Sóc usuari habitual dels transports públics, tant a la meva ciutat com quan, per fas o per nefàs, he de sortir de la capital cap a altres indrets del país. No parlaré, avui, del de la capital que mereixeria un article a part, sinó que em referiré al transport de rodalia, tant en trens com en línies regulars d'autobús.

Durant un temps de la meva vida vaig haver de treballar en un polígon industrial pròxim a Sabadell. Per arribar-hi a dos quarts de nou del matí m'havia de llevar a les 6 del matí, agafar un tren (tant podia anar-hi amb Ferrocarrils com a Renfe) i, després, agafar un autobús fins a una parada pròxima a la nau on feinejava. Quan plegava a dos quarts de sis de la tarda, no arribava a casa fins a dos quarts de nou del vespre anant bé. És a dir, perdia pel cap baix cinc hores al dia per poder anar a treballar.

No menys esgotador és decidir sortir un dissabte o un diumenge fins a alguna població on es pugi arribar amb tren amb un cert marge de temps per poder aprofitar el dia.

Hi ha centenars de milers de ciutadans que cada dia han de fer combinacions quasi impossibles per poder arribar a la feina a temps o sortir fora de llurs residències habituals per poder gaudir d'un o dos dies a muntanya o a la platja. No cal dir, a més, que solen ser maltractats sistemàticament per una mena d'obsolescència programada per l'estat (Renfe, Adif) l'objectiu de la qual no deu ser altre que l'adotzenament de la població i, alhora, la provocació constant al Govern de la Generalitat de torn, que plora i plora, però no mama ni baixant-se les calces fins a baix.

Entre l'una cosa i l'altra, ens van colant gols que ni el propi Messi hauria somniat, com ara un TGV (AVE) cap a la funcionaritzada Extremadura o un altre que anava de Toledo a Cuenca i Albacete, que va costar una picossada i que ha calgut tancar perquè no hi pujava ni déu ni diable.

Què hem de fer els catalans per poder abastar uns transports ferroviaris com cal arreu del territori? Hem de confiar que aquest Govern (o cap altre), lligats de mans i peus, hi pugui fer alguna cosa? O potser és hora que actuem de forma contundent?

Sense tremp, no hi ha tren.