Hi ha temporades en què tot passa. S'està gestant, fins que arriba. De vegades és una novetat, i d'altres, és només una nova aplicació d'un element ja conegut.

Apple ha presentat iCloud. Pels seus usuaris, això d'estar als núvols, serà segur una bona experiència. Tots coneixem Apple, i per tant sabem perquè els seus productes són, per norma general, de preus “inflats”: mentre molts serveis gratuïts van a desbrossar el terreny, Apple hi entra tard, però ferm, i sol convertir l'àmbit que toca en “moda”.

Nintendo ha presentat la Wii U. Van trencar-se tant el cap en fer un comandament nou que a l'hora de pensar el nom estaven esgotats. Malgrat tot, això de tenir una mena de tablet petit com a comandament d'una consola de sobretaula pot tenir la seva gràcia... fins que haguem de comprar més comandaments. Quan tinguem preus i disponibilitat podrem jutjar...

Ahir llegia a Twitter crítiques als que anomenen hackers tot aquell que trenca sistemes de seguretat per fer públic el què aconsegueix robar. Tot i que @mercemolist en parlava ahir, el debat ja ve de lluny. Però, bàsicament, es tracta de desvincular el terme hacker en els casos en què, sense cap mena de dubte, estem parlant de criminals. Robar dades personals per després fer-les públiques o vendre-les, tot publicant qui ha estat –sigui amb un nom real o amb un pseudònim L337- no mereix cap mena de respecte ni d'admiració sinó un judici.