Potser algun independentista no acaba de veure clar que el proper 9 de juliol es faci a Barcelona una manifestació amb un únic i explícit lema: “Pel nostre futur: independència!”. Segurament serà per la por al fracàs o serà perquè els darrers resultats electorals no han acompanyat com pensàvem a la majoria de les opcions partidàries d’un estat català. Sigui com sigui el cert és que, desprès de la darrera enquesta del CEO on es demostra que existeix una majoria independentista en el nostre país, poques excuses queden per quedar-se a casa el proper dissabte i encara menys per especular pobrament amb si serem deu o deu mil.  

Evidentment que el camí cap a la llibertat ni és ni serà fàcil. És ple de dificultats i farcit de decepcions i, a més a més, les actuacions de molts dels dirigents de les formacions polítiques que defensen una Catalunya independent no han estat a l’alçada que corresponia. Personalment mai he confiat en que ens posessin una catifa vermella per tal d’arribar al nostre objectiu. Però sí que haurem de reconèixer que mai com ara havia estat preparat el nostre poble, tant mental com econòmicament, per assolir un Estat propi. El clima col·lectiu que es respira entre la nostra gent va en aquesta direcció malgrat que el panorama electoral pugui fer pensar el contrari. Capgirar aquesta situació només pot fer-se amb una veritable i sincera unitat electoral independentista. Difícil?
Segurament. Com tot el que envolta un procés de secessió. Però sempre serà més fàcil que aconseguir, com està passant actualment, que a Catalunya el debat sobre la futura independència del país ocupi tots els debats polítics siguin quins siguin els seus protagonistes.

La manifestació del proper 9 de juliol convocada per patriotes sense cap més filiació política que la de la llibertat nacional vol ser un clam a favor d’aquesta tant reclamada unió i la demostració que l’independentisme no afluixa. Aquest dia no serà la commemoració de res, perquè per sortir tots junts al carrer per exigir la llibertat no cal cap data concreta. Faci fred o faci calor no serà mai cap justificació per deixar a l’estacada els seus valents promotors que ni han tingut cap subvenció ni l’ajut de cap gran organització ni persegueixen cap vot en unes eleccions.

Indiscutiblement sempre resulta molt més fàcil mobilitzar-se quan les maquinàries dels grans partits amb l’ajut dels mitjans de comunicació fan sonar el xiulet. Ara, però, no és el cas. Al contrari, haurà de ser la demostració que som capaços d’anar plegats sota l'estendard de l’ideal de la independència sense cap més afany que voler ser amos a casa nostra. Però també pensant que és la nostra obligació deixar a les futures generacions una terra on puguin viure sense les misèries d’una nació vexada i espoliada en tots els ordres. Fem-ho per ells, per nosaltres i pels que ens han precedit en aquesta lluita, i que el 9 de juliol sigui una altra demostració de la força de Catalunya.