Uns 5.000 indignats es concentraven anit a les portes del parc de la Ciutadella per impedir que els diputats puguin accedir avui al Parlament a votar els pressupostos. Es diu ràpid, però la cosa té el seu què. La paraula impedir fa certa angúnia. Fa un tuf d’intolerància quan del que es parla és d’impedir qualsevol mena de manifestació pacífica i democràtica de ciutadans ja siguin indignats, o senzillament preocupats, o emprenyats.  Però resulta absolutament escruixidora quan el que es pretén és barrar el pas dels diputats al Parlament. Impedir la reunió d’un Parlament és una imatge brutal i un gir perillós per al mateix moviment de protesta. Tot plegat va molt més enllà dels debats que fins ara s’han ventilat al voltant dels indignats, va més enllà de les adhesions incondicionals d’uns i del rebuig absolut d’altres. Aquests 5.000 indignats –o 50.000 tant se val- que ahir al vespre intentaven entrar a la Ciutadella pretenen impedir que els diputats escollits pels ciutadans, exactament per 3.152.630 votants que van acudir a les urnes en les últimes eleccions catalanes, puguin accedir al Parlament per exercir la funció que el sistema democràtic –amb tots els defectes que es vulgui- els hi té encomanada. I això, provoca més d’una reflexió.

Igual com fa pensar el moviment dels indignats que s’ha produït al Tribunal Constitucional. De fet, aquest moviment més aviat fa riure. Després d'aguantar estoicament anys de debats ridículs al voltant de l’Estatut de Catalunya que es van ventilar retallant sense miraments el text aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, una part dels membres del TC han decidit plantar-se. Tan se val si ha estat, com diuen alguns, per un excés de pressió arran la sentència que ha permès a Bildu participar en les eleccions, o bé es tracta, com especulen altres, d’un simple moviment tàctic per garantir el pes del sector progressista al TC abans que la previsible victòria del PP trenqui definitivament qualsevol mena d’equilibri intern. El cert és que cada moviment que fan els magistrats d’aquesta institució no fa més que ensorrar el Tribunal una mica més en el seu propi fangar.