Actualitzat el 15/07/2011 a les 00:01h

El temps i els preus ho posaran tot a lloc

És com una maledicció: ja que el ser humà no sap o no pot adaptar-se  a corre-cuita als canvis econòmics, i com el poder polític i les administracions públiques estan fetes per homes i actuen mitjançant homes, l’adaptació prevista en els manuals d’economia requereix de temps, per analitzar el que més li convé a cadascú i la millor estratègia per defensar els interessos propis en front dels altres, de manera que no es pot aconseguir de cop el que es pretén, fins i tot acceptant idíl·lic ament que hàgim senyalat el bon camí.

El temps és factor fonamental en l’existència humana, fins el punt que la condiciona mitjançant la ignorància de quan s’acaba, o arriba a determinar-la si s’albira el termini en que això es produeix amb la mort. No es pot pensar la realitat econòmica al marge d’això. I és aquí on podem tenir un ajust econòmic fàcil i automàtic: deixant passar el temps la gent es mor i retrobem un equilibri econòmicament parlant, i cal suposar una mort més ràpida en aquells que son a l’atur, però és desitjable que els humans siguin capaços de trobar millors camins. De tota manera no cal anar fins aquest extrem per veure que el pas del temps permet acostumar-se a un nivell de renda inferior i acceptar les reduccions salarials i de valor del capital (que cal no oblidar que també es dóna), pertinents a l’ajust. Les modalitats en que això es produeixi son la expressió de la resistència, doncs preferim que pagui més un altre, i així podem admetre acomiadaments en comptes de manteniment dels llocs de treball i reduccions salarials.

En una economia de mercat, els preus tenen un paper indicador fonamental i és per això que la seva adequació temporal a les noves condicions, que es van donant conforme els agents s'adapten i readapten les seves estratègies, és necessari i que quan abans es faci millor per a tots, només que som humans i ens costa reconèixer la nova situació i quina és la manera d’adaptar-nos menys costosa per cadascú. També el temps erosiona el capital no utilitzat i canvia el seu preu. Preus i temps van lligats i determinen el comportament que pot treure’ns de la crisi amb més o menys rapidesa.

Navega per les etiquetes

crisi

COMENTARIS

+0
-0
mercat? o marcats
Jaumestar, 15/07/2011 a les 19:19
El temps doctor Ferran, un concepte molt interessant i d'una comprenssió molt més dificil del que podria semblar. El temps ens pot fer anar lentamnet i no viure la vida com voldriem, també pot passar molt ràpid i no viure la vida. Els mercats ens marques i només podem viure al rit i nivell que ens otorguin. Sembla que el temps en general només en deixa viure una vida, malauradament la majoria la vivim com esclaus hipotecats i hem de respectar l'ordre social del sistema juridic perque les persones juridiques que tenen el poder sobre les persones físiques. Parlant del temps ... cuan es van inventar les persones jurídiques? sí el segle XIX on es podien tenir diferents societats però només economicament, sense responsabilitat personal, ni economica ni penal ràpidament es varen inventar les societats anònimes on només es tenia la responsabilitat per capital posat.
Que és una persona juridica? la disfressa de determinades personas fisiques o grups de persones per a fer i desfer sobre la natura y sobre les altres persones amb la intenció de ser molt rentable ; interessa guanyar molt i molt ràpid.
Caigui qui caigui.
El capital de les S.A. importa l'objectiu final rentabilitat, seguretat pel capital, i fins i tot "liquidesa". Dic de les S.A. perqueen realitat el que que distingueix una persona física de una S.A. és que les persones físiques tenen sentits per poder processar sentiments, que interfereixen en les decissions estrategiques mentre que les persones jurídiques no tenen cor, no beuen les consequencies de les seves accions a curt i a llarg termini, no han de tocar, ni escoltar persones ni veure's patir. De fet els capitalistes es van posar darrera de les persones juridiques per a poder trebakkar sense sentimentalisnes. Es possible que ells tampoc tinguessin sentiments, o si entenien algun, ser multipoderós, van que opacat per aquest. L'altra argument del capitalisme per les S.A. era que si s'arruinaven no perdesin més capital que l'exposat en aquella empresa. Els particulars no tenen el mateix tracta si adqieriexen duetes responen amb tots els seus ben present i futurs.

Fa por que aquest megalomans a més tinguin poder polític i aleshores moguin les persones segon els convingui o els deixi extingir. Esperem que ningú ingui la intuïció de fer correr el temps segons a ell li convingui.




+0
-0
resignacio ?
Anònim, 15/07/2011 a les 11:47
De qué parla, de resignació ?
+0
-0
Default JA
Pi caigut, 15/07/2011 a les 01:32
Fa temps que vinc pensant que aquesta crisi no te solucio.Tots els models economics fan figa tard o d'hora i més si s'han d'alimentar mitjançant deute. Penso que veurem un punt d'inflexió, no trigarà al pas que anem, es deuen masses diners i no es genera suficient per pagar-los... s'arribarà a una situació de fallida ja assomida per tothom i serà quan que ens plantejarem la vida i l'economia d'una altra manera, trobarem la rao de la nostra existencia i prioritjarem els valors humans front el mercat.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Ferran Jaén
Nascut a Barcelona al 1954. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Professor Titular al Departament d’Economia i Empresa a la Universitat de Vic des de la seva fundació el 1987. Fou professor col·laborador de Política Econòmica a la Facultat de Ciències
econòmiques i empresarials de la UB, mentre treballava al Servei d’Estudis del Banc de la Petita i Mitjana Empresa. I anà a la Comissió Europea com a “stagiaire officiel”, on preparà la seva tesi doctoral sobre La política comunitaria europea para las Pequeñas y Medianas Empresas. Fou Subdirector General de la Fira de Barcelona. Ha publicat llibres i molt articles d’economia. A més de ser editor i autor de SYN@PSIS, una revista gratuïta de comentari de llibres.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: