He passat tres anys sense conduir. Ara he tornat a agafar el cotxe, i he tornat a odiar els conductors suïcides que se t'amorren al cul amb un atac d'impaciència quan tu ja vas al límit de la velocitat permesa (i quan no pots anar pel carril de la dreta perquè està literalment envaït per camions).

Estic rodejada de dones que tenen el carnet de conduir però han deixat de fer-ho, i ara els fa pànic intentar-ho de nou. No conec cap home amb carnet que hagi renunciat a seure al volant.

Els estudis diuen que, en general, els homes tenen millors habilitats motores per a la conducció, mentre que les dones compensen aquesta menor destresa reduint les conductes de risc. En conseqüència, les dones condueixen de forma més responsable i tenen menys accidents mortals.

Sap greu que les dones dimitim voluntàriament com a conductores: no ens fem cap favor. Potser no ens enlluerna la mecànica ni ens sentim realitzades a la carretera, però haver de dependre d'algú altre quan ja havíem adquirit la capacitat de valdre'ns per nosaltres mateixes és un mal negoci. Per por de les pròpies mancances, sovint ens acabem encomanant al primer conductor agosarat que passa per allà. I res ens garanteix que anar de copilot ens salvi la vida.