Actualitzat el 30/05/2011 a les 00:02h
Independentisme diluït
La gran victòria del Barça a la Champions i l’entusiasme popular que ha suscitat fan enveja. L’equip blaugrana ha aconseguit de fa anys abandonar el fatalisme i el victimisme. Gràcies a la doctrina Cruyff i al virtuosisme Guardiola. Amb un mètode impecable, molt de sacrifici i donant corda al planter, el Barça ho ha aconseguit tot. Fins i tot ha trencat el cor dels pusil·lànimes que sentenciaven la caiguda inevitable des de les altures. Avui dia la relació entre el país i el club que més el representa s’ha desequilibrat. Tant de bo la política o la societat catalana en prenguessin exemple. Tot és possible si es fa bé. El radicalisme és magnífic quan es fa solvent. Però l’ambició del Barça no té imitadors en uns altres àmbits. Ben al contrari, víctimes de la síndrome Montagne, que afirma que la vida és ondulant, sembla que com més puja el club més pot baixar la política o l’economia del país. I que calgui resignar-se a una èpica de matís estrictament esportiu.
Per això no són rares les veus que consideren l’independentisme com una opció derrotada. Els resultats d’Esquerra Republicana en aquestes darreres eleccions municipals han estat dramàtics. Esquerra ha perdut uns cent mil votants, la CUP s’ha consolidat, però continua sent una opció marginada del sistema, i Solidaritat no ha alçat el vol, per molt que els seus dirigents parlin de “victòria”. Tot plegat sembla convidar a la rendició en l’ambició. Però les lectures no haurien de ser tan interessades. En resultats absoluts, l’opció independentista tot just ha perdut 30.000 vots; és a dir, només el 10 per cent del total.
El problema més evident és la dispersió. Tantes opcions dilueixen la força real dels seus votants. Però aquest només és el símptoma. La fragmentació independentista sembla tenir un calat estructural. Les diferents fraccions enfrontades només es poden posar d’acord com a conseqüència d’un tacticisme electoral que l’opinió pública no entén. El pati sobiranista és un corral en guerra permanent que allunya molta gent sensata partidària de l’ambició però possibilista en els gestos. Esquerra diu haver-ne après però no sembla haver après res i els altres partits estan més pendents del desgast del més gran que no pas de la confluència necessària d’il·lusions i estratègies. Així, l’ambició queda reclosa als camps de futbol. I així també el Barça no pot aspirar a deixar de ser més que un club.
Per això no són rares les veus que consideren l’independentisme com una opció derrotada. Els resultats d’Esquerra Republicana en aquestes darreres eleccions municipals han estat dramàtics. Esquerra ha perdut uns cent mil votants, la CUP s’ha consolidat, però continua sent una opció marginada del sistema, i Solidaritat no ha alçat el vol, per molt que els seus dirigents parlin de “victòria”. Tot plegat sembla convidar a la rendició en l’ambició. Però les lectures no haurien de ser tan interessades. En resultats absoluts, l’opció independentista tot just ha perdut 30.000 vots; és a dir, només el 10 per cent del total.
El problema més evident és la dispersió. Tantes opcions dilueixen la força real dels seus votants. Però aquest només és el símptoma. La fragmentació independentista sembla tenir un calat estructural. Les diferents fraccions enfrontades només es poden posar d’acord com a conseqüència d’un tacticisme electoral que l’opinió pública no entén. El pati sobiranista és un corral en guerra permanent que allunya molta gent sensata partidària de l’ambició però possibilista en els gestos. Esquerra diu haver-ne après però no sembla haver après res i els altres partits estan més pendents del desgast del més gran que no pas de la confluència necessària d’il·lusions i estratègies. Així, l’ambició queda reclosa als camps de futbol. I així també el Barça no pot aspirar a deixar de ser més que un club.
Navega per les etiquetes
independènciaCOMENTARIS
+1
-1
Anònim, 30/05/2011 a les 22:37
Fent consultes amb una sabata i una espardenya ham aribat als 850.000 vots, més del 90% dels quals a favor de la independència..... Això és independentisme diluït?
+1
-1
Anònim, 30/05/2011 a les 21:40
Al pastanaga del Bacus:
El partit estil Bildu no ha de ser ni de dretes ni d'esquerres, ni marxista ni capitalista, només independentista. Només així aglutinarà el màxim possible de gent.
