Actualitzat el 29/06/2011 a les 00:02h
Respostes adequades
Té més raó que un sant l'exconseller Joaquim Nadal quan adverteix que els ciutadans esperen que els polítics responguin a la crisi amb “actituds d’acord amb la gravetat de les circumstàncies”. Per això, enmig del terratrèmol que sacseja el país no deixa de ser una notícia positiva tant l’“oferiment sincer” de col·laboració que ahir brindava públicament Nadal al govern d'Artur Mas, com el gest de l’executiu d’aplanar el camí del diàleg fragmentant la polèmica Llei òmnibus, tal i com li reclama l’oposició. No són moviments menors com tampoc ho són les diferents reunions que han mantingut nacionalistes i socialistes els darrers dies. El govern no es pot permetre construir una trinxera que el separi de la resta de grups de la cambra amb l'única excepció del PP, però tampoc el PSC pot renunciar al paper que li correspon en la governabilitat. Entre altres raons perquè la popular –i més cofoia que mai- Alicia Sánchez Camacho ja ha demostrat la seva intenció d’ocupar fins els darrer centímetre del protagonisme que els socialistes abandonin. I això mai surt de franc.
Un discurs similar al de Nadal desplegava ahir al migdia a Madrid José Luis Rodríguez Zapatero. Era el seu darrer debat de política general i el president espanyol va dedicar els últims minuts a un comiat amb advertiment inclòs. “L’esforç col·lectiu i la col·laboració institucional no han tingut mai a Espanya més sentit que ara”, va proclamar. El president va voler donar a les seves paraules la transcendència gairebé mística d’aquell que observa la brega política des d’una perspectiva ben diferent a la del seu auditori i per marcar aquesta distància va afegir tot seguit que la col·laboració serà necessària “també després de les eleccions del 2012, governi qui governi”. Però ahir els diputats no estaven per a reflexions transcendents. Només els interessava endevinar per on i quan desembocarà la lamentable agonia de l’executiu Zapatero. I els avisos del president van morir ofegats entre els clams i aplaudiments de les ja rutinàries picabaralles parlamentàries. Llàstima.