Al darrer consell nacional d'ERC, celebrat després de les eleccions municipals, el president de la formació en funcions, Joan Puigcercós, reconeixia municipis on el partit havia salvat alguna cosa més que els mobles. En el reguitzell de pobles pronunciats per Puigcercós no hi va sortir Vic. Algú, fins i tot, es va estranyar.

Certament, el sanedrí d'Esquerra a la ciutat està cofoi, o així ho fan veure. És qüestió de crear un marc conceptual. Les teories Lakoffianes funcionen molt bé als EUA, però la Catalunya carlina no està per brocs ni collonades. Els números són els que són i punt, malgrat que si els castigues diguin el que tu vols escoltar. Menys vots obtinguts, concretament 252, que l'inefable candidat Àngel Andreu! I això després d'estar quatre anys al govern municipal. En democràcia, afortunadament, els vots es compten no s'interpreten. Així que ja pots fer les càbales que vulguis, que els vots obtinguts no arriben ni per salvar els mobles.

Sigui dit això sense ànim d'acritud, ans al contrari, amb la mateixa voluntat que les mares patidores recorden la tristesa de la realitat als seus fills. Ara bé, no és menys cert que els resultats es poden aprofitar. El fet que els dos regidors republicans, i independentistes -no fos cas que ho oblidessin-, ostentin les regidories de la porra i de les biblioteques és un senyal inequívoc que encara queda intel·ligència política a la seu del Pare Gallissà.

S'enceta una nova oportunitat, i el tàndem López-Ballana té tres grans responsabilitats a sobre. Primer, fer-ho bé. Segon, recuperar Vic com a objectiu nacional d'Esquerra. I tercer, potser causa de les altres dues, assolir que la ciutadania canviï el xip en el benentès que es desmunti la brama que ja fa massa temps que corre: "si algú té algun problema, recorre a l'Anglada".

Així doncs, al lloro! Tot està per fer, però també hem d'entendre que no és possible aturar els cops de destral amb un bisturí. Vila d'Abadal ja ha après la lliçó, ara cal que ERC també ho entengui.