Un cop obtinguda la independència, a les primeres eleccions lliures, que es presentin tots els partits que vulguin/puguin amb la ideologia que els hi doni la gana. Llavors decidirem.
Però en un moment d'emergència fiscal com el d'ara, mentre ens roben 22.000.000.000.000€ cada any, parlar d'esquerres i dretes és com parlar del sexe dels àngels.
Al bleda que parla de "demagògia pura":
El sistema de petites capelletes independentistes cada una estirant cap a la seva banda no funciona. Ja n'hem vist els resultats.
Fem un sol partit independentista estil SNP/Bildu o una gran coalició amb un nom amb ganxo (humilment proposo Apple) que uneixi l'independentisme i tregui uns resultats electorals dignes.
T'ho faig a trossets pq ho entenguis:
La independència l'hem de guanyar des de la política
Per fer política es necessiten partits.
I per poder fer la política que un vol, primer s'han de guanyar les eleccions.
I per guanyar les eleccions s'han de tenir més vots que els demés partits.
I per tenir més vots que els demés partits s'ha d'agradar al màxim possible de gent.
T'ha quedat clar?
El partit estil Bildu no ha de ser ni de dretes ni d'esquerres, ni marxista ni capitalista, només independentista. Només així aglutinarà el màxim possible de gent.
Un cop obtinguda la independència, a les primeres eleccions lliures, que es presentin tots els partits que vulguin/puguin amb la ideologia que els hi doni la gana. Llavors decidirem.
Però en un moment d'emergència fiscal com el d'ara, mentre ens roben 22.000.000.000.000€ cada any, parlar d'esquerres i dretes és com parlar del sexe dels àngels.
Al bleda que parla de "demagògia pura":
El sistema de petites capelletes independentistes cada una estirant cap a la seva banda no funciona. Ja n'hem vist els resultats.
Fem un sol partit independentista estil SNP/Bildu o una gran coalició amb un nom amb ganxo (humilment proposo Apple) que uneixi l'independentisme i tregui uns resultats electorals dignes.
T'ho faig a trossets pq ho entenguis:
La independència l'hem de guanyar des de la política
Per fer política es necessiten partits.
I per poder fer la política que un vol, primer s'han de guanyar les eleccions.
I per guanyar les eleccions s'han de tenir més vots que els demés partits.
I per tenir més vots que els demés partits s'ha d'agradar al màxim possible de gent.
T'ha quedat clar?
+1
-1
Sergi Piñol, 30/05/2011 a les 20:18
Hi hà una idea que m'ha vingut fa dies i que m'agradaria que els periodistes amb vocacio nacional catalana posesiu en circulació:El Barça es la demostració perfecte que tenir Estat (Club) propi es imprescindible!...algú s'imagina que seria del Barça si el president del Club (Estat) estigués ubicat a Madrid,així com tots els seus directius (ministres) i que totes les decisions estrategiques,economiques ,socials,etc... es prenguessin allà! Es clarissim el Barça amb tots els entrebancs historics i amb tot un pais (Espanya) en contra s'en ha sortit i es una referencia mundial (ara mateix el num. 1) perque es un Estat (club) independent!!
+2
-1
Anònim, 30/05/2011 a les 17:23
Fa una mica de cosa veure que els analistes polítics que escriuen als diaris tenen una capacitat d'anàlisi tan fluixa, igual que fluix en sí és l'article. Ha conegut millors dies, senyor meu.
Només volia comentar que de pujada o baixada de l'independentisme no se'n pot parlar mirant els resultats electorals. Millor miri's el 10A, les darreres enquestes fiables.... i faci l'anàlisi dels vots en clau de càstig al tripartit. Una primera aproximació simplista però molt millor que tot el que vostè diu.
Només volia comentar que de pujada o baixada de l'independentisme no se'n pot parlar mirant els resultats electorals. Millor miri's el 10A, les darreres enquestes fiables.... i faci l'anàlisi dels vots en clau de càstig al tripartit. Una primera aproximació simplista però molt millor que tot el que vostè diu.
