El terme “multiplataforma” en informàtica significa, simplificant-ho molt, que una aplicació funciona igual en Windows, Linux o Mac. Tot i que temps ençà s'intentava que es convertís en el normal, els canvis dels sistemes operatius han anat fent-ho una mica més difícil, si el què volem és crear “experiències” centrades en els punts forts de cada opció.

Ara, amb els telèfons mòbils, ja podem parlar de “serveis multiplataforma”, i no tant d'aplicacions. Perquè, per ara, cal tenir en compte les limitacions i diferències, força grans, entre els principals sistemes operatius mòbils, iOS i Android, per veure que és impossible fer una sola aplicació, si no és basada en una pàgina web, que funcioni arreu.

D'aquesta idea n'ha sortit la popularitat cada cop més grans de Whatsapp: enviar missatges, de forma gratuïta, entre un iPhone i un terminal amb Android no és tant fàcil com sembla, ja que Apple no integra a iOS la missatgeria de Google Talk, i Android no adopta sistemes propietaris d'Apple.

El darrer servei en arribar, de moment en fase de proves, és Viber, i promet. Es tracta d'una aplicació que ens permet fer trucades o enviar missatges als nostres contactes, de forma gratuïta, a través d'internet. Evidentment, és gratuït en xarxes sense fils, però en xarxes 3G hi haurà una despesa de trànsit que potser es notarà. Sigui com sigui, el fet de poder compartir aplicacions entre diversos terminals completament diferents és molt bo pels usuaris, però un treball molt més gran pels desenvolupadors.

Mentrestant, Apple ja ha anunciat un sistema propi de missatgeria gratuïta per la propera versió del sistema operatiu mòbil iOS, intentant integrar, tant com pugui, tots els serveis dins el seu grup de terminals mòbils o tablets. Una decisió lògica i lícita, tenint en compte que s'hi juga bona part de la quota de mercat. Per això encara és millor que, mentrestant, apareguin aplicacions de tercers que permetin la comunicació entre aparells diferents. I, és clar, que Apple les accepti a l'AppStore.