Actualitzat el 21/06/2011 a les 00:01h
Osona i l’homosexualitat
Necessito la vostra opinió. Sovint penso (i crec que no sóc l’única persona que pensa d’aquesta manera) que en zones més urbanes l’homosexualitat està més compresa i una gran majoria de la població l’ha inclosa dins la seva normalitat. Potser en zones més rurals això no passa. Què en penseu?
De fet, un estudi que va sortir publicat en diversos mitjans de comunicació fa ara justament un any informava que el 15% de la població encara considera l’homosexualitat una malaltia.
Ben cert és que l’homosexualitat va deixar d’estar catalogada com a malaltia pel DSM (manual de diagnòstic de patologies mentals que utilitzem metges i psicòlegs) l’any 1973, però sovint tinc la impressió que un nombre molt més elevat (que aquest 15% que deia l’estudi abans esmentat) de persones (siguin urbanes o rurals) consideren encara, a dia d’avui, que l’homosexualitat és quelcom estrany, viciós, anormal (i no m’atreveixo a pronunciar paraules que faltarien al respecte però que s’escolten sovint al referir-se als gais i a les lesbianes).
Us proposo una reflexió al voltant d’aquest tema. Que cadascú valori com veu l’homosexualitat i que intenti veure perquè ho veu així.
De sempre he sabut que l’homosexualitat no era cap malaltia ni res estrany. I no he necessitat cap estudi que m’ho confirmés. Una persona homosexual és això: una persona. Una persona heterosexual és això: una persona. I per sobre de qualsevol orientació sexual que existeixi hi ha d’haver el respecte envers a un altre ésser humà. I, moltes vegades, penso que aquest respecte no existeix.
Suposo que una persona que opini que l’homosexualitat és quelcom negatiu no podrà pensar en respectar a algú que tingui aquesta orientació sexual, però potser ens podem replantejar els motius pels quals hi ha persones que són incapaces de respectar les diverses orientacions que existeixen. Perquè això és un fet: hi ha persones heterosexuals, hi ha persones homosexuals i hi ha persones bisexuals. Sincerament, jo em demano... què hi ha de dolent?
Sempre pensem en el sexe... però ens oblidem que heterosexuals, homosexuals i bisexuals ens ajuntem i formem parelles per amor. Els éssers humans vivim en societat i solem acostar-nos (o hauríem d’aprendre a acostar-nos) a aquelles persones que ens fan feliços, que ens estimen, que ens estimem, que ens aporten coses positives i que ens fan sumar. I això és quelcom que fem (o hauríem de fer) tant els heterosexuals, homosexuals com les persones bisexuals.
I m’agradaria afegir, abans d’acabar, que no és homosexual aquell qui manté relacions sexuals amb algú del mateix sexe... sinó que és homosexual aquella persona que estima a algú del seu mateix sexe.
De fet, un estudi que va sortir publicat en diversos mitjans de comunicació fa ara justament un any informava que el 15% de la població encara considera l’homosexualitat una malaltia.
Ben cert és que l’homosexualitat va deixar d’estar catalogada com a malaltia pel DSM (manual de diagnòstic de patologies mentals que utilitzem metges i psicòlegs) l’any 1973, però sovint tinc la impressió que un nombre molt més elevat (que aquest 15% que deia l’estudi abans esmentat) de persones (siguin urbanes o rurals) consideren encara, a dia d’avui, que l’homosexualitat és quelcom estrany, viciós, anormal (i no m’atreveixo a pronunciar paraules que faltarien al respecte però que s’escolten sovint al referir-se als gais i a les lesbianes).
Us proposo una reflexió al voltant d’aquest tema. Que cadascú valori com veu l’homosexualitat i que intenti veure perquè ho veu així.
De sempre he sabut que l’homosexualitat no era cap malaltia ni res estrany. I no he necessitat cap estudi que m’ho confirmés. Una persona homosexual és això: una persona. Una persona heterosexual és això: una persona. I per sobre de qualsevol orientació sexual que existeixi hi ha d’haver el respecte envers a un altre ésser humà. I, moltes vegades, penso que aquest respecte no existeix.
Suposo que una persona que opini que l’homosexualitat és quelcom negatiu no podrà pensar en respectar a algú que tingui aquesta orientació sexual, però potser ens podem replantejar els motius pels quals hi ha persones que són incapaces de respectar les diverses orientacions que existeixen. Perquè això és un fet: hi ha persones heterosexuals, hi ha persones homosexuals i hi ha persones bisexuals. Sincerament, jo em demano... què hi ha de dolent?
