La pregunta és una provocació perquè amb el Carles Puyol, a curt i mitjà termini, que se sàpiga, no ha de passar res de res. El capità del FC Barcelona s’haurà recuperat de la lesió que el va deixar fora de l’equip un bon tram de la temporada passada i, si tot va com ha d’anar, farà parella amb Gerard Piqué a l’eix de la defensa en la majoria de partits de la temporada que ve. Ara mateix, no és imaginable una altra situació. És veritat que Puyol ja té 33 anys però s’ha cuidat físicament sempre molt i encara que durant la seva carrera ha rebut més trompades que no pas ha donat, tot i ser defensa, sempre se n’ha recuperat de pressa i bé.

M’he plantejat la pregunta després de conèixer fa una setmana que el bàsquet blaugrana havia decidit prescindir del seu capità Roger Grimau. El bàsquet no és el futbol, en el sentit que els equips de bàsquet tenen les plantilles limitades per norma federativa, i Grimau tampoc no és Puyol, les seves trajectòries al club no són del tot semblants. Per tant, amb Puyol no ha de passar el mateix que ha passat que haurà d'acabar la seva carrera en un altre equip -de moment ha fitxat pel Bilbao- i haurà d'enfrontar-se al Barça.

Si tot anés com anaven fa uns quants anys les carreres dels futbolistes, Puyol aniria perdent protagonisme en l’equip i el seu lloc l’aniria ocupant un dels nois que puja amb força des del planter, sigui en Fontàs o bé en Bartra. Jugaria els partits més importants i decisius i descansaria en els que ho fossin menys. Com que és brau i fort, no seria d’estranyar que tres o quatre temporades més encara les pogués aguantar a un bon nivell. Potser no arribaria a fer com el Maldini al Milan, que va estar-s’hi fins als quaranta anys –i encara hi fóra si hagués volgut!- però perquè el Barça no és el Milan i un substitut o un altre li buscarien, a casa mateix o a fora si molt convingués. I a la fi s’acomiadaria del Barça i del futbol en un mateix dia.

El que més m’ha colpit del cas Grimau és que sigui tan plausible. No dubto gens que els responsables tècnics del bàsquet blaugrana hagin actuat amb encert i que els hagi dolgut enormement haver de prendre la decisió. Estic convençut que han fet el que creuen que és millor per a l’equip. Vull dir que l’endemà de plorar i lamentar la marxa de Grimau ens hem entusiasmat amb el noi que l’ha de substituir, el Xavier Rabaseda, un basquetbolista de Ripoll que s’ha format a la Masia i que la darrera temporada ha estat cedit al Fuenlabrada. Segur que serà molt bo i que farà oblidar Grimau.

L’esport és un mirall. Ens retorna la imatge que de nosaltres hi projectem.