+1
-0
josemi, 30/05/2011 a les 17:13
El comentari de les 00:34 és completament encertat: per als indepes bascos la independència és el primer pas i després ja veuran si es fa política de dretes o d'esquerres segons la majoria. Aquí volem gestionar-la abans de tenir-la. I, francament, dir que Bildu és un partit leninista vol dir no tenir ni idea del tema
+9
-4
Agustí Esparducer Segura, 30/05/2011 a les 13:09
Sí, Sr. Sanchis: "Radicalisme solvent", compromès i contundent.
Un plaer llegir-lo.
Un plaer llegir-lo.
+7
-6
Anònim, 30/05/2011 a les 12:32
Vostè Sr.Sanchís és un bon exemple del que critica.
En comptes d'ajudar a ERC (opció independentista més important del país) s'ha dedicat els darrers anys/mesos a destrossar-la mentre feia la rosca a Solidaritat, ja que el líder de SI era el seu amic (i fins fa uns mesos, persona que li pagava el sou com a director de BarçaTV) Sr.Laporta.
Ara, un cop ha destrossat ERC i SI s'ha acabat diluint, s'apropa a CIU buscant una nova menjadora.
Sr.Sanchis, lliçons de coherència i fidelitat, vostè, les justes.
En comptes d'ajudar a ERC (opció independentista més important del país) s'ha dedicat els darrers anys/mesos a destrossar-la mentre feia la rosca a Solidaritat, ja que el líder de SI era el seu amic (i fins fa uns mesos, persona que li pagava el sou com a director de BarçaTV) Sr.Laporta.
Ara, un cop ha destrossat ERC i SI s'ha acabat diluint, s'apropa a CIU buscant una nova menjadora.
Sr.Sanchis, lliçons de coherència i fidelitat, vostè, les justes.
+3
-0
bacus, 30/05/2011 a les 12:25
anonim 0:30, però bildu és hb un partit marxista-leninista, es com si ara aquí ens fotéssim tots a votar a la cup.
al país basc la gent de dretes vota el pnv, que la independència està molt bé però abans estan els temes de menjar.
a mi em sembla el que vols dir és que només hi hagi un partit independentista de centre.dreta capitalista/classista per descomptat i que el voti tothom fins l'últim escombriaire i minyona.
coi una cosa és votar tots si en un referèndum i una molt diferent votar tots el mateix per la resta d'afers que afecten el dia a dia i la butxaca de les persones.
al país basc la gent de dretes vota el pnv, que la independència està molt bé però abans estan els temes de menjar.
a mi em sembla el que vols dir és que només hi hagi un partit independentista de centre.dreta capitalista/classista per descomptat i que el voti tothom fins l'últim escombriaire i minyona.
coi una cosa és votar tots si en un referèndum i una molt diferent votar tots el mateix per la resta d'afers que afecten el dia a dia i la butxaca de les persones.
+3
-1
Carles Viñals Casado, 30/05/2011 a les 12:05
Intentaré explicar.ho un cop més, a veure si serveix d'alguna cosa i, sobretot, aconsegueixo que persones respectades com el Sr. Sanchis vulguin fer de la meva humil opinió el tema d'un dels seus articles.
Que una idea o projecte es presenti sota unes sigles i un lideratge únics és el desig de tots els seus partidaris. Posats a fer mil kilòmetres en cotxe, qui no prefereix una còmoda autopista -a poder ser sense peatges- que una carretera estreta o un camí de carro? Però la realitat no se'ns presenta mai amb la seva cara més bonica ni ens dona facilitats, més aviat gaudeix posant-nos ho difícil, com si volgués sospesar l'autenticitat dels nostres desitjos.
Si la nostra vida depengués de fer o no el viatge de mil kms, deixaríem de fer-ho per no disposar d'una autopista gratuïta? Llavors, si la nostra supervivència com a poble depèn de tenir una força independentista X, per quina raó renunciem a materialitzar-la pel sol fet de no presentar-se sota una candidatua única? No sería mil vegades millor disposar a hores d'ara de 40 diputats, ni que fóssin repartits entre Reagrupament i SI que tenir-ne només 4, perquè no els hem votat -que n'aprenguin!- per no haver posat l'autopista a la nostra disposició? Quin grau d'autenticitat independentista penseu que es desprén del comportament electoral del poble català?
Amb motiu del film 'La vida de Brian' hem fet molta conyeta fàcil i hem establert falsos paral.lelismes entre els catalans i el poble jueu.