Sempre pensem en el sexe... però ens oblidem que heterosexuals, homosexuals i bisexuals ens ajuntem i formem parelles per amor. Els éssers humans vivim en societat i solem acostar-nos (o hauríem d’aprendre a acostar-nos) a aquelles persones que ens fan feliços, que ens estimen, que ens estimem, que ens aporten coses positives i que ens fan sumar. I això és quelcom que fem (o hauríem de fer) tant els heterosexuals, homosexuals com les persones bisexuals.
I m’agradaria afegir, abans d’acabar, que no és homosexual aquell qui manté relacions sexuals amb algú del mateix sexe... sinó que és homosexual aquella persona que estima a algú del seu mateix sexe.
COMENTARIS
+2
-0
Elena Crespi, 27/06/2011 a les 10:40
Primer de tot, agrair els vostres comentaris. Sempre és meravellós veure que algú et llegeix i que algunes opinions les compartim i que d'altres es poden discutir i parlar.
Sempre hauríem d'intentar parlar de les coses d'una manera clara i planera, i més si parlem de temes que han estat tan tabú com l'homosexualitat i que, en realitat, no es mereixerien estar tan prohibits. Però encara ho estan, malgrat tot.
Com dieu, encara hi ha moltes persones que no toleren l'homosexualitat (com si això fos quelcom que s'hagués de tolerar).
Josep_7491, m'ha agradat el teu comentari. Això vol dir que hi ha, possiblement, una evolució en el pensament generalitzat. Però potser sí que faltaria un pas més com diu el company que comenta posteriorment i que fa referència al teu comentari... cal que no ens molesti algú? el mateix plantejament te'l podríem fer pels heterosexuals? oi que no ens plantegem si els heteros ens molesten? doncs el mateix hauria de ser amb els homosexuals i bisexuals i transsexuals.
I estic d'acord amb el principi de la vida i la substistència... però crec qu een cap moment està en perill. A més, qualsevol orientació sexual segueix, bàsicament, el principi de l'amor que també és bàsic.
I finalment, confirmar el que diu l'anònima que fa el comentari final i que també comenta sobre en Josep i el company següent.
Gràcies a tots i a totes per les vostres aportacions i estaré contenta de que seguiu llegint allò que escrigui.
Una abraçada!
Elena Crespi i Asensio
Sempre hauríem d'intentar parlar de les coses d'una manera clara i planera, i més si parlem de temes que han estat tan tabú com l'homosexualitat i que, en realitat, no es mereixerien estar tan prohibits. Però encara ho estan, malgrat tot.
Com dieu, encara hi ha moltes persones que no toleren l'homosexualitat (com si això fos quelcom que s'hagués de tolerar).
Josep_7491, m'ha agradat el teu comentari. Això vol dir que hi ha, possiblement, una evolució en el pensament generalitzat. Però potser sí que faltaria un pas més com diu el company que comenta posteriorment i que fa referència al teu comentari... cal que no ens molesti algú? el mateix plantejament te'l podríem fer pels heterosexuals? oi que no ens plantegem si els heteros ens molesten? doncs el mateix hauria de ser amb els homosexuals i bisexuals i transsexuals.
I estic d'acord amb el principi de la vida i la substistència... però crec qu een cap moment està en perill. A més, qualsevol orientació sexual segueix, bàsicament, el principi de l'amor que també és bàsic.
I finalment, confirmar el que diu l'anònima que fa el comentari final i que també comenta sobre en Josep i el company següent.
Gràcies a tots i a totes per les vostres aportacions i estaré contenta de que seguiu llegint allò que escrigui.
Una abraçada!
Elena Crespi i Asensio
+7
-0
Anònima, 23/06/2011 a les 09:14
Estic completament d'acord amb l'anònim que qüestina la comprensió del company Josep_7491.
I com molt bé diu l'Elena en l'article, els heteros, els homos i els bi som persones i això de que "no em molesten" sona més a prejudici (tot i que em bona voluntat) però nod eixa de ser això... un prejudici.
Sembla, molt sovint, que els heteros (sobretot els homes) tenen certa por de que algú del col·lectiu homo els hi faci "propostes"... i si no en fan, llavors passen a la categoria de "no em molesten".
