Sandro Rosell podrà presumir de palmarès. Cap altre president del FC Barcelona pot dir que en el seu primer any de mandat el club ha guanyat la Copa d’Europa i la Lliga de futbol. I encara hi pot afegir uns quants èxits més de les seccions professionals, entre els quals sobresurten la Copa d’Europa d’handbol i la confirmació del futbol sala.

Ara: agradi o no agradi, els èxits de Rosell són també del seu predecessor. Joan Laporta va deixar un club en una situació molt millor que la que es va trobar. Tant és així, que Rosell no ha hagut de canviar cap entrenador ni refer cap estructura tècnica, més enllà del relleu d’Andoni Zubizarreta per Txiki Begiristain i del nomenament de quadres de la seva confiança.

Si en el FC Barcelona no hi hagués l’esperit caïnita que s’observa a diari, no costaria res de reconèixer els mèrits d’un i altre. Laporta va capgirar la situació del club i el va situar dalt de tot i Rosell ha sabut mantenir-l’hi. No espatllar el que t’han deixat també és de lloar. Però no hi ha manera, en el Barça els encerts d’un no són mai els de tots, quan uns guanyen els altres perden i el que és collonut és que, tot sovint, les derrotes són voluntàries.

A tots plegats els aniria bé adonar-se que la història gairebé mai s’escriu a partir del palmarès. Entre d’altres raons perquè qui guanya els títols són els esportistes. A l’hora d’escriure la història dels presidents, el palmarès n’és un apèndix. Hi ha fets que es tenen molt més en compte. El que és decisiu d’una presidència és el conjunt de decisions que es van prenent i el tarannà que conformen.

Encara és aviat per saber què dirà la història de Laporta i de Rosell. Laporta va ser un president tan valent com controvertit, causa i conseqüència de les múltiples ruptures internes que hi va haver durant el seu mandat, però que a pesar de tot va posar el club en el primer nivell mundial, convertint el FC Barcelona en un club global i que va saber fer-ho des de la catalanitat.

Rosell tot just porta un any, però fins ara s’ha vist un president massa obsessionat en desmentir i menystenir l’obra de Laporta i que ha pres decisions discutibles, des de canviar Unicef per Qatar Foundation a carregar-se el beisbol i disminuir la resta de seccions no professionals, passant per la creació al Camp Nou d’una zona reservada a 1.400 aficionats amb capacitat d’autogestionar-se i sense necessitat que siguin socis o la conversió de la Supercopa d'Espanya en un partit de pagament per als socis. Un any potser és poc, però deunidó.