Així d'entrada, fas bona pinta, Alfredo. Ara falta saber si aquestes 24 erres de la teva personalitat política de què tant et vantes, també són útils per a la nostra llibertat:

Estaria bé que fossis Ràpid a comprendre que volem decidir nosaltres mateixos què fem amb el nostre futur. Racional per entendre que fa 300 anys que vivim junts sense entendre'ns. Raonable i Reflexiu per comprendre que hi hem de fer alguna cosa, i Realista per adonar-te que, junts, no podem continuar. Receptiu per acceptar que ens hauríem d'asseure a negociar i que així, tu series Reconegut com el polític espanyol que va permetre finalment que Catalunya pogués demanar el divorci sense haver de recórrer als advocats més agressius. Series Reconeixible com la veu amable del país veí que un dia va ser prou Recte per complir amb les promeses dels seus pactes amb nosaltres. I també per ser Reformista i Renovador deixant-nos d'escanyar –perquè això sí que seria una notícia bomba.

Estaria bé que fossis Relator de Catalunya al Constitucional i al Suprem i on calgui a l'hora de lluitar per la nostra llibertat. Representatiu d'un estat renovat i prou modern com per comprendre que el colonialisme ha passat a la història. Resistent per plantar cara als barons resistents, Resolutiu per agafar la paella pel mànec i picar el cap de qui encara cridi allò d'“España unida”. Rellevant per haver passat a la història com el Regenerador de les noves relacions entre els dos estats.

Estaria bé que aconseguissis ésser per als catalans un polític admirat i Respectable per haver estat Respectuós amb els nostres anhels. Que fossis prou Responsable i Rigorós per comprometre't des del primer dia a satisfer els desigs d'un poble que no pot volar perquè arrossega un llastre massa pesat anomenat Espanya.

I després, quan haguessis acabat, ens agradaria veure't Relaxat, observant el fruit dels teus esforços, i contemplant, Reposat i Rialler, com Catalunya obre el seu paquet de llibertat envoltat amb llaçades de colors, en lloc de les cordes tallants i les espines punxants que fins ara ens han impedit d'obrir-lo. I llavors nosaltres, emocionats, et donaríem les gràcies, Rubalcaba de les erres.

Ei, no us feu il·lusions: això era només el somni d'una nit d'estiu. Em sap greu.