El col·lectiu femení, solem rebre moltes propostes d'homes hetero i no per això ens molesten o ens deixen de molestar (a no ser que sigui un autèntic "buitre, és clar...)
A part d'això, comentar que estic completament d'acord amb l'article!
Gràcies!
I com molt bé diu l'Elena en l'article, els heteros, els homos i els bi som persones i això de que "no em molesten" sona més a prejudici (tot i que em bona voluntat) però nod eixa de ser això... un prejudici.
Sembla, molt sovint, que els heteros (sobretot els homes) tenen certa por de que algú del col·lectiu homo els hi faci "propostes"... i si no en fan, llavors passen a la categoria de "no em molesten".
El col·lectiu femení, solem rebre moltes propostes d'homes hetero i no per això ens molesten o ens deixen de molestar (a no ser que sigui un autèntic "buitre, és clar...)
A part d'això, comentar que estic completament d'acord amb l'article!
Gràcies!
+1
-0
Antònim, 22/06/2011 a les 15:26
En medis rurals i naturals la fertilitat es molt important. És el principi de la vida i de la subsistencia.
+8
-0
Anònim, 22/06/2011 a les 14:09
Se t'acudiria dir mai "els heterosexuals no em molesten, mentre no es fiquin amb mi"? Jo també sóc hetero, però no valoro les opcions sexuals per si "es fiquen amb mi" o no. De fet, el teu comentari, encara que disfressat d'amabilitat, no deixa de ser discriminatori. Començant pel títol. "Comprensiu"? Què vols dir, que tu "els comprens", pobrissons?
+2
-2
Josep_7491, 21/06/2011 a les 22:44
La sexualitat és cosa de dos. Jo soc heterosexual, però els homosexuals no em molesten ,mentre no es fiquin amb mi. No he rebut mai cap proposta per part de cap d'aquest col·lectiu. Si mai ho faig, la meva resposta serà, naturalment, negativa, pero a menys que hi hagi insistència desmesurada, no prendrè cap mesura en contra. Viu i deixa viure, si no et molesten, és clar.
+14
-0
Anònim, 21/06/2011 a les 14:31
Totalment d'acord, moltíssima gent que coneixem no tolera l'homosexualitat, i com bé dius, en zones més rurals i no tan rurals l'homosexualitat no es viu amb normalitat. I el pitjor d'això és que darrere de l'etiqueta "és gay" hi ha una persona que potser no caldria que ningú l'etiquetés de res, simplement estima a una altre persona indiferentment del sexe que tingui...
Et llegeixo sempre! però avui t'escric també!!! :)
Et llegeixo sempre! però avui t'escric també!!! :)
+14
-1
Anònim, 21/06/2011 a les 13:26
Vull felicitar a l' autora de l ' article ,per la manera clara i planera que parla de la homosexualitat , tan de bo ajudi a la gent a compendre millor , i tracti amb més respecte als homosexuals.
Continua amb aquests articles tan enriquidors
Continua amb aquests articles tan enriquidors
Autor
Elena Crespi
Vaig néixer a Vic l’any 1981, tot i que sóc pescallunes, ja que sempre he viscut a Torelló. Sóc llicenciada en Psicologia per la UB i mentre estudiava la carrera em van interessar tots aquells temes que estiguessin relacionats amb la salut sexual, el món de la parella i les relacions interpersonals. Precisament per això vaig estudiar el Màster de Teràpia sexual i de parella de la UB, el Postgrau en Salut sexual de la UdL i llavors vaig seguir la meva formació amb el Postgrau de teràpia de parella, el Postgrau de teràpia breu estratègica i el Postgrau de psicoteràpia integradora de la UdG.
L’objectiu de la meva professió: no serà la primera ni l’última vegada que ho dic, em vaig decantar per treballar dins del món de la sexualitat i la parella perquè sovint són temes que ens aporten més patiment i malestar que benestar i plaer. Per tant, si puc posar un granet de sorra per fer que algú visqui la seva sexualitat i la seva relació de parella amb més felicitat... em donaré per satisfeta.
L’objectiu de la meva professió: no serà la primera ni l’última vegada que ho dic, em vaig decantar per treballar dins del món de la sexualitat i la parella perquè sovint són temes que ens aporten més patiment i malestar que benestar i plaer. Per tant, si puc posar un granet de sorra per fer que algú visqui la seva sexualitat i la seva relació de parella amb més felicitat... em donaré per satisfeta.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
