Perdoneu que torni a parlar d'ensenyament en aquest espai que cada quinze dies empleno de lletres, però és que he llegit i sentit que, ara que s'acaba el curs, la senyora Rigau es proposa combatre el fracàs escolar amb mesures com els quaderns d'estiu. Home, això ja em sembla bé, però em demano si no estem donant voltes i més voltes a dintre del mateix cercle, i si, al capdavall, no hauríem d'intentar mirar les coses des d'un altre punt de vista. A algú se li ha acudit, per exemple, fer servir la música per canviar les coses? Sincerament, en un pla educatiu seriós, trobo a faltar que s'ignori aquesta disciplina. Que no se'n parli.

No m'estic referint a allò tan hippy de tocar quatre notes amb la flauta, ni a l'educació musical que s'imparteix a gairebé la totalitat de les escoles del país (amb alguna notable excepció) sense que el mestre, per falta de temps, pugui fer altra cosa que donar als seus alumnes unes nocions bàsiques de lectura en clau de sol; em refereixo a la música agafada seriosament per part de polítics i responsables d'ensenyament, a entendre que no és cap assignatura “maria” sinó que, a més de fer les persones més completes, és i pot ser una gran solució a grans problemes com el que ens ocupa.

No sé si la consellera ha sentit a parlar, per exemple, del sistema Kodály implantat durant el segle XX a Hongria. No sé si sap que la música, ben introduïda des de la més tendra infantesa, a més de dotar els joves d'un coneixement indubtablement artístic, els dóna el que els cal per assimilar molt més efectivament les altres matèries. A Hongria es va experimentar el pla Kodály en unes quantes escoles que, al cap dels anys, mostraven una diferència notablement superior en qualificacions –en totes les assignatures!- amb les altres escoles; i, ep, amb menys hores de les matèries no-musicals, perquè aquestes hores s'invertien a ensenyar el que aquí continuem menystenint i considerant una distracció secundària per a uns quants que tenen una vena artística i que sacrifiquen bona part del poc temps lliure que els queda en la seva infantesa i joventut per poder fer alhora els estudis reglats i els musicals –Bé, els que poden, que no tots són superhomes i superdones. Tal com es va demostrar a Hongria, senyora Rigau, li explico què estimula un aprenentatge musical ben pautat i estructurat. Apunti: la memòria, la lògica, la sensibilitat, la creativitat, l’esperit solidari i el treball en equip, la disciplina, l’alegria, l’entusiasme, l'autoestima, la il·lusió. Per postres, és ideal per als barris més desfavorits, per integrar en una societat els nois i noies anomenats “difícils” o amb problemes greus a casa. Breu, l’educació musical completa és un dels antídots més potents que hi ha contra el fracàs escolar. Com deia el pianista Daniel Ligorio, la vida és diferent quan se sap música. Senyora consellera, miri’s la pel·lícula Els nois del cor.

No cal ni comprar més pianos, perquè el mètode es basa sobretot en el cant. Només fa falta elaborar un bon pla i reajustar les hores. A Catalunya hi ha prou mestres preparats per a implantar-ho. Persones que podrien explicar-li com es fa, i, després, tirar-ho endavant. Però ja imagino que la senyora Rigau considerarà que el que acabo de dir és la bajanada del segle. I que tot plegat es pot arreglar tranquil·lament amb quatre quaderns d’estiu. Doncs faci, faci, i ja els corregirem al setembre. Això rai, costa poc i ja queda com si haguéssim intentat arreglar el món.