Palmach... Stern... Haganah... Irgun... No, tampoc els jueus tingueren una autopista a la seva disposició. Tampoc ells gaudiren d'una sola formació i d'un únic líder, però tots els qui de veritat volíen una llar pròpia i un lloc al sol no esperaren a tenir l'autopista; tiraren cadascú pel seu camí -que de vegades era un camí de carro- i tots ells confluiren a Jerusalem. Ells sí que eren independentistes. Vol fer-me l'honor d'una resposta, Sr. Sanchis?
Que una idea o projecte es presenti sota unes sigles i un lideratge únics és el desig de tots els seus partidaris. Posats a fer mil kilòmetres en cotxe, qui no prefereix una còmoda autopista -a poder ser sense peatges- que una carretera estreta o un camí de carro? Però la realitat no se'ns presenta mai amb la seva cara més bonica ni ens dona facilitats, més aviat gaudeix posant-nos ho difícil, com si volgués sospesar l'autenticitat dels nostres desitjos.
Si la nostra vida depengués de fer o no el viatge de mil kms, deixaríem de fer-ho per no disposar d'una autopista gratuïta? Llavors, si la nostra supervivència com a poble depèn de tenir una força independentista X, per quina raó renunciem a materialitzar-la pel sol fet de no presentar-se sota una candidatua única? No sería mil vegades millor disposar a hores d'ara de 40 diputats, ni que fóssin repartits entre Reagrupament i SI que tenir-ne només 4, perquè no els hem votat -que n'aprenguin!- per no haver posat l'autopista a la nostra disposició? Quin grau d'autenticitat independentista penseu que es desprén del comportament electoral del poble català?
Amb motiu del film 'La vida de Brian' hem fet molta conyeta fàcil i hem establert falsos paral.lelismes entre els catalans i el poble jueu.
Palmach... Stern... Haganah... Irgun... No, tampoc els jueus tingueren una autopista a la seva disposició. Tampoc ells gaudiren d'una sola formació i d'un únic líder, però tots els qui de veritat volíen una llar pròpia i un lloc al sol no esperaren a tenir l'autopista; tiraren cadascú pel seu camí -que de vegades era un camí de carro- i tots ells confluiren a Jerusalem. Ells sí que eren independentistes. Vol fer-me l'honor d'una resposta, Sr. Sanchis?
+4
-0
adria, 30/05/2011 a les 11:20
El comentari anònim de les 00:34 em sembla demagògia pura. És el tipus de raonament que manté els independentistes a l'abstenció (pocs) o a CiU enganyats per falses espectatives (molts).
+4
-0
adria, 30/05/2011 a les 11:06
És decebedor veure com una estratègia per assolir la independència avalada pels tribunals internacionals plantejada després de demostrar que les demés son impossibles de dur a terme, rep atacs ferotges per part dels que han propiciat els fracassos. Insistir en les vies que ja han fracassat és ésser fatalista i victimista. El virtuosisme està en buscar-ne de noves i il·lusionar-s'hi. Es pot assumir un fracàs argumentant que era necessari per fer-nos obrir els ulls, per forçar-nos a ser imaginatius o per descartar opcions desitjables, però no s'hi pot insistir sense collir frustració. I sobretot, no és ètic carregar contra qui raona un canvi d'estratègia que persegueix inequívocament el mateix objectiu que tu simplement perquè és algú altre. Això converteix al fracassat en un destraler perquè ja no té arguments sòlids i ha de recòrrer a l'engany i el tacticisme.
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/1596/filla/cdc/erc
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/1596/filla/cdc/erc
+4
-0
adria, 30/05/2011 a les 10:32
Hi ha una cosa en política que s'anomena estratègia i que consisteix en la concreció de les accions polítiques necessàries per assolir uns objectius. La definició de l'estratègia és tan important com la dels objectius a l'hora de plantejar aliances. Hi ha diverssos partits independentistes que comparteixen l'objectiu d'assolir la independència que no es posen d'acord en l'estratègia. Per això no s'uneixen. ERC vol un referendum vinculant fet dins Espanya, SI vol una declaració unilateral al parlament, les CUP no al tenen clara (o no l'han explicitat prou). Com poden unir-se? que faran l'endemà? Per assolir l'objectiu de la independència cal convergir en l'estratègia o esperar que un d'aquests partits esdevingui hegemònic convencent els votants que la seva estratègia és la bona. De fet, al meu entendre, els fets polítics esdevinguts en democràcia ja ens indiquen amb força claredat quin és el camí que hem de seguir.
