quan no col·laboràven entusiastament.
+17
-0
Jordi G., 20/07/2011 a les 12:03
Ben d'acord. Com a mínim, TV3 és coherent. El TN vespre del 3 de maig de 2009
http://www.3cat24.cat/video/1200719/altres/TN-vespre-030509
(veure minut 19.30) va dedicar una notícia al dia mundial per la llibertat de premsa.
En aquesta, quatre veterans periodistes van donar el seu punt de vista sobre la professió i les llibertats que no cal perdre. Així, van aparèixer Rosa Maria Calaf, Josep Pernau, Josep Maria Cadena … i Carles Sentís!
Vivim en un món de rocs on triomfen els destralers, deia Barnils. Quan moren, glòria i desmemòria!
http://www.3cat24.cat/video/1200719/altres/TN-vespre-030509
(veure minut 19.30) va dedicar una notícia al dia mundial per la llibertat de premsa.
En aquesta, quatre veterans periodistes van donar el seu punt de vista sobre la professió i les llibertats que no cal perdre. Així, van aparèixer Rosa Maria Calaf, Josep Pernau, Josep Maria Cadena … i Carles Sentís!
Vivim en un món de rocs on triomfen els destralers, deia Barnils. Quan moren, glòria i desmemòria!
+17
-0
Carles Viñals Casado, 20/07/2011 a les 11:50
La feina dels polítics ha esdevingut això entre nosaltres. L'acurat maquillatge mortuori; l'oblit automàtic i obligat dels trets més ombrívols del personatge finat, substituïts per un teló de reals o suposades virtuts professionals, espigolades d'entre la pila de fems que acumularen en vida; l'automàtica dignificació post mortem, fins i tot dels més indignes; una trista mostra del que avui anomenem 'correcció política'.
Una cosa tanmateix li haig de reconéixer al Sr. Sentís, per damunt dels qui ara es rebaixen a retre-li honors: La fidelitat al seu ideari i la coherència amb què el va servir al llarg de tota una vida. Ell no abdicà mai de les seves idees ni es penedí dels seus actes ni demanà mai perdò per la seva trajectòria personal i política. Ell no canvià mai; els qui ara li reten homenatge com abans ho feren amb Samaranch, sí. Ell no honorà mai Lluís Companys ni Carrasco i Formiguera. Potser rau en aquesta fidelitat i coherència amb les pròpies conviccions l'explicació de com de diferent ens ha anat en la Història a ells i a nosaltres.
Una cosa tanmateix li haig de reconéixer al Sr. Sentís, per damunt dels qui ara es rebaixen a retre-li honors: La fidelitat al seu ideari i la coherència amb què el va servir al llarg de tota una vida. Ell no abdicà mai de les seves idees ni es penedí dels seus actes ni demanà mai perdò per la seva trajectòria personal i política. Ell no canvià mai; els qui ara li reten homenatge com abans ho feren amb Samaranch, sí. Ell no honorà mai Lluís Companys ni Carrasco i Formiguera. Potser rau en aquesta fidelitat i coherència amb les pròpies conviccions l'explicació de com de diferent ens ha anat en la Història a ells i a nosaltres.
+18
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 11:35
Gràcies per la informació, si no fos per la contrastació ens farien creure el que volen, si va fer coses bé aquest noi que les assumeixi tal com va ser la seva persona i no amagant parts.
gràcies
gràcies
+17
-0
postfederalista, 20/07/2011 a les 11:23
Veient el pacte PSOE-PP-CIU a Madrit sobre els crims franquistes tot queda més palés.
+10
-2
Josep Brâut, 20/07/2011 a les 11:14
No era un fatxa, era un "demòcrata light".
+26
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 10:37
gràcies per dir la veritat i explicar la realitat, a mi tv3 també em va fer caure la cara de vergonya ahir.
+20
-0
Analista, 20/07/2011 a les 09:43
Bé, aquest és el país de fireta colonial que tenim a mida d'aquesta policia del getto que és CyU. I el que és pitjor: el personal catalanista/independentista; votant-los.De què ens estranyem? El pujolisme és això.
+21
-0
Anònim, 20/07/2011 a les 09:43
Coincideixo plenament amb tu, el Sentís catalanista ?? i democrata?? jejeje !!! tant com el PP, que justament ahir es van tornar a negar condemnar l'aixecament militar del general Franco i cia. o potser hauria de dir el seu Generalisimo enyorat??
+19
-6
Anònim, 20/07/2011 a les 08:28
El tripartit, amb la seva visió hispanocèntrica i anticatalana encara ens està espanyolitzant des de "la seva" TV3.
Autor
Joan Vila i Triadú
Periodista i professor a la UAB, és membre també del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Porta dues dècades en el sector audiovisual de proximitat i en els últims tres anys ha dirigit l’empresa pública Comunicàlia. Té arrels familiars a la Catalunya Vella i llaços sentimentals amb el País Valencià, per això s’estima el país “sencer”. Tot i ser blocaire des de fa alguns anys, reconeix que no acaba de connectar amb les xarxes socials.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
