Sembla que ja és una realitat que a la crisi nacional i a l'econòmica, a casa nostra vivim també una crisi a l'entorn del sistema polític. El moviment dels indignats s'ha consolidat progressivament, malgrat episodis més o menys afortunats i amb les pròpies contradiccions internes, pròpies d'un col·lectiu que té tanta manca de definició com sensibilitats incorpora. Però malgrat això, es consolida.

Arran dels fets del Parlament, de la coacció a la protesta pacífica, els partits polítics i bona part de la ciutadania es va posar al costat dels diputats i de les institucions catalanes, que al marge de les funcions de governar i legislar que tenen, també suposen el símbol de la voluntat d'autogovernar-se dels catalans. Certament, aquells fets es van percebre per bona part de la ciutadania com un boicot o fins i tot un atac a l'autogovern de Catalunya i la voluntat de ser un subjecte polític com a nació.

Jo sóc republicà, més enllà de l'oposició a la monarquia, sóc partidari de l'aprofundiment de la democràcia i de la llibertat, enfront del domini com a relació entre el qui governa i el ciutadà, i de la igualtat de drets i oportunitats entre la ciutadania. Encara crec que les coses es poden canviar des de les institucions, encara crec en una reforma radical. Ara bé, la democràcia catalana ha de ser conscient que necessita un canvi en sí mateixa, sense que això suposi posar-la en perill, ni a la democràcia ni a l'autogovern català, sinó tot el contrari. Elecció rerae elecció la participació en les eleccions disminueix, però també la participació és baixa en les consultes (Estatut, Constitució Europea). Fins ara semblava que aquest és el camí predeterminat per les democràcies occidentals, somnolència democràtica i alta abstenció. Però la crisi ha acabat en l'oasi de la dolçor econòmica i la ciutadania, indignada amb la pèrdua de drets socials i de l'estabilitat econòmica, es mobilitza davant unes institucions que no donen resposta.

Cal doncs una llei electoral que apropi els candidats als electors (és curiós que part dels indignats aposti per una circumscripció única espanyola, què més lluny que això! O hi ha una voluntat espanyolitzadora?), s'ha de ser transparent en quan sous públics a les institucions (que no vol dir eliminar-los, o és que volem que facin política només els rics i tornem a la democràcia decimonònica?) i aprofundir en el model de governança que Catalunya ha anat desenvolupant, comptant amb el tercer sector i la participació ciutadana, en tenim exemples com els pactes nacionals dels darrers anys o els consells de participació a nivell municipal.

Jo encara crec que la solució pot arribar des de les institucions. Com he dit, encara.