Quan la cineasta Isabel Coixet justifica que ataquin l'exconsellera Montserrat Tura amb pintura no és cap anècdota. A Catalunya hi ha una esquerra sociològica que s'està radicalitzant. La gran manifestació de diumenge a Barcelona va confirmar el fenomen, per sort sense incidents. Ho vaig presenciar com a periodista. Els indignats no són altra cosa que una part de la base popular del PSC, i sobretot d'ICV, que està derivant cap a l'antipolítica. I això ho aprofiten els antisistema.

"On és l'esquerra? Al fons a la dreta", cridaven els manifestants amb un punt de raó perquè al mateix dia llegien que Izquierda Unida donava el govern d'Extremadura al PP. Però hores d'ara no és la desorientació d'aquests partits el que és realment rellevant, sinó el menyspreu que l'esquerra indignada sent cap als seus representants polítics. És un esquinçament profund i difícil de resoldre. Mostra agressivitat. Al fons a la dreta tothom sap que el que hi ha és el lavabo, com dicta el tòpic. El flirteig dels indignats amb l'antipolítica els porta cap a l'abstenció amb el turbo engegat. Ja ho veuran a les pròximes eleccions generals.

L'intent de segrestar el Parlament per part d'aquesta esquerra sociològica mostra una deriva espanyolista també radical. Aquest és l'altre gran canvi dels indignats: està aflorant un espanyolisme exaltat, que per ser d'esquerres es veu transparent, incolor. Ja es va copsar amb la negativa dels acampats de plaça Catalunya d'incloure en les seves peticions una tímida, i quasi ridícula, reivindicació del dret a l'autodeterminació. La radicalització antisistema espanyoleja amb rastes. L'agressió que va patir la setmana passada el Parlament és la més greu des que el general Franco va clausurar amb maons l'hemicicle del legislatiu català. No només els antisistema van agredir diputats, sinó que els convocants tenien la intenció formal d'impedir una sessió plenària de l'òrgan democràtic que representa la sobirania dels catalans.

La radicalització de l'esquerra que mira a Madrid i l'onada espanyolista que l'acompanya no és tan naïf ni quissoflauta com es podria deduir de les reflexions poc enraonades d'Isabel Coixet. L'extremisme està beneficiant algú, i no és precisament el poble català.