Està prou clar que els polítics no volen rebaixar el cost de l’aparell mitjançant una reforma que redueixi el nombre de cambres parlamentaries i de parlamentaris. Reduir el cost de l'administració pública els hi és més fàcil, doncs no els afecta, i fins i tot es poden fer “operacions de maquillatge”. Un govern no falta a la veritat literal si diu que ha reduït els càrrecs públics en un número determinat, encara que els hi segueixi pagant el mateix com a funcionaris si ja ho eren, o pujar el sou per després rebaixar-lo en una petita part. Però treure'ns de sobre un bon nombre dels polítics i dels aparells dels partits (reduint les percepcions dineràries), no, això no. Ens cal una reforma política que vagi de l'estat fins als ajuntaments, passant per les autonomies i administracions intermèdies, reduint-les en número i en diners i no pas reduint l’atenció sanitària o escolar.

Els més improductius han demostrat ser ells, fins el punt que ara el president del Govern  espanyol ha de deixar la cadira al seu segon i de manera forçada i sense que el seu partit faci cap examen de consciència ni atengui les necessitats reals de la població. Des del punt de vista de la vida en la seva vesant econòmica, la cosa és clara: si les recents votacions es valoren com un repulsa important de la gent i una desautorització al partit que governa l'estat, cal avançar les eleccions immediatament; en cas contrari, no té cap sentit que el president deixi pas a un segona espasa. A menys que s'hagi de deduir que se serveix al partit i no pas a la població.

No costa de veure que la gent que manifesta la seva disconformitat amb el poder acampant al bell mig de les capitals no te una proposta de convivència que sigui acceptable per la major part de la poblaci. Fins i tot no deu ser ni una minoria nombrosa qui l’acceptaria, però és clar que és la punta de llança d’una disconformitat generalitzada que s'anirà estenen per les diverses capes de la societat, augmentant la queixa, el mal viure i l’ incertesa. Probablement que anunciï que la societat comença a passar dels polítics per tal de viure una mica millor.