Els mitjans de comunicació haurien de ser molt curosos a l’hora de qualificar les persones. Per a bé, i per a mal. Ajuden a crear una imatge del país que,a voltes, res té a veure amb la realitat.

Arran els fets del Parlament –del bloqueig practicat pels energumens que s’hi manifestaven- s’han sentit moltes anàlisis. L’altre dia, anant en cotxe, vaig sentir per la ràdio el senyor Toni Clapés mentre entrevistava al senyor Arcadi Oliveres. Molts mitjans l’han qualificat d’intel·lectual. Jo, sentint-lo parlar per la ràdio, vaig treure la conclusió que el senyor Arcadi Oliveres és, a molt estirar, un tocatimbals. Allò que la generació del meu fill denominaria un “al·lucinat”. I no és que les posicions que defensa no em semblin, sovint, justes. Amb moltes d’elles hi estic d’acord. Amb el que no combrego és amb el baixíssim nivell dels arguments que utilitza. La falta total de categoria intel·lectual.

Una de les mancances d’aquest país nostre és que, per les raons que sigui, està mancat d’intel·lectuals. Si me’n fan fer una llista, acabo immediatament. N’hi alguns, però no acostumen a ser massa mediàtics –em ve al cap el senyor Francesc Mira, per exemple. Bé, el fet és que poques persones es dediquen a “pensar” el país, la realitat que ens envolta, el món... La majoria dels erròniament denominats “intel·lectuals” catalans tenen el cul llogat (per l'editor del diari on escriuen, per l’organització o fundació que els posa el rostit a taula, per la tertúlia radiofònica que els arrodoneix el sou, etc). O bé pertanyen a partits. O s’arrengleren incondicionalment a una ideologia encara que la seva plasmació real sigui un desastre. Fins i tot, n’hi ha que, per tal de discrepar amb els seus contrincants ideològics, es col·loquen en posicions inconcebibles, encara que això signifiqui arrenglerar-se amb dictadures.

Ara, arran les declaracions del senyor Oliveres en les que deia que els agitadors dels indignats del Parlament eren membres de la policia (declaracions que jo vaig sentir claríssimament al programa del senyor Clapés), s’estudia denunciar-lo. Fet que em sembla correctíssim. No passa res. Si és veritat el que diu, tindrà l’oportunitat de demostrar-ho davant del jutge. Però vet aquí que un altre grup que la premsa qualifica “d’intel·lectuals” (els de sempre) li fan costat. Una mena de còctel selecte d’indignats de la “gauche caviar” que, mira per on, sempre es belluguen quan no manen els seus.

M’han sentit criticar molts cops la nostra classe política. Penso que és més aviat prima. Però els nostres mal denominats “intel·lectuals” són molt pitjors. Cap d’ells arriba a la sola de la sabata dels que corren per França. Per Itàlia o Alemanya. Ni cal parlar dels que corren pel món anglosaxó. Catalunya té un problema amb Espanya. De fet, en té molts. I un d’ells és que la majoria d’intel·lectuals espanyols són molt superiors als de Catalunya. Per això som on som. Entre d’altres coses, és clar.