+3
-1
Josep Ma., 30/05/2011 a les 10:21
"Anònim, 30/05/2011 a les 00:34":
No es pot pas posar Bildu com a exemple. A Euskadi hi ha un nacionalisme ideològic que a Catalunya no hi podem ni somniar.
No veus que ací, els independentistes d'Esquerra varen regalar el poder al pscOE convertitnt-se en "mamporrers" d'ells traïnt al país?
Després, neis una formació crítica amb aquells, honesta, digne i regeneradora política i al cap de quatre dies, un grup oportunista volen protagonisme i surten a l'arena copiant l'altra formació fagocitant-la, per avabar al cap de 5 mesos dividint-se.
I és que Catalunya no te remei; l'individualisme que portem a la sang ens dilueix qualsevol sentiment corporatiu; lo que ens ha configurat com a país d'iniciativa personal, creatiu i emprenedor, a nivell polític és com una malaltia que impedeix qualsevol unió vers un projecte sòlid que ens pugués dur a la independència.
Només ens mancava la desnaturalització que hem patit per les grans onades immigratòries indigeribles que ens han diluït i desactivat.
Negre, molt negre veig el futur quan l'enemic el tenim dins de cada més que fòra.
No es pot pas posar Bildu com a exemple. A Euskadi hi ha un nacionalisme ideològic que a Catalunya no hi podem ni somniar.
No veus que ací, els independentistes d'Esquerra varen regalar el poder al pscOE convertitnt-se en "mamporrers" d'ells traïnt al país?
Després, neis una formació crítica amb aquells, honesta, digne i regeneradora política i al cap de quatre dies, un grup oportunista volen protagonisme i surten a l'arena copiant l'altra formació fagocitant-la, per avabar al cap de 5 mesos dividint-se.
I és que Catalunya no te remei; l'individualisme que portem a la sang ens dilueix qualsevol sentiment corporatiu; lo que ens ha configurat com a país d'iniciativa personal, creatiu i emprenedor, a nivell polític és com una malaltia que impedeix qualsevol unió vers un projecte sòlid que ens pugués dur a la independència.
Només ens mancava la desnaturalització que hem patit per les grans onades immigratòries indigeribles que ens han diluït i desactivat.
Negre, molt negre veig el futur quan l'enemic el tenim dins de cada més que fòra.
+1
-1
Anònim, 30/05/2011 a les 10:06
I ara per acabar-ho d'adobar, l'independentisme es divideix entre els que estan a favor de les acampades malgrat fer-se en clau espanyola, i els que hi estem en contra.
+1
-0
Anònim, 30/05/2011 a les 03:24
El PP balear veu dubtós i difícil aplicar algunes de les promeses "estrella" que José Ramon Bauzá va fer durant la campanya, com ara modificar el Decret de Mínims a l'ensenyament (que marca el català com a llengua vehicular)La lliure elecció de la llengua vehicular per part dels pares és inviable perquè no hi ha prou línies escolars ni diners per ampliar-les. Això fa que tampoc no sigui possible escollir el centre desitjat.
http://www.racocatala.cat/noticia/26375/pp-balear-veu-dificil-aplicar-va-prometre-materia-linguistica-ensenyament
http://www.racocatala.cat/noticia/26375/pp-balear-veu-dificil-aplicar-va-prometre-materia-linguistica-ensenyament
+2
-6
Anònim, 30/05/2011 a les 01:50
+34
-9
Anònim, 30/05/2011 a les 00:34
Polítics independentistes: dissoleu tots els vostres partits. Creeu-ne un de nou que sigui la unió de tots els anteriors. Si hi ha lluites pel lideratge, poseu-hi una cabra al capdavant si cal. És absolutament igual qui presenteu o si l'electorat no coneix els candidats. Us votaran igual. Arrasareu. Us sona d'alguna cosa "Bildu"?
Autor
Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa tres dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió i darrerament ha dirigit el canal BarçaTV, d'on va ser fet fora l'endemà de prendre possessió la nova junta com a conseqüència de l'"auditoria laboral" perpetrada per Sandro Rosell.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
