Actualitzat el 20/12/2006 a les 08:35h

Cada cop sembla més evident la tendència dels poders públics, pel que fa a la problemàtica ecològica i mediambiental, a culpabilitzar la ciutadania i a demanar-li responsabilitats per qüestions objectivament nímies o anecdòtiques. Així, s’arriba a inflar el cap als ciutadans amb un seguit de recomanacions repetides insistentment pels mitjans de comunicació tot oblidant -ves per on- sistemàticament els principals causants de la contaminació i la degradació ecològica del nostre espai més immediat: determinats poders econòmics i determinades grans multinacionals que ens imposen un mode de vida consumista, basat en energies no renovables i que malmet irremeiablement l’entorn. Per això no és just ni ètic culpabilitzar el ciutadà d’una serie de fets dels quals ell no és més que una víctima més.

Potser ja seria hora d’'exigir un mínim de sinceritat a certs polítics i que reconeguessin la seva impotència per lluitar contra uns poders que els sobrepassen. Realment és mot poc ètic traspassar la culpàbilitat a les victimes sense atrevir-se a encarar el problema de front. Malauradament tot sembla indicar que es continuarà per aquesta via, sense anar a l’'arrel de la qüestió i continuant amb un model desenvolupista a ultrança, amb petites concessions de cara a la galeria –pur maquillatge per apaivagar males consciències. Així, per exemple, es continuarà fent ampliacions innecessàries de vies de circulació o promovent-ne de noves que acabaran de trinxar el territori (ampliació de l´autopista AP-2 i de l´Eix Transversal, construcció del Quart Cinturó, construcció d’una autopista fins a la Vall d’'Aran), es continuarà permetent que grans constructores i grups immobiliaris continuïn destrossant la Cerdanya i edificant complexos d´esquí (Vall Fosca, ampliació de Baqueira i Cerler), i es continuarà fent els ulls clucs a la conversió de la costa en un mur infranquejable de ciment i a l´expansió difusa de l’'àrea metropolitana cada cop més endins del país. Això sí, es mantindran uns quants trossets de natura perquè hi puguin anar els turistes a contemplar-los.

Per a quan una política que vagi més enllà de la realitat immediata? ¿Per a quan una política que a més dels criteris purament econòmics incorpori altres perspectives? ¿Encara hi som a temps d’evitar allò que pot ser irreversible i de no hipotecar el futur de les noves generacions?

Realment es fa imprescindible un canvi molt profund si no volem estavellar-nos. Cal que hi hagi lleis veritablement eficaces per controlar les agressions al medi i que el control sobre aquest es faci en interès de tothom, no en funció de determinats interessos econòmics. Cal que sapiguem sortir d’'aquest nefast cercle viciós, i per això cada vegada es fa més evident la necessitat imperativa d’'un profund canvi cultural que comporti la creació de nous paradigmes ideològics -els vells ja són irremissiblement caducs-. S'imposa una reflexió general per poder abillar ideològicament la present modernitat, a fi que no estigui buida d’'idees motores, unes idees que inevitablement, si volem sobreviure, hauran de tenir en compte la preservació del medi ambient en la totalitat de l’'entorn material de la vida humana.