Des de fa un parell de temporades s’ha estès l’opinió que a Bojan Krkic li aniria bé anar-se’n del FC Barcelona, cedit o traspassat amb opció de recompra, a un equip en què pogués jugar molts minuts. L’argument fort és que un jugador tan jove com ell (20 anys), en formació encara, no pot estar-se assegut a la banqueta o no anar ni convocat, que és el que li ha passat aquests darrers dos anys, sobretot. Sembla que aquest estiu se n’anirà. Luis Enrique ha fitxat com a entrenador de la Roma i l’ha demanat; la Roma ha fet una oferta al FC Barcelona i el traspàs s’acabarà fent, probablement.

Bojan Krkic se n’anirà i deixarà unes estadístiques extraordinàries. Va debutar amb 16 anys només, a la temporada 2006-07 en què va passar del Juvenil A al Barça B i al primer equip. De moment, és el futbolista més jove que ha debutat a la Lliga de Campions, el golejador més precoç del Barça a la Lliga espanyola i el segon de la Lliga de Campions. Té només 20 anys, però ha vestit la samarreta del FC Barcelona en 159 partits, i a pesar que en la majoria no ha estat titular i que en molts tan sols ha jugat els minuts finals, ha fet 40 gols.

Amb unes estadístiques com les seves i amb només 20 anys, no s’acaba d’entendre que el FC Barcelona el deixi anar. I més perquè en les quatre temporades que ha estat en el primer equip, Bojan ha hagut de competir amb davanters centres de la talla d’Eto’o, Ibrahimovic i Villa. Pot ser que li vagi bé i que torni com el davanter pròdig, és clar. Però és un risc. Bojan ha estat víctima de les expectatives generades quan era a les categories inferiors i marcava gols sense parar i com mai cap altre noi ho havia fet anteriorment i amb la seva irrupció tan sonada en el primer equip; llavors, el vestidor era un desgavell i l’arribada del noi no va ser benvinguda per tothom i va patir la gelosia i misèries d’alguns. A Bojan també l’ha perjudicat que el tècnic Josep Guardiola hagi situat Leo Messi al centre de l’atac i que hagi desplaçat el 9 a la banda. Li ha costat fer-s’hi i un jugador com Pedro, que li venia al darrera, l’ha superat i li ha pres el lloc.

Ara: aquests dies en què han triomfat reportatges sobre els alevins del Sevilla que van cedir la victòria en un torneig amistós als seus rivals de l’Espanyol perquè eren un any més petits i, tot i això, havien lluitat i jugat més bé que no pas ells i els ho van reconèixer amb aquell gest, i sobre un equip petit com el FC Margatània que no guanya mai ni mai fa cap gol, la notícia del probable traspàs de Bojan a la Roma mostra el fossat que hi ha entre l’esport de base i amateur i el professional. Perquè Bojan se n’anirà del FC Barcelona amb una sensació de fracàs insòlita pels seus 20 anys i per totes les estadístiques que atresora. És un fossat cada vegada més gran i més profund, que cap valor no pot escurçar, ni tan sols el de tenir valors.