Arran de la constitució dels ajuntaments, algú es feia la pregunta, via Twitter, d’on coi era l’esperit del 10-J, de la manifestació massiva en contra la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. Una manifestació que va prendre un clar sentit sobiranista.

La veritat, és que observant el mapa dels ajuntaments de Catalunya, un cop constituïts i elegits els alcaldes, l’esperit del 10-J no es veu enlloc. Cert és que les dinàmiques locals sovint són ben diferents que les nacionals i que hi ha pactes que segueixen una lògica (o il·lògica) ben local. Ara bé, l’auge del PP en el poder polític català, gairebé sempre va acompanyat de la mà de CiU.

El cas més paradigmàtic és la Diputació de Barcelona, l’antic feu inexpugnable socialista, convertit en la històrica rebotiga del PSC. Aquesta ara rau en mans de la presidència de CiU, que en compartirà el control amb el PP i. sembla que de forma marginal, amb els socialistes. Que diguem, l’esperit del 10-J ha estat ben exorcitat en aquesta institució, per cert, ben opaca de cara al ciutadà.

A més, el pacte de CiU i PP a la Diputació no el podrem deslligar de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat (i de l’estabilitat del govern Mas) o de situacions complicades per alcaldes en minoria com el popular Albiol a Badalona i el convergent Trias a Barcelona.
No podem explicar el mapa polític sense comptar els mals resultats de l’independentisme a les grans ciutats catalanes, on ERC ha desaparegut de tres de les quatre capitals i on sols a Girona una altra opció, les CUP, han substituït als republicans catalans.

Paradoxalment, el PP mai ha tingut tant poder a Catalunya com fins ara, just quan l’independentisme social és més fort. L’esperit del 10-J vull creure que encara està entre nosaltres, que ha d’emergir i ha de guiar una represa de les opcions independentistes per cercar una estratègia nacional encertada. De moment, però, els exorcistes de l’independentisme fan i desfan a Plaça Sant Jaume i a la Diputació de Barcelona.