Aquest 5 de juny -coincidint amb una setmana de protestes arreu del món i, també, amb el Dia Mundial del Medi Ambient-, per primer cop en molts anys, tots els grups, entitats, associacions i organitzacions polítiques que pinten alguna cosa en la defensa del medi, del territori, de la salut, etc., aplegats en més d'un centenar a l'entorn de la plataforma Tanquem les Nuclears, s'han posat d'acord per manifestar no solament el rebuig als complexos atòmics i llurs conseqüències a remolc del desastre ocorregut a Fukushima (Japó), sinó, igualment, per advertir a les administracions concernides que l'abandó d'aquesta cara, obsoleta i perillosa forma de produir electricitat, ha de ser immediat.

L'antinatural i inquietant perversitat que amaga tot el cicle del combustible nuclear és consubstancial d'un pensament, d'una manera de veure i viure el món, que s'alinea amb el dels qui anteposen els seus espuris interessos per damunt de les necessitats de tots els éssers vius, ara i en les generacions futures. El fet que encara avui, amb quaranta anys de cursa nuclear a l'esquena, ni la indústria ni els governs encara no hagin resolt la qüestió dels residus -una amenaça de recorregut quasi etern-, és una mostra sinistra del capteniment i el tarannà criminal dels amics de l'àtom. De fet, actualment, si s'aturessin tots els reactors atòmics instal·lats al nostre territori no passaria absolutament res, amb què l'terna sonsònia segons la qual hauríem de viure amb espelmes es demostra del tot fal·laç.

La molt recent decisió de la cancelleria alemanya de tancar del tot en els pròxims 10 anys totes les centrals nuclears instal·lades al seu territori (vuit d'elles de forma immediata) és una aposta valenta i l'inici per a un canvi de model cap a les energies renovables, que hauria de ser model i guia arreu d'Europa. 

Els catalans, amb quatre centrals al nostre territori, imposades pel franquisme i mantingudes ideològicament per tots els governs regionals fins ara -sense, a més, cap mena de competència-, hi tenim molt a dir en aquest inici de segle, en què ens adonem que, si volem ser lliure, si volem ser estat, no ens podem permetre de ser dependents d'aquesta espasa de Damocles.

L'aposta de Tanquem les Nuclears, doncs, hauria de ser la de tots els qui estimem la nostra